Resultats de la cerca
Es mostren 1618 resultats
Camí de Solanell a Aubet (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Camí medieval en un dels seus trams, excavat a la roca ECSA – A Villaró Solanell és un poble abandonat situat a la solana de la vall de Castellbò Mapa 34–10215 Situació 31TGC636970 S’hi arriba des de Castellbò, per una pista que arrenca del segon pont que es troba en arribar-hi El camí surt de les cases del cap de Solanell, i va en direcció nord Camí És el camí tradicional que unia Solanell amb els pobles de la part alta de la solana de la vall de Castellbò Seix i Aubet i en molts indrets és excavat a la roca És un camí de bast té un pis molt irregular i la seva amplada oscil la…
Ignasi Savalls i Peres
Història
Historiografia catalana
Erudit.
Frare trinitari calçat 1674, mestre en arts, doctor en teologia, visitador general de la província d’Aragó, ministre dels convents de Llíria i de València, examinador sinodal dels bisbats d’Almeria i de Còrdova, fou també cronista general de l’orde Com a tal, s’encarregà d’acabar la Biblioteca valentina que deixà inacabada Josep Rodríguez 1747, ja que havia quedat blocada per un superior de l’orde Hi afegí només una breu Addición , que arriba fins el 1710 i que fou incorporada a l’edició d’aquesta obra del 1747 Arran de la guerra de Successió es traslladà a Andalusia D’un cert interès per a…
, ,
Santa Llúcia de la Vileta (Tremp)
Art romànic
Situació Vista de ponent d’aquesta església, que ha patit moltes transformacions ECSA - J A Adell L’església de Santa Llúcia és al poble de la Vileta, avui totalment abandonat Mapa 32-12289 Situació 31TCG162708 S’arriba al despoblat per una pista semiabandonada en molt mal estat, de 800 m de recorregut, que surt entre els quilòmetres 10 i 11 de la carretera de Pont de Montanyana a Tremp JAA Història No ens han pervingut notícies documentals ni del lloc de la Vileta ni de la seva església Tan sols coneixem l’esment, l’any 1241, de la venda d’uns alous a la Vileta a favor del monestir de Sant…
Santa Maria de Montsor (la Pobla de Segur)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial, amb la capçalera totalment renovada ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Santa Maria és al costat del poble abandonat de Montsor, al sud del perímetre urbà, que forma com una vila closa llevat del costat sud Mapa 33-11252 Situació 31TCG336841 Per a anar-hi amb vehicle cal agafar una pista que surt de la carretera de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí, just al costat de l’estany de Montcortès Després de 4 km s’arriba a una cruïlla, que a l’esquerra porta cap a Peracalç, i a la dreta, en 7 km més de recorregut, arriba a Montsor JAA Història…
Camí del Diable (Seròs)
Art romànic
Situació Restes de l’antic camí medieval, successor d’una via romana secundària que unia Lleida amb la ciutat de Celsa l’actual Gelsa, a la riba esquerra de l’Ebre, als Monegres, Saragossa, travessant el Cinca per Massalcoreig ECSA-JI Rodríguez L’anomenat camí del Diable és una llarga via de comunicació, els vestigis de la qual es poden resseguir al llarg dels termes de Soses, Aitona, Seròs i Massalcoreig hom l’inclou en aquest terme municipal perquè el fragment encara conservat es troba a la partida de Matacanyes, dins el terme de Seròs L’esmentada partida es troba al nord del…
Torre d’Asmet o de Rocacorba (Tortosa)
Art romànic
Hom desconeix el lloc exacte on era situada la turrem Azmeto , la qual segons els documents antics consta que era al terme de Tortosa, al camí que anava a Camarles Aquesta torre andalusina, potser una almúnia, és coneguda com a torre de Rocacorba a partir de la concessió que en féu Guillem de Bell-lloc a Arnau de Rocacorba i a la seva muller Arsenda, en una data desconeguda anterior al 1164 Fou pel setembre d’aquest any quan, davant les reclamacions de Turc, genovès, i de Martí Robany, que en cobejaven la pertinença, el rei Alfons I i Guillem Ramon de Montcada confirmaren la legalitat de la…
Capella del mas Llanera (Castigaleu)
Art romànic
Situació La casa Llanera és situada al nord del terme de Castigaleu, poble des d’on surt una pista que al cap de 5 km arriba al mas, al costat del qual hi ha les restes de la capella Mapa 32-11 251 Situació 31TBG989787 Església Es tracta de les restes, escasses i embardissades, de la part de llevant d’un edifici, probablement una capella, que devia ser d’una sola nau, capçada per un absis semicircular, que és l’única part visible conservada L’absis manté el seu perímetre fins a l’alçada de l’arrencada de la volta de quart d’esfera que el cobria No hi ha traces clares de la nau, ni de la forma…
Castell de Pegà (Beranui)
Art romànic
Les ruïnes d’aquesta fortalesa es localitzen damunt el pic de Pegà, que corona i dóna nom a la serra homònima, trifini municipal de Beranui, les Paüls i Bonansa S’hi arriba des de Calbera pujant per l’antic camí medieval que encara conserva bona part de l’empedrat Els vestigis materials, tot i que no han estat pràcticament estudiats, indiquen la importància d’aquesta cruïlla de comunicacions que permetia superar la muralla de les Serres Interiors Les dades documentals d’època romànica es redueixen a una notícia, de vers el 1030, segons la qual Ennecó féu donació al monestir d’Ovarra per a la…
Fortificacions de Capellades
Art romànic
A Capellades sorgeix una torre centrant la defensa de les primeres cases edificades en el segle X en dominis pertanyents al casal vescomtal de Barcelona Per això el 1005 en la donació de tot aquest alou per part de la vescomtessa Gerberta al monestir de Sant Cugat, hi és compresa la donació de la torre Més endavant, el 1096, el monestir de Sant Cugat arriba a un acord amb l’esposa i el fill de Joan Sesmon, el qual havia construït una torre en el seu habitatge en el terme de Capellades sense permís del monestir La concòrdia insta als estadants que nullam guerra faciatis , en un esment a la…
Sant Esteve de Vilobí (Vilobí d’Onyar)
Art romànic
L’església parroquial de Vilobí d’Onyar tenia agregada la capella de Santa Margarida Ja l’any 882 tenim notícia d’una Basílica Villalbino , on es fa referència a la donació de rendes per a establir-hi una comunitat de monjos, però no és pas segur que es tracti d’aquesta església de Sant Esteve La primera referència directa apareix l’any 1064 aquest any és esmentada com a Sancti Stephani de Villa Albini en el testament de Ponç, preceptor de l’església de Girona El 1231 torna a aparèixer en un document segons el qual, Sibilla, esposa de Ramon de Cervera, assignà les rendes que tenia a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina