Resultats de la cerca

Església de la comanda del Temple establerta l’any 1168 al nord i extramurs de la vila, en el paratge de la Timba o puig de la Cavalleria, nom aquest darrer que deriva d’aquesta casa Els hospitalers hi substituïren els templers, i l’any 1655, com els altres convents, fou destruït no en queden restes

Aquest castell, totalment arruïnat, era al lloc dit Roc del Castell a 832 m d’altitud, 1 km al sud del poble, actualment despoblat, dels Horts vila Orto , 950, sobre el camí de Marinyans Sols es pot arribar al seu setial per un sender a partir de Marinyans La senyoria del terme dels Horts pertanyia al segle XIV al vescomte d’Évol Des del segle XIV el castell dels Horts fou reemplaçat per una força més pròxima al camí del Conflent, que era situada al lloc dit Roquensó etimològicament el topònim deriva de l’originari Roc d’en So , vescomte d’Évol

Exercí la carrera judicial Fou un dels impulsors de la represa literària al País Valencià durant els anys quaranta El 1943 fundà amb Xavier Casp l’Editorial Torre, de València, que ha donat a conèixer la major part dels escriptors valencians de postguerra El 1953 publicà la novella I la pau i la novella curta El salze a la sendera , ambdues amb components religiosos propers als de la novella catòlica, però sense entrar a fons en el tipus d’anàlisi psicològica que caracteritza aquest corrent Poc després edità el recull de contes Cor al nu 1956 Collaborà també en diverses publicacions i…

De família burgesa, era germà de l’industrial  Josep Monegal i Nogués Es llicencià en dret i alhora exercí com a financer en empreses del sector del metall S’inicià en la política militant a la Lliga Regionalista, però aviat derivà cap al Centre Nacionalista Republicà —formació amb la qual obtingué una regidoria per Barcelona el 1909— i acabà a la Unió Federal Nacionalista Republicana fins el 1914 Exercí bona part de la seva activitat intellectual durant el modernisme Estigué especialment vinculat a la revista Joventut , de la qual fou redactor i on publicà, sobretot, articles…

Detectar-ne l’existència, encara que sigui en un tros de mur, si més no, ja es fa, avui, difícil Les diverses dependències de la casa Feliu i l’església de Santa Maria d’Ossea ocupen ara el lloc on en altre temps segurament era emplaçat el castell Tan minsa és la documentació referent al castell, que només sabem que l’any 1163 el cavaller Pere de Vilaró el donà a l’església de Santa Maria de Solsona Tampoc no ens ha acompanyat la fortuna pel que fa al topònim Si per a uns és Ossea, transformació que deriva d’Orsera, per a altres podria tractarse d’Oceja, mentre que a la llinda de l’església,…

Milità a la política liberal Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres 1822 fou també director al teatre de la Santa Creu Escriví en el Diario de Barcelonal i en el “Diario Constitucional”, on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular També fou redactor i formà part del grup d’“El Propagador de la Libertad” El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo Bustos de…

Collaborà a Fatty 1919, setmanari infantil, i fou director del popular setmanari esportiu i humorístic Xut 1922, on signà amb el pseudònim de Duvinyals , que emprà també en alguna comèdia de tema futbolístic Com a autor teatral s’inicià amb peces de caire patriòtic com El timbaler del Bruc 1921 i Corpus 1925, però aviat derivà cap a dos gèneres de consum, el vodevil i el melodrama, i fou un assidu subministrador de peces per al repertori de Josep Santpere La florista de la Rambla 1928, La lleona 1929, La pubilla de l’hostal 1929, La reina ha relliscat 1932, i més tard El dret a…

Avui fan de suport de l’ara d’altar de l’església nova de Sant Salvador de Gerb ECSA - J Giralt Els quatre capitells que avui decoren i suporten l’ara de l’altar de l’església nova de Sant Salvador de Gerb provenen de la probable villa romana de la partida dels Morulls, a Gerb, i potser formaren part d’algun baldaquí que cobria un hipotètic baptisteri, similar al conegut de la basílica paleocristiana del Bobalar, a Seròs Segrià Tots quatre són idèntics i presenten un estat de conservació que podríem qualificar de bastant bo, deixant de banda alguna fractura present a les parts superiors De…

L’església parroquial d’Amer, qualitat delegada pel monestir de Santa Maria durant el segle XII, era dedicada a Sant Miquel El seu topònim Amer deriva del mot Amara amb el qual l’any 840 s’identificava un rierol de la contrada La primera notícia de la capella és esmentada l’any 1184 en el testament de la senyora de la vall i del castell d’Hostoles, Na Dolça Durant el 1228 el rei Jaume I concedí drets a la parròquia i al monestir, que es concretaren l’any 1238 amb el privilegi de notaria ofert pel mateix rei català L’any 1313 l’establí dins la batllia de Sech mitjançant el frare Ferrer, abat…

Vida i obra Exercí també com a compositor i crític musical Deixeble d’Enric Granados, Domènec Mas i Serracant, Enric Morera i Lluís Millet, amplià els estudis musicals a Europa i desenvolupà una important renovació pedagògica que materialitzà en la fundació de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica Fou crític musical de La Veu de Catalunya i de Revista Musical Catalana Publicà Ínfimes cròniques d’alta civilitat 1911 —amb el pseudònim Chiron i amb pròleg d’Eugeni d’Ors—, unes glosses que segueixen el programa pedagògic i cívic del noucentisme i que havien aparegut prèviament a “La Sembra” de…