Resultats de la cerca

Noble, passà uns quaranta anys a la cort Com a castlà d’Albelda participà amb Ferran d’Aragó i de Borja en la repressió de la revolta ribagorçana 1586-90, campanya de la qual publicà una Relación Barcelona s d Essent diputat de la Generalitat publicà cinc Discursos sobre la calidad del Principado de Cataluña Lleida 1616, dirigits, respectivament, al rei, als diputats, al braç militar, als governs municipals i al braç eclesiàstic, on reivindica la plena participació de la petita noblesa rural en la vida política i una política econòmica d’acord amb els interessos d’aquesta També publicà un…

Militar de professió Fou un dels fundadors de l’Ateneu de Maó el 1905 Collaborà a la “Revista de Menorca”, publicació que l’Ateneu adquirí el 1906 També publicà en el “Butlletí de Nostra Parla” Fou l’impulsor i el director de la “Pàgina Menorquina” 1927-36, suplement quinzenal sobre història, literatura i folklore del diari conservador “El Bien Público”, on publicà al costat d’Antoni Orfila Pons i Enrique Fajarnés Tur A la “Pàgina Menorquina” publicà algunes poesies en català, i una part de l’obra poètica d’Antoni Febrer i Cardona, escriptor que reivindicà Defensà la distinció…

Vida i obra Cap al 1900 s’establí a Barcelona, on entrà en contacte amb el grup modernista de L’Avenç Collaborà a La Illustració Catalana 1904-10 i traduí per a la “Biblioteca Popular de l’Avenç” Urània de Camille Flammarion 1903, Viatge al voltant de la meva cambra de Xavier de Maistre 1904 i Els plaers de la vida de Lord Avebury 1906També publicà l’antologia Prosadors nord-americans no contemporanis 1909 És conegut sobretot com a mecenes de diversos projectes culturals i científics Creà, entre d’altres, la Fundació Concepció Rabell i la Institució Patxot 1926 A través d’aquests organismes…

Vida i obra Fou canonge de la seu de Barcelona i catedràtic de dret canònic a l’Estudi General Entre altres opuscles, publicà diversos sermons panegírics en castellà La seva obra més important és Ateneo de grandesa sobre eminències cultes, catalana facúndia ab emblemes illustrada Barcelona 1681 ed facs 1980, primera part de la que havia de ser una trilogia del mateix títol Tenia previst de publicar dues obres més en català Morfeo despert en les vulgaritats catalanes i La fama en Catalunya , una probable obra d’erudició històrica amb dades sobre Catalunya compilades en una estada juvenil a…

D’ell es conserva la producció més extensa de tota la literatura trobadoresca si bé la música s’ha perdut 119 composicions vàries pervingudes amb el nom de Cerverí de Girona i uns Proverbis , en 1197 quartetes amb el de Guillem de Cervera , molt coneguts i citats En la seva obra troben ampli ressò fets històrics la revolta dels barons contra Jaume I, l’assassinat de l’infant Ferran Sanxis, l’empresonament de l’infant Enric de Castella, els projectes de partició dels regnes, la croada a Terra Santa, fet que la converteix en un document capital per a comprendre l’ambient i la…

S’interessà des de molt aviat per la poesia de caràcter experimental i reivindicà els surrealistes, JV Foix i J Brossa Fruit d’aquest interès són  Poemes 1966, L’influx de Lynx no altera el conducte 1969, amb Santiago Pau Bertran, Variacions puntuals 1972, Trilogia del tret 1972, Sis trets 1973 i  Habitar un paisatge 1973 En La nuu, Contes de l’horitzó 1974, es decantà cap a la poesia visual El 1981 mostrà tota la seva obra poètica visual a la Fundació Miró i publicà la sèrie La columna A partir de la dècada dels 80, ja plenament dedicat a la poesia discursiva, ha publicat Sis…

Estudià filosofia i lletres a Barcelona Destacat articulista en la premsa diària i en revistes El País , Diario de Mallorca , El Temps , ABC , del qual fou corresponsal a Londres en 1990-93, La Vanguardia , etc, en aquest vessant i com a assagista reivindica la tradició de pensament conservador amb el moderantisme com a fil conductor Autor versàtil, la seva trajectòria literària s’inicià amb el recull de proses i reflexions Bosc endins 1982, punt de partida d’una abundant producció assagística i memorialística que comprèn els dietaris Matèria obscura 1991, continuació evolutiva de l’anterior…

Molt vinculat a la vida cultural de Tortosa, s’inicià com a poeta amb els reculls La maison-bleu  1976, amb Ricard Martínez i Pinyol i Nós 1981, i es donà a conèixer a tot l’àmbit catalanoparlant amb Córrer la taronja 1989, al qual seguiren Que no passa 1990, premi Ausiàs Marc 1989, Vedat 1994, premi Carles Riba 1993,  La vestidora i el dol  1998, premi Miquel de Palol, l’antologia Córrer la taronja   1979-2001 2002,  A l’encesa 2007, premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater i  Els ulls de la gossa 2021, recull de tota l’obra poètica de l’autor, incloent-hi poemes fins ara…

Desenvolupament enciclopèdic Oller hi reivindica la injustícia de la llei de l’usdefruit condicional aplicat a les vídues, i usual en la burgesia, a través d’una narració centrada en la psicologia de la protagonista, fet que trenca amb el realisme de la seva obra Presenta una dona jove i vídua —determinada per la feblesa i en conflicte amb la família del marit, amb l’entorn social i amb els propis prejudicis—, que evidencia progressivament el seu creixement personal i l’alliberament de les convencions que la tenallen Pilar i els seus fills Elvira i Enriquet viatgen amb tren de Barcelona a…

Fill d’ Enric Claudi Girbal  i germà del també escriptor Ferran Girbal , restà orfe a quinze anys, i per aquest motiu hagué de viure els primers anys de la seva joventut fora de Catalunya, on començà escrivint a la premsa valenciana i castellana El Ateneo i La Revista d’Alacant, Las Provincias de València i El Adelanto de Salamanca Retornat a Catalunya, collaborà especialment a La Renaixença , La Ilustració Catalana i el Cu-cut , del qual fou director El 1901 s’incorporà a la redacció de La Veu de Catalunya Oposat a la normativa fabriana, escriví a partir d’un criteri ortogràfic personal S’…