Resultats de la cerca

Vida i obra Documentat a Barcelona des del 1548 Estigué en relació amb professors de l’Estudi General de Barcelona A Roca, F Escobar, JL Vileta, entre d’altres, dels quals publicà algunes obres, i amb els cercles religiosos de la ciutat, dels quals publicà Ordinarium Barcinonense 1568 i edicions de PM Coma en què inclogué textos poètics propis, del cardenal Cervantes, del bisbe Jubí i de P de Burgos, entre d’altres Contribuí així mateix a les edicions lullianes amb l’ Artificium siue Ars Breuis 1565 i, potser, l’ Art de confessar 1567, edicions preparades per JL Vileta Entre les obres…

Vida i obra Catedràtic d’arts i de filosofia a l’Estudi General de Barcelona 1558-63, 1568-69 i 1574-83, després estudià matemàtiques i medicina Fou traductor de la primera obra de comptabilitat per partida doble impresa a la Península Barcelona 1565, a banda d’autor d’obres didàctiques de filosofia —especialment filosofia aristotèlica— i aritmètica, algunes dedicades a JC Calvet d’Estrella Fou editor de les poesies de Marc Barcelona 1560 —en els preliminars hi ha dos poemes seus, en llatí i català A petició de Bornat emprengué l’obra d’actualitzar —amb F Clusa— el diccionari de…

En una pionera visió de conjunt del gravat a Catalunya, Maria Aurora Casanovas constata el fet que, juntament amb la introducció de la impremta lligada al nom de mestres alemanys –a les mans dels quals restà molt de temps–, ens arribaren diverses matrius en fusta i metall obertes a França o a d’altres països Tot aquest material, a més de servir als propòsits de determinats impressors, fou copiat sense cap mena d’escrúpol per artífexs autòctons o estrangers en acompliment d’encàrrecs d’altres tallers Tal com ja ho considerà Agustí Duran i Sanpere, alguns impressors devien ser alhora gravadors…

Introducció La capacitat de repetició precisa i exacta d’imatges sobre idees, fets i/o objectes observats fou, sens dubte, un descobriment de cabdal importància per a la nostra història i la nostra cultura, tot i que el seu reconeixement social, econòmic i científic no fou immediat L’estampa, valorada en l’actualitat pels seus propis valors plàstics –igual que la pintura o l’escultura–, presentà en els seus orígens una clara vinculació amb el món del llibre, si bé aquesta dependència s’ha anat atenuant amb el pas del temps Tanmateix, la funció que en una època complí el gravat com a simple…