Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Joan Andrés i Morell
Literatura catalana
Erudit i historiador de la literatura.
Vida i obra De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Estudià al collegi de nobles dels jesuïtes de València i entrà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat de sacerdot a València, on estudià teologia 1759-63 Quan es produí l’expulsió dels jesuïtes 1767 era professor d’humanitats a la Universitat de Gandia A l’exili d’Itàlia, ensenyà filosofia a Ferrara Des del 1774 fins a la invasió napoleònica 1796…
Marià Llorente
Literatura catalana
Assagista.
Era jesuïta 1766 L’any 1767 s’exilià a Itàlia, tot i que entre el 1798 i el 1801 tornà a València Intervingué en les polèmiques americanistes del seu temps, amb el Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America Parma 1804 Traduí a l’italià el Viaje fuera de España d’Antoni Ponç, i, entre altres obres impreses i inèdites, publicà Storia d’un filosofo desingannato Venècia 1815, en forma epistolar, com a reacció contra els excessos de la Revolució Francesa
Els Fiter. Prestigi i mecanització
Josep Fiter i Ayné va crear la seva empresa de blondes i sederies el 1845, a Barcelona Com féu Margarit, no hi havia fàbrica sinó puntaires que treballaven per a ell a preu fet El fil de seda es comprava al País Valencià, es preparava a Barcelona i era cedit a les puntaires amb l’encàr-rec concret En Fiter hi posava el dibuix i la comercialització del producte acabat Medalles rebudes pels Fiter a dalt i adjudicació de la medalla de l'exposició de Londres 1851 El 1848 era el president de la secció de sederia de l’Institut Industrial de Catalunya Les altres seccions de l’Institut estaven…
Dell'origine, progressi e stato attuale d'ogni letteratura
Literatura catalana
Obra de Joan Andrés i Morell, publicada per primera vegada a Parma (1782-99, 7 vol.), és una història de la literatura europea, entesa com a cultura escrita, realització magna dins dels patrons enciclopèdics il·lustrats, amb una visió evolucionista de la història. Constitueix el primer intent de síntesi historicocrítica de la cultura occidental tot seguint els principis de sistematicitat, universalisme i comparatisme.
Desenvolupament enciclopèdic Divideix la matèria en dues grans branques belles lletres i ciències naturals i eclesiàstiques, cadascuna subdividida en diverses àrees concretes, que hi són analitzades diacrònicament Des d’un punt de vista historicoliterari, les principals consideracions d’Andrés són que la civilització grecollatina és el fonament de tota la cultura occidental, la continuïtat de la qual assoleix el punt àlgid al s XVI, per bé que en l’evolució històrica de la cultura europea hi ha hagut dues “restauracions”, la de l’edat mitjana, pel contacte amb la civilització hispanoàrab en…