La Fortesa no es documenta fins el 1202, en una donació que Ramon de Boixadors fa al monestir de Montserrat comprometent-se pels tres termes que li pertanyen: Boixadors, Llavinera i Fortesa. Des d’aleshores sempre consta en possessió dels Boixadors. El 1282 la Fortesa és esmentada com a vila. En aquestes darreres dècades del segle XIII és inclosa amb normalitat en els registres vicarials al costat dels altres nuclis de població de la zona: Torremiga, Sant Pere de Zalavinera, Zalavinera Grossa, Za Fortesa, Boixadós. El 1422 Guillem d’Oluges hi ostenta uns drets que pretén vendre a Ramon Berenguer de Boixadors.
La tardana aparició del topònim i el fet que les seves afrontacions coincideixen força amb les corresponents a Llubosa —terme precisament només documentat fins al segle XIII—, ha fet pensar en la identificació d’ambdós llocs, per bé que aquesta hipòtesi no concorda plenament en tant que les dates s’encavalquen en el segle XIII.