Resultats de la cerca

Era canonge de Lleida 1322 i més tard vicari general Fou elegit bisbe de Lleida el 1341 És autor d’algunes constitucions 1343 i d’un llibre perdut titulat Cigonina o Art de desfer maleficis , que li demanà la reina Violant de Bar, protectora seva El 1348 fou traslladat a la diòcesi de Tortosa, on donà una important constitució 1350 per a l’elecció del prior Morí fent la visita pastoral El seu cognom és sovint escrit Cigó i Gigó, i alguns li donen per segon cognom Carbonell

Desenvolupament enciclopèdic Només se’n conserva un exemplar a la biblioteca de la universitat d’Uppsala, descobert i reeditat per Rafael Mitjan el 1909 Conté cinquanta-tres peces amb textos religiosos i profans, tres en català, dues en portuguès, una en gascó i la resta en castellà, que responen a tres models principals la lírica cortesana cancioneril , el gènere tradicional i popular i el nadalenc Llevat d’una de Nicolau Gombert, són anònimes algunes han estat atribuïdes a Mateu Fletxa el Vell, Bartomeu Càrceres, Cristóbal de Morales o Joan Ferrandis d’Herèdia Musicalment són d…

Aquest castell, avui desaparegut, era situat al poble de Soses La primera menció documental que es té del castell de Soses és d’època andalusina Concretament fou un dels castells que el 1120 l’alcaid de Lleida ibn Hilgl cedí al comte de Barcelona Ramon Berenguer III Sembla que, amb la conquesta feudal, el comte Ramon Berenguer IV atorgà el castell de Soses a la canònica de Lleida, que el tingué en feu fins a la desamortització L’any 1233, Jaume I concedí a la seva germanastra i vídua de Guillem Ramon de Montcada, Constança, el domini eminent dels llocs de Seròs, Soses i Aitona, d’acord amb l’…

Mapa del Gironès amb la senyalització de totes les esglésies, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguaviva Sant Joan d’Aiguaviva Sant Jaume del Castell de Vilademany Santa Maria de Vilademany Santa Magdalena de la comanda del Temple Bescanó Sant Llorenç de Bescanó Sant Bartomeu Sant Joan de l’Estanyol Sant Mateu de Vilanna Sant Pere de Montfullà Sant Martí de Ca n’Amat Gros Bordils Sant Esteve de Bordils Campllong Sant Quirze de Campllong Canet d’Adri Sant Vicenç de Canet d’Adri Mare de Déu de Rocacorba Sant Llorenç d’Adri Sant Martí de Biert Santa…

La senyoria de Vià era possessió de la família d’Urtx, que la conservà fins que, a la fi del segle XIII, fou adquirida per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, juntament amb el castell de Vià, del qual no queda rastre A la mort del vescomte Pere II, l’any 1353, la senyoria i el castell foren venuts Entre el 1435 i el 1436 Mateu d’Alp, mercader de Puigcerdà, fou senyor jurisdiccional de Vià i després ho foren els seus germans Tomàs i Lluís d’Alp L’any 1733, la senyoria de Vià era d’Antoni de Mir, del lloc d’Ix, que tenia la jurisdicció civil amb el delme i altres drets

El 1285 el canonge de la seu de Barcelona Arnau de Picalquers va fundar un benefici a la capella de Sant Jaume de la parròquia d’Esplugues S’hi havia de celebrar misses per la seva ànima i per la de Berenguer de Santa Oliva El 1371 el beneficiat Bernat Martina, volia que hom adscrivís un terme propi a la capella El 1712 era destruïda i el 1726 el bisbe de Barcelona traslladà el seu benefici a l’altar de Sant Mateu de la parròquia d’Esplugues El 1773 es reconstruí la capella i tornà a tenir beneficiat, fins a mitjan segle passat Es troba al costat de l’antic castell…

Desenvolupament enciclopèdic És el primer exemple de teatre no paròdic en llengua catalana del seu autor, popular fins llavors per les seves gatades → Singlots poètics Hom hi troba un tema, recurrent en les seves creacions posteriors, del que ell mateix anomenà «drama de costums verdaderament catalanes» l’espectacle de la virtut, en aquest cas l’honestedat i la lleialtat, que acaben premiades malgrat l’oposició dels personatges antagonistes, que representen l’egoisme i la falta d’escrúpols En aquest sentit, el referent genèric principal és el del melodrama, amb el final feliç de rigor L’obra…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la lluita constant que  Jordi Fraginals , fadristern d’una família de propietaris rurals, ha de mantenir enfront de les convencions socials per tal de construir-se el seu propi destí i imposar la seva voluntat al medi que l’envolta Estructurada en cinc parts, la novella mostra l’evolució vital del personatge començant per un petit Jordi Fraginals actiu i ple d’ideals que va creixent al costat del mestratge de mossèn Llorenç Aquesta harmonia inicial, però, es trenca quan el seu pare, Mateu Fraginals, decideix enviar-lo al seminari, seguint el costum assignat…

Situació Vista de l’església des del costat de ponent la nau d’aquest temple, desproporcionadament alta, fa pensar en alguna reforma posterior M Catalán L’antiga parròquia de Sant Mateu de Montnegre és al sector muntanyós de la serra de Montnegre La capella de la Mare de Déu és a 11 km de Quart d’Onyar Mapa L39-13334 Situació 31TDG945452 MLlC Història Aquesta església, que depenia de la parròquia de Sant Mateu, era originàriament romànica La seva nau fou sobrealçada després de l’incendi que sofrí aquest edifici l’any 1928 ASA Església Planta de l’església, d’extrema…

Doctor en medicina, l’exercí a Híxar, Montcada i València Fou redactor polític del diari “Los Dos Reinos” 1864, prengué part destacada enla Revolució del 1868 i fou nomenat secretari de la Junta Revolucionària i de la Diputació de València 1868-71 Detingué càrrecs burocràtics a Madrid, on dirigí el diari “La Nación” Retornat aValència 1874, fou redactor d’“El Mercantil Valenciano” i publicà en castellà diverses novelles històriques i realistes Escriví el miracle L’ermità de Sant Mateu 1868 i diversos poemes, i fou cronista de València 1884-90 President de Lo Rat Penat en el…