Resultats de la cerca

Document de la Reial Audiència de Mallorca amb la signatura de Fd’Ametller, 1705 ARM / JG Francesc d’Ametller i Perer va néixer el 1658 a Castellar del Vallès, en el si d’una família de pagesia benestant El seu sogre, David Pescio, havia seguit el partit de Felip IV durant la guerra dels Segadors i el 1663 havia obtingut la condició de noble del regne de Sicília Ametller era nebot d’Oleguer de Montserrat, canceller de Catalunya i bisbe d’Urgell Va fer la carrera de lleis i des del 1677 fou catedràtic de la Universitat de Barcelona Al mateix temps va…

El 1996 guanyà dos premis de teatre consecutius el Josep Ametller amb L’univers perdut i el premi Joan Santamaria amb La lluna dins un pou Ha publicat L’univers perdut 1997 i Certes mentides 1998 És autor també de Punt de fuga , Carotes nues , Sense veu totes tres estrenades el 1995 i La guerra queda oberta estr 1997, entre d’altres Ha treballat com a guionista de televisió i ha escrit diversos guions per a llargmetratges i curtmetratges

Cursà la carrera d’enginyeria tèxtil, que acabà a la ciutat alsaciana de Moulhouse 1887-89 Fou collaborador d’“Els Follets” 1913 —on signava Gnom —, “L’Hereu” 1913-14 —ambel pseudònim Cabaler —, “En Belluguet” 1913-16 —on emprà el nom d’ Argentviu —, “La Piula”, Cu-cut i En Patufet , entre d’altres Assidu participant als jocs florals, és autor de versos de caire costumista o històric, i de faules, que recollí en les obres Primerenques 1900, La masia trista 1910, De les golfes , Rurals , i en l’antologia Poesies sd, de la collecció “Lectura Popular” També és autor del monòleg en…

Exercí professionalment com a arquitecte Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1936 i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, a més de corresponent d’altres S’inicià com a poeta amb Flors d’ametller 1918, de ressò carnerià Més tard publicà La rosa i el cristall 1938, Llibre del caminant 1949 i Sobretaula acadèmica 1956, entre d’altres També escriví els assaigs Homes, homenets i homenassos 1935, Macià Vila Mateu, esbós biogràfic 1966 Publicà diversos volums monogràfics sobre arquitectura L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’…

Doctor de filologia catalana i professor de teoria de la literatura UdG en aquest àmbit ha publicat Anàlisi crítica d’ “ Ofrena “ de Josep Carner 1997, L’estètica de Josep Carner la poesia de tema amorós 2000 i Literatura, crítica, interpretació 2000 Com a autor dramàtic, ha publicat també Quan arriba el migdia premi Ignasi Iglésias 1994, Un somni d’abril 2001, Variacions sobre el sentit de la vida 1995, premi Nit Literària Andorrana 2001, La ciutat es desperta radiant 2006, premi Recull-Josep Ametller de teatre 2005 i Puzle 2008, premi Ciutat de Sagunt 2007 Ha rebut el premi…

Vida i obra Autodidacte, creà una impremta a Ciutadella en què s’autoedità la revista satírica “Mestre Libori” 1886-87 i la novella històrica Catalina 1886, molt deutora de Sor Àgueda Ametller de Miquel Eugeni ↑ Caimaris Emigrat a Amèrica el 1888, s’establí a Buenos Aires el 1892, on substituí el conservadorisme catòlic per un ideari republicà i maçó Reprengué la producció narrativa amb Zulema Leyenda muslímica 1894 i dues sèries de marines amb elements biogràfics, Estrellas de mar 1905 i Ortigas de mar 1908 Collaborador de la premsa argentina, fundà la impremta El Faro, editora…

Autor força prolífic, ha publicat contes com Les contarelles d’en Pere Ferreguí 1979 També ha publicat teatre — Kabyl 1984 i Tructeatre 1985, entre d’altres— i novella — Percance de oficio 1981, en castellà, i Nit de moixos 1988— És l’autor de Piu teulader periple mediterrani teatre, 1992, El cavall narrativa i conte, 1993, Fills de l’espera 1994 i Oxó 1997, les dues últimes pertanyents a la seva producció teatral Darrerament ha publicat, entre d’altres, La cervesa de déu i Jugar o no jugar narrativa i conte, 2000, la biografia Teodor Úbeda, atent a tots els batecs 2000, i les obres Teatre de…

Vida i obra Fou professor a l’Institut Balear i arxiver de l’Ajuntament de Palma Collaborà a “Es Ca d’Inca”, Catalunya i “Mitjorn”, entre d’altres Com a poeta començà conreant la poesia en castellà després participà sovint als Jocs Florals de Barcelona, on fou proclamat mestre en gai saber l’any 1920 Publicà els reculls Flors d’ametller 1903 i Instantànies 1904 Tanmateix, constitueixen la seva aportació més destacada les seves obres teatrals, típiques representants del teatre costumista mallorquí de caràcter ciutadà, que aconseguiren un gran èxit popular Entre aquestes cal…

Treballadors d’una possessió mallorquina, sd AB El món rural mallorquí dels primers trenta anys del segle XX estava immergit en una etapa de grans transformacions en l’estructura de la propietat Aquestes transformacions es manifestaren en l’accés dels jornalers a la propietat i en la consolidació d’una classe pagesa de petits propietaris Els canvis ja s’havien iniciat a les darreres dècades del segle anterior El sistema general de venda de parcelles fou l’establiment a cens aquest consistia en el pagament d’una quantitat d’entrada, i la resta es constituïa com una hipoteca sobre la terra que…

La seva literatura, de caràcter popular i moralitzant, s’adreçava sobretot als infants i als joves Publicà llibres de rondalles i de contes tradicionals, com En Pere sense por 1920, Caterineta, Caterinó 1921, i Faules i moralitats 1930, illustrat per Junceda i molt reeditat El 1918 guanya la viola d’or als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Missa rasa , i és autor dels reculls de poesia circumstancial Cofret de versos 1918, Comanda Versos d’avinentesa 1923 i La mainada felicita 1951, entre d’altres Per al teatre escriví obres com La rosa beneïda 1932 i La venjança de la reina 1933 També…