Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
Francisco Blanco García
Literatura catalana
Historiador de la literatura castellà.
Pertangué a l’orde de Sant Agustí Autor del drama El laurel de Ceriñola 1889 i d’estudis biogràfics i crítics d’escriptors castellans, entre els quals cal esmentar Luis de León i Teresa de Jesús, la seva obra més important és La literatura española en el siglo XIX 1891-94, reeditada poc després, que inclou les literatures llatinoamericanes, la gallega i la catalana, que interpreta com una conseqüència de la contradicció entre els ideals universalistes romàntics i els d’un particularisme excessiu
Francisco María Tubino y Oliva
Historiografia
Polític i historiador.
De família humil, participà en la campanya d’Àfrica 1859-60 Residí molt temps a Sevilla, on inicià una carrera política que el feu un dels capdavanters del federalisme i hi dirigí La Andalucía 1870, que aconseguí una certa repercussió a escala estatal Publicà també assaigs com Estudios contemporáneos 1865, i un interessant fullet, Patria y federalismo 1873 Posteriorment residí a Madrid i, retirat de la política, es dedicà només a la investigació, sobretot artística i literària, i al debat intellectual, tot manifestant-se darwinista i positivista Havia dirigit a Madrid la interessant Revista…
,
Francisco de Paula Canalejas y Casas
Literatura catalana
Historiador de la literatura castellà.
Fou jurista i professor de literatura a les universitats de Valladolid i de Madrid, on, dins el krausisme, també ensenyà història de la filosofia S’interessà per l’èpica medieval Milà i Fontanals tingué en compte el seu estudi sobre La poesía épica en la antigüedad y en la edad media , 1869 i per Ramon Llull Potser pel seu parentiu n’era cosí i cunyat amb Eusebi ↑ Pascual i Casas , s’interessà ja el 1857, a “El Museo Universal”, per la nova poesia catalana, a propòsit de l’obra de Joaquim Rubió, i, el 1861, en un article publicat a “La Razón” i inclòs a Estudios críticos de filosofía,…
Silvestre Casadevall
Gramàtica
Cristianisme
Eclesiàstic i gramàtic.
Publicà Cartas de San Francisco de Paula 1647 i una interessant Grammatica magna Barcelona, 1649 en llatí, però amb comentaris i notes en català, que serví com a llibre de text i fou reimpresa sovint als segles XVII i XVIII
,
Sant Aventí (la Pobla de Segur)
Art romànic
L’única referència coneguda, ara per ara, d’aquesta advocació data de l’any 973 en què Sant Aventí apareix com a afrontació del poble de Sossís En la resposta del 1790 al qüestionari tramès per Francisco de Zamora a Montsor, els veïns respongueren que hi havia una “capilla derruida de Sant Aventin, puesta en el término de Peracalç”, que bé podria correspondre a l’advocació del 973
Joan Dessí i Queixalós
Literatura catalana
Poeta.
Pintor de professió i prevere Se’n conserven diversos poemes de circumstàncies i una cançó en octaves reials premiada al certamen de sant Ramon de Penyafort 1601, tot en castellà Compongué una Canción a la devoción del Padre mosén Francisco Gerónimo Simón València 1612 També traduí en vers castellà La semaine, ou création du monde París 1578, del poeta gascó Salluste du Bartas, amb el títol de La divina semana Barcelona 1610
Francesc Palou i Amengual
Literatura catalana
Cronista.
Sacerdot, el 1750 anà a Amèrica com a missioner i estigué a les missions de Querétaro, la Baixa Califòrnia, l’Alta Califòrnia i Nova Espanya El 1776 fundà la missió de San Francisco de Asís i presidí les missions californianes en diverses ocasions És autor d’una biografia de Juníper Serra Mèxic 1787 i del llibre Noticias de la antigua y nueva California Mèxic 1857, que constitueix el primer intent d’història general de la regió
Cristòfor Mercader
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Era franciscà Fou nomenat predicador del rei Carles II i cronista de la província de l’Observança de València Escriví la Vida admirable del Siervo de Dios Fray Pedro Esteve Pere ↑ Esteve i Puig i n’edità les poesies i sermons València 1677 També publicà unes notes en llatí de matèries predicables acompanyades d’un resum de teologia moral València 1683 D’altra banda, deixà inèdites unes Crónicas de la santa provincia de la Observancia de San Francisco de Valencia
Sant Miquel de Collmorter (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
No tenim constància documental de l’església del lloc de Collmorter, però la capella de Sant Miquel de la casa Francisco, a Collmorter, presenta traces constructives que podrien correspondre a un edifici medieval, filiació que en el seu estat actual no es pot arribar a precisar És possible, però, que aquesta capella fos l’església de Collmorter El lloc de Collmorter era de jurisdicció de la baronia de Mur i la seva església segurament pertanyia a la pabordia de Mur
Antoni Gil de Federic i de Sans
Literatura catalana
Prosista.
Canonge de la seu de Tortosa, redactà una biografia del seu germà Francesc Vida y martirio del VPFr Francisco Gil de Federich y de Sans , missioner a Orient És autor d’unes Reflexiones sobre los Diálogos de Despuig , redactades en forma de diàleg entre el 1765 i el 1766, amb anotacions disperses fins el 1779 continuades per un seu nebot entre el 1786 i el 1789 Gil hi revisa i actualitza alguna de les informacions locals de l’obra de Cristòfor Despuig l’obra romangué inèdita fins als XX 1905 i 1978
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina