Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
Josep Formiguera
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Eclesiàstic, rector de Tàrrega, publicà el sermonari Alívio de pastors i past d’ovelles Barcelona 1718, reeditat el 1818 i el 1844 se’n feu encara la versió castellana 1825, 1829 i 1899 Pretén servir alhora com a catecisme i com a explicació dels evangelis dominicals Sorprèn per la seva austeritat, en l’entorn cultural de l’època es caracteritza per la simplicitat estructural, la brevetat dels textos i l’absència de retòrica, trets que l’autor defensa en el seu pròleg en oposició a la predicació habitual
Vicent Tomàs Tarifa
Literatura catalana
Col·loquier i cronista.
Dominicà Publicà algunes obres en castellà de tema religiós i deixà un manuscrit, acabat el 1762, titulat Relación de las festivas demostraciones y sagrados cultos con que este real convento de predicadores celebró el tercer centenario de la canonización de Vicente Ferrer , que pretén completar el volum del mateix tema elaborat per Tomàs ↑ Serrano També és autor del Colloqui entre l’Engonari de la Llonja i el Dragó del Collegi , que tracta de les mateixes festes i que fou recollit a la relació corresponent i publicat posteriorment València 1755
Sant Just (Vic)
Art romànic
L’actual església de Sant Just de Vic fou consagrada l’any 1538 Consta, però, que l’any 1330 hi havia a Vic una capella dedicada al sant amb relíquies i dos beneficis, bé que hi ha el dubte de si es trobava a la catedral o al seu emplaçament actual, annexa a l’antic seminari Sant Just té culte a Vic almenys des de l’any 1196 i una llegenda tardana pretén que el sant era un vigatà piadós que va néixer a l’indret de l’actual església gòtica, ampliada el segle XVIII
Dionís Climent
Literatura catalana
Novel·lista.
Notari valencià autor del llibre de cavalleries Crónica del muy alto príncipe y esforzadocavallero Valerián de Hungría València 1540, dedicat a Mencía de Mendoza, segona muller del duc de Calàbria, Ferran d’Aragó L’autor pretén que ha obtingut l’obra manuscrita de mans d’un cavaller del seguici de Carles V i diu que l’ha traduïda del llatí al castellà Sembla estar relacionada amb l’activitat de “pedagogia” cortesana que tingué lloc a la cort virregnal valenciana, com passa amb les obres de Ll del Milà
Sant Miquel de Fenollet (Coll de Nargó)
Art romànic
El lloc de Fenollet o Fonollet figura en el Spill … del vescomtat de Castellbò del 1519, dins de la batllia de Sallent i Montanissell del quarter d’Organyà d’aquest vescomtat El lloc era format per dues cases contigües, els drets d’alberga i salvaguarda eren de la vescomtessa de Castellbò, mentre que els altres censos es pagaven al comanador de Susterris “lo qual pretén que el dit lloch és seu” Segons el capbreu llevador de la comanda de Susterris del 1378, aquesta tenia el castell i vila de Fonollet, franc i quiti, amb els seus termes i drets, i hi tenia establerts 5 homes En…
Andreu Amat i Esteve
Literatura catalana
Comediògraf.
Escriví, sovint inspirat-se en temes d’arrel popular, entremesos i peces curtes per als teatres públics i per als d’ombres xineses, almenys en part editats, anònimament o, a partir del 1862, amb les inicials del seu nom i cognoms, i, alguna vegada, amb el nom i el primer cognom Li’n són atribuïbles set, dels quals són de destacar, Don Policarpio i lo pare rapatani i la mare vanitosa , Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades , Saragates de veïns inconseqüents , L’advocat o lo pagès que pretén plet i, sobretot, el Sainete o Entremès dels estudiants que ixen de pena…
Castell de la Fortesa (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
La Fortesa no es documenta fins el 1202, en una donació que Ramon de Boixadors fa al monestir de Montserrat comprometent-se pels tres termes que li pertanyen Boixadors, Llavinera i Fortesa Des d’aleshores sempre consta en possessió dels Boixadors El 1282 la Fortesa és esmentada com a vila En aquestes darreres dècades del segle XIII és inclosa amb normalitat en els registres vicarials al costat dels altres nuclis de població de la zona Torremiga, Sant Pere de Zalavinera, Zalavinera Grossa, Za Fortesa, Boixadós El 1422 Guillem d’Oluges hi ostenta uns drets que pretén vendre a…
Onofre Menescal
Literatura catalana
Escriptor religiós i historiador.
Vida i obra Doctorat en filosofia a Barcelona i en teologia a Alcalá, fou professor de teologia a la UB i rector a Sant Andreu de la Selva del Camp 1599-1606 Predicador en llatí, català i castellà, publicà diverses obres religioses en llatí i castellà Tratado de la oración mental , 1607 Miscelánea de tres tratados de las apariciones de los espíritus , 1611 Apologética disputa , 1611, entre d’altres És conegut sobretot pel seu Sermó vulgarment anomenat del sereníssimo senyor don Jaume segon , predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602, resum de la història, la geografia, les…
Xavier Garcia i Pujades
Literatura catalana
Periodista i assagista.
Ha publicat diversos llibres sobre ecologia i assaig històric, i és collaborador de diferents mitjans de comunicació escrits, radiofònics i televisius Bona part de la seva obra pretén reconstruir la memòria històrica d’una Catalunya no oficialista De la seva producció destaquen la biografia i el relat literari, com Homenets catalans 1976, Biografia d’Esteve Fàbregas i Barri 1992, les dues sèries d’ Homenots del sud 1994 i 2004, Relat biogràfic sobre la seva pedagogia i patriotisme premi Ventura Gassol de relat biogràfic 1994, Esteve Albert i Joan Lluís, dos homes de cultura…
Carme Montoriol i Puig
Literatura catalana
Narradora, dramaturga, traductora i poeta.
Vida i obra Estudià idiomes i música Fou concertista de piano, presidí el Lyceum Club 1932 i collaborà a “Mirador” i “Companya”, entre d’altres En les seves obres renovà el tractament de la temàtica femenina i reflectí la crisi de la família tradicional i els canvis en la moral sexual de l’època Publicà la novella Teresa o la vida amorosa d’una dona 1932, el recull de contes Diumenge de juliol 1936 i dos textos a Escriptors de la revolució 1937 En teatre estrenà L’abisme 1930, L’huracà 1935, Avarícia 1936 —obres amb les quals pretén que el típic teatre d’ambientació burgesa…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina