Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Joan Janer i Vinyes
Literatura catalana
Poeta i autor de teatre.
La seva producció poètica i teatral es concentra abans de la guerra civil de 1936-39, període en què obtingué alguns premis en diversos Jocs Florals Fou un dels integrants del grup literari Oasi La seva poesia s’emmarca dins les coordenades noucentistes, però amb influències avantguardistes, especialment pel que fa a la forma Els referents paisatgístics i l’amor vertebren l’eix temàtic dels seus poemes Publicà els poemaris Gotims de llum 1935 i Cala de somnis Cançons i poemes 1935-1936 1937 En el terreny teatral, signà les comèdies Illusió 1932, Temptació 1934 i Un pare que tenia dos fills…
Josep Pernau i Riu
Periodisme
Literatura catalana
Periodista.
Estudià magisteri a l’Escola Normal de Lleida i exercí un temps de mestre El 1952 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’Escola de Periodisme de l’Església Collaborà en diferents setmanaris i en el diari El Correo Catalán , on es responsabilitzà de la secció municipal Crónica de Barcelona, i més tard fou nomenat cap d’informació local 1963 El 1964 fou redactor en cap de Tele-exprés Dirigí 1968 Diario femenino i el 1969 s’incorporà com a redactor en cap al Diari de Barcelona Subdirector i director 1974 d’aquest mateix diari, el 1977 dimití el càrrec, i el anys 1986-87 fou el primer…
,
El llenguatge del cos: la dansa
En la dansa, és el cos qui parla La dansa és un llenguatge comparable fins i tot al “llenguatge verbal” de l’escriptor i del poeta D’altra banda, com afirma el gran coreògraf i ballarí francès Maurice Béjart, “la dansa és una de les rares activitats humanes en què l’home s’implica en la seva totalitat cos, cor i esperit… Per a un nen, ballar és tan important com parlar, comptar o aprendre geografia Per al nen que neix ballador és essencial no desaprendre aquest llenguatge per la influència d’una educació repressiva i frustrant” De quina manera parla el cos en la dansa La cultura occidental ha…
El joc i la festa
Un temps per a cada cosa Una part del temps de la vida dels homes, que pot ser molt variable segons el tipus de societat i el medi natural on es viu, es dedica necessàriament a l’alimentació, el son, la cura dels fills i l’organització material d’aquest temps Com podrem veure aquí, un cop fetes aquestes tasques, durant el temps restant s’alternen els moments en què cal complir el que la societat en la qual vivim espera de nosaltres, segons l’edat i la funció social, i els moments de llibertat, en els quals predominen el descans i múltiples formes de lleure, segons les inclinacions individuals…