La Mare de Déu o Santa Maria de Montnegre (Quart d’Onyar)

Situació

Vista de l’església des del costat de ponent; la nau d’aquest temple, desproporcionadament alta, fa pensar en alguna reforma posterior.

M. Catalán

L’antiga parròquia de Sant Mateu de Montnegre és al sector muntanyós de la serra de Montnegre. La capella de la Mare de Déu és a 11 km de Quart d’Onyar.

Mapa: L39-13(334). Situació: 31TDG945452. (MLlC)

Història

Aquesta església, que depenia de la parròquia de Sant Mateu, era originàriament romànica. La seva nau fou sobrealçada després de l’incendi que sofrí aquest edifici l’any 1928. (ASA)

Església

Planta de l’església, d’extrema simplicitat.

Ramon Castells i Robert Vidal

L’edifici és d’una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral, i capçada per un absis semicircular més estret que la nau que s’hi obre directament. La nau és desproporcionadament alta, cosa que fa pensar que hagués estat sobrealçada; el fet, però, que el parament extern, com tot el conjunt, fos reformat i restaurat després de l’incendi ja esmentat, moment en què s’enguixà tot l’interior, fa que molts detalls no puguin ésser precisats.

A l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, descentrada. La porta, adovellada, és al frontis de la nau i precedida d’un porxo, molt posterior a l’obra de l’església, que es troba integrat dins el conjunt d’edificis del mas.

El campanar de torre, de planta quadrada, s’alça damunt la nau, a la part de l’absis, i és d’una sola planta, amb una finestra oberta a cada cara, i cobert amb una petita teulada de quatre vessants.

Al costat esquerre de la porta hi ha una escala de cargol que porta al cor.

L’aparell exterior de l’edifici és de petits carreus simplement escairats, disposats uniformement a l’absis, i de forma més irregular, travats amb morter de calç, al mur de la nau, que presenta signes de reformes.

Actualment es fa difícil escatir quines parts de la nau responen íntegrament a l’obra original i quines poden haver estat reformades. L’absis és la part que més clarament es conserva en l’estat original d’aquesta capella, que podem situar entre les obres rurals de la fi del segle XI o del començament del següent. (MLlC-JAA)