Resultats de la cerca
Es mostren 2274 resultats
Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona
Literatura catalana
Obra més coneguda, sense prou justificació, amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya, composta sota la direcció de Pere el Cerimoniós probablement com a antecedent a la seva crònica personal.
Desenvolupament enciclopèdic Sembla haver-hi hagut en l’origen una versió llatina, perduda potser, al seu torn, procedent d’un primitiu text català, també perdut, i que probablement fou obra de Tomàs de Canyelles abans del 1359 D’aquesta deriva la versió catalana, conservada, composta entre els anys 1369 i 1372-73 i de la qual hom en redactà una altra que prescindia de diversos episodis d’interès aragonès i que cal datar del període 1372-73 Aquest text fou lleugerament ampliat abans de mitjans XV Ja el 1418 hom en feu un resum en català Canòniques en quina manera se poblà Espanya ni de…
Sarcòfag amb figures del difunt i de la tardor, de Barcelona
Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Llúcia de la catedral de Barcelona i, posteriorment, fou traslladat a l’Arxiu Capitular D’aquí passà al Museo Provincial de Antigüedades, des d’on va ser traslladat al Museu Arqueològic de Barcelona, a Montjuïc Aquest darrer museu, actualment Museu d’Arquelogia de Catalunya-Barcelona, conserva l’esmentat…
Escultura arquitectònica de l’antiguitat tardana del conjunt episcopal de Barcelona
Introducció El conjunt de fragments que inventariem, conservats als magatzems del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona MHCB, procedeixen en la seva major part de les excavacions realitzades al carrer dels Comtes, a Barcelona, a la zona de la plaça de Sant Iu, durant els anys 1949 i 1950 Fou en aquesta campanya de prospeccions que es descobriren les restes del que s’identificà com a basílica cristiana El conjunt d’elements escultòrics demostrava, segons A Duran i Sanpere 1972-75, vol I, pàg 40, que durant el segle VI la basílica s’havia enriquit amb “marbres…
Fragments de sarcòfag del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona
Aquests dos fragments van ser descoberts a Barcelona entre els anys 1953-54 a les excavacions del carrer dels Comtes i tot seguit van ingressar al Museu d’Història de la Ciutat números d’inv A 11 572 reserva i B 3 275 El primer fragment A fa 0,28 × 0,24 × 0,09 m i el segon B 0,445 × 0,174 × 0,04 m Són de marbre blanc i es daten cap als anys 315-335 El fragment A correspon a un frontal i el B a una tapa El primer mostra parcialment restes de dos personatges, una orant i un dels seus acompanyants, que l’agafa L’altre fragment presenta parcialment una Epifania, amb la Verge Maria…
Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona
Literatura catalana
Història econòmica de la Catalunya medieval, obra d’Antoni de Capmany.
Desenvolupament enciclopèdic Fou impresa a Barcelona el 1779, en dos volums, i completada amb dos volums més de Suplemento el 1792, sota els auspicis de la Junta de Comerç i de l’Ajuntament de Barcelona Obra pionera de la historiografia econòmica europea, és bàsica per a la història política, naval, econòmica i institucional de Catalunya fins al final del s XVII, per la seva moderna metodologia i el seu aparell crític i documental Significa la culminació d’un esforç historiogràfic collectiu al voltant de la Junta de Comerç, amb la collaboració especial de Jaume…
Martí de Riquer i Morera
© Universitat de Barcelona
Lingüística i sociolingüística
Historiografia catalana
Romanista.
Vida i obra S’educà en un ambient artístic i literari que heretà per ambdues ascendències la seva mare era neboda dels germans Jaume i Magí Morera i Galícia, pintor i poeta respectivament, i el seu avi patern fou l’artista modernista Alexandre de Riquer Feu estudis hellenístics amb Carles Riba i Joan Petit, a la Fundació Bernat Metge, i ell mateix es declarà deixeble de Josep M de Casacuberta, que l’orientà en l’edició de textos catalans antics Després es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, el 1945, amb una tesi sobre les traduccions castellanes d’…
, ,
Antoni Brusi i Mirabent
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i llibreter, establert a Barcelona.
Durant la invasió napoleònica seguí les tropes antifranceses i edità Gaceta Militar i Política del Principado de Cataluña —que imprimí a Barcelona, i, fugint de les tropes napoleòniques, a Tarragona i a Palma, successivament—, servei que, el 28 d’octubre de 1809, la Junta Suprema de Gobierno del Reino recompensà atorgant-li l’edició del Diario de Barcelona , afrancesat durant la dominació, i que ell edità des del 1814 A Palma havia publicat Diario Mercantil de Palma i, havent ja tornat a Barcelona, Kalendario y guía de forasteros , en diverses edicions L…
,
Jaume Safont
Literatura catalana
Funcionari de la ciutat de Barcelona i de la Generalitat, dietarista i poeta.
Vida i obra Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471, amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la Generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari És autor de quasi totes les notícies del Dietari de la Diputació del General o de la Generalitat entre el 1454 i el…
Pere Serafí
© Fototeca.cat
Pintura
Literatura catalana
Poeta i pintor.
Vida i obra Anomenat lo Grec pels seus contemporanis, es dedicà professionalment a la pintura La descoberta recent d’un document del 1526 on un « Petrus Grech naturalis regni Xipre », de setze anys, signa un contracte d’aprenentage amb el pintor Pere Terré obre la possibilitat d’identificar-lo amb aquest autor Això contradiria la creença tradicional, basada en l’estudi i l’anàlisi de les seves pintures, d’una formació artística a Itàlia, bé que també és possible que hagués conegut gravats i estampes de procedència italiana, els quals haurien influït les seves composicions Com a Pere Serafí és…
,
Josep Maria Huertas i Claveria
Literatura catalana
Periodista i assagista.
Director de la revista “Oriflama” 1968-71 Exercí a El Correo Catalán 1963-72, diari del qual fou redactor en cap, i a “Tele-exprés” 1972-79 Molt vinculat a “El Periódico de Catalunya”, hi fou també redactor en cap 1982-86, i sotsdirector del “Diari de Barcelona” 1987-88 Des del 1980 fins al 1982 treballà al servei de premsa de la Diputació de Barcelona És autor de nombrosos llibres, molts dels quals en collaboració amb el també periodista Jaume Fabre, centrats generalment a Barcelona i amb una clara voluntat de divulgació sociològica i urbanística o de…