Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
Bernat Escrivà
Literatura catalana
Personatge amb el qual hom ha proposat d’identificar el cronista Bernat Desclot, autor del↑Llibre del rei En Pere.
Probable membre de la família de funcionaris d’aquest cognom, la qual, vinguda del Narbonès, s’hauria installat al Rosselló, i després de la conquesta es traslladà a València Fill potser de Bernat Escrivà, batlle de la ciutat de València almenys del 1257 al 1261 Consta des del 1268 a Cervera en el seguici de l’infant Pere, fins el 1288 a Jaca Fou justícia del port de València 1273, havia tingut l’escrivania de la cúria de Gandia abans del 1274 i altre cop el 1276, i majordom del comte Hug V d’Empúries 1276 Ocupà també els càrrecs d’oficial de la tresoreria reial 1282 i el de tresorer 1284-86…
Marc Antoni Ortí i Ballester
Literatura catalana
Cronista, poeta i autor dramàtic.
Vida i obra Notari, ocupà diversos càrrecs importants a la ciutat de València el 1645 obtingué privilegi de noblesa És autor, amb Jacint Alfons ↑ Maluenda , de la Comedia famosa la Virgen de los Desamparados de Valencia Madrid 1669 i d’altres peces dramàtiques, també en castellà, inèdites Redactà cròniques de festes com Siglo cuarto de la conquista de Valencia València 1640, sobre les celebrades el 1638, on en un pròleg en català s’excusa d’escriure en castellà, Segundo centenario de la canonización de san Vicente Ferrer València 1656, on es manifesta entusiasta de la llengua…
Bernabé Assam
Literatura catalana
Jurista i prosista.
Vida i obra Des del 1456 fou paer en cap de Lleida El 1460 formà part de l’ambaixada que la Paeria envià a Joan II per intercedir per la llibertat del príncep Carles de Viana Però en la revolta del 1462 actuà al costat del rei i intervingué com a intermediari en la capitulació de Lleida 6 de juliol de 1464, per la qual cosa la Paeria li confiscà el seu alberg El monarca el nomenà veguer, conseller reial, i li atorgà el lloc d’Alcoletge A partir del 1473 fou catedràtic de prima de cànons de la Universitat i treballà pel redreç de les escoles, sobretot contra les pretensions d’Osca de mantenir…
Codicia
Cinematografia
Pel·lícula del 1918; ficció de dirigida per Joan Maria Codina i Torner [dir. art.], Joan Solà i Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ JMCodina FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfred Fontanals INTERPRETACIÓ Blanca Valoris la marquesa, Lola Paris Turquesa, María Álvarez de Burgos Rosalinda, Carmen Rodríguez Sra Tobiche, Baltasar Banquells Pistolo, Ramon Quadreny el príncep Alfons, Julián de la Cantera Zafir ESTRENA Barcelona, 11-12101918 Sinopsi Una marquesa posseïda per la cobdícia, mitjançant un crim, suplanta un nen per un altre Passades moltes aventures, s’aclareix el cas Producció Primer treball del director…
Elisard Sala i Casassas
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que també dirigí i el 1960, el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil Fou director de l’Orfeó de Sants 1957-64 Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya 1958, Oratori de Nadal , Missa dels excursionistes 1966, i l’obra Bucòliques 1966, per a cor i orquestra de cambra És autor de més de quatre-centes cançons excursionistes,…
Rossend Llates i Serrat
Literatura catalana
Poeta, assagista i traductor.
Es llicencià en dret i feu també estudis de música, tot i que es dedicà bàsicament al periodisme Fou un dels representants de la bohèmia intellectual barcelonina Militant d’Acció Catalana, collaborà a les publicacions “Mirador”, La Publicitat , El Be Negre , i, ja en la postguerra, a “Revista”, Destino i “Tele-estel” S’exilià el 1936 i més tard fou empresonat a l’Espanya franquista La seva poesia està influïda per Josep Carner i el noucentisme, però no deixa de banda l’espontaneisme maragallià Publicà Poemes lírics 1924 i Sentiment i paisatge 1946, que sortí amb la data falsa del 1937 Escriví…
Jaume Roca i Bauzà
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Treballà en una teuleria i després fou venedor ambulant de gerres, i per això conegut com Es Gerrer Republicà, participà en l’aixecament popular del seu poble el 1868, i el 1873 en fou tinent d’alcalde Posteriorment, fou cap del partit republicà d’Andratx Amb el pseudònim d’ Un pagès d’Andratx , estrenà, amb èxit popular, a partir del 1869, entremesos marcats pel seu ideari republicà democràtic, volterià i anticlerical, sovint de resposta immediata als esdeveniments polítics i socials Sa revolució d’un poble , 1874, el més ambiciós, en quatre actes, en prosa i vers Sa venguda del rei , …
,
Montserrat Bacardí i Tomàs
Literatura catalana
Assagista.
Doctora en filologia hispànica i llicenciada en filologia catalana, és professora de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona Ha dut a terme diverses tasques editorials i coordina, des del 1998, Quaderns Revista de Traducció Ha publicat articles d’història de la literatura i de la traducció i els llibres Alfons Costafreda La temptació de la poesia 1989, Cent anys de traducció al català 1891-1990 Antologia 1998, Anna Murià El vici d’escriure 2004, El Quixot en català 2006, Catalans a Buenos Aires 2009, La traducció catalana sota el…
Jaume Sarroca
Cristianisme
Prelat.
Potser fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i d’Elvira Sarroca germà de Pere Sarroca, conegut per Pere del Rei Criat a la cort reial, fou rector d’Albalat 1260, canonge sagristà de Lleida 1267 El 1269 participà amb galera pròpia a l’estol reial en croada a Terra Santa Fou consagrat el 1273 bisbe d’Osca i deixà el seu càrrec lleidatà al seu germà Pere Fou un dels signants del codicil del testament reial 1274, acompanyà el rei a Xàtiva i d’allí a València, on aquest morí El nou rei Pere II l’acusà de retenir objectes del rei difunt i li confiscà els béns S’enemistà també amb el justícia d…
,
Gaspar Antist
Historiografia catalana
Literatura catalana
Memorialista.
Fou mostassà 1530 i jurat 1538 de València L’obra, titulada Memòries de coses senyalades que s’han seguit en la present ciutat y regne de València , tal com ha arribat a l’actualitat, és un manuscrit de 15 folis numerats més un foli inicial sense numerar Consta de 165 apartats, els quals comprenen des del 19 d’agost de 1555 fins a l’1 d’agost de 1557 A més, les tres notícies inicials estan datades al juliol del 1555 i al novembre del 1553, i l’apartat 123, que tracta de la mort del castellà d’Amposta Joan Baptista Vilaragut, el 25 de gener de 1526 L’objectiu de l’autor fou deixar memòria d’…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina