Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Josep Roure i Torent
Literatura catalana
Novel·lista, contista, autor teatral, assagista i traductor.
Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres i en dret Vinculat al PSUC, fou un dels creadors de l’Agrupació d’Escriptors Catalans Collaborà, entre d’altres, a “Mirador” i “Meridià”, setmanari que dirigí 1938-39 Durant la guerra civil de 1936-39, exercí diversos càrrecs i fou director editorial de la Secció d’Edicions del Comissariat de Propaganda El 1939 s’exilià, primer a Tolosa i des del 1942 a Mèxic Allí treballà d’administrador de l’Editorial Fournier i fou impulsor d’una important editorial mèdica Hi dirigí la revista “Nova Era”, vinculada al Partit Socialista Català, i mantingué una…
El violí d’Auschwitz
Literatura catalana
Novel·la de Maria Àngels Anglada, publicada el 1994.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la història d’un luthier jueu confinat al camp d’extermini d’Auschwitz durant els darrers anys de la Segona Guerra Mundial Originari de Cracòvia, el luthier Daniel sobreviu a l’infern del camp treballant de fuster Un comandant nazi, amant de la música, li proposa una prova terrible haurà de construir un violí de sonoritat perfecta en un temps limitat, si vol salvar la seva vida i la d’un violinista, també presoner, que ha de tocar l’instrument acabat Malgrat les condicions infrahumanes en què treballa, Daniel aconsegueix, gràcies a la passió pel seu ofici de…
Meditacions en el desert
Literatura catalana
Dietari d’Agustí Calvet, Gaziel, escrit entre el 1946 i el 1953, i només publicat íntegrament el 1974.
Desenvolupament enciclopèdic Fidel ressò del seu estat anímic en uns anys molt durs de l’exili interior, aquest llibre és el més amarg i crispat de tots els seus L’autor hi adopta sovint el to d’un profeta solitari que clama sense esperança anunciant tota mena de calamitats històriques El desert del títol fa referència al que, a Espanya, hagueren de travessar els liberals que, víctimes del marxisme i del feixisme i confiant en les potències democràtiques vencedores de la guer-ra mundial, foren testimonis consternats del suport que aquestes mateixes potències brindaren a una dictadura, la…
La claror del juliol
Literatura catalana
Novel·la de Vicenç Villatoro publicada l’any 1997.
Descriu les relacions de tres joves —dos nois i una noia— entre el 1928 i el 1939, un període ple d’illusions personals i de conflictes socials En una illa mediterrània molt semblant a Mallorca, el jove Joan Lluís Cardona, hereu d’una família de l’antiga aristocràcia, i el seu amic Salvador Marquès, de procedència obrera i immigrant, coneixen Rosa Agulló a Favinyana, la finca d’estiu dels Agulló, una família de gran poder econòmic gràcies als negocis de la navegació marítima Som a l’estiu del 1928 i els protagonistes tenen divuit i dinou anys Estiu rere estiu la relació d’amistat entre tots…
Joan Alzina i Melis
Literatura
Psicologia
Medicina
Metge psiquiatre i assagista.
Anà a Barcelona 1899 amb la seva família, on cursà estudis universitaris i hi conegué Josep Carner , amb el qual prengué part en el nucli del que fou l’embrió del Noucentisme, especialment en la revista Catalunya , en què collaborà entre el 1903 i el 1905, afavorint la comunicació entre les literatures catalana i mallorquina Fou també cofundador de la Institució Catalana d’Història Natural 1899 El 1900 començà la carrera de ciències, però el curs següent es passà a la Facultat de Medicina Abans de completar els estudis anà a Bolonya, on el 1908 es llicencià en medicina i cirurgia…
,
Andreu Nin i Pérez
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Estudià magisteri a Tarragona i a Barcelona, on fundà i dirigí l’Associació d’Estudiants Normalistes Exercí de mestre a l’Escola Horaciana i en diverses escoles dels ateneus obrers Inicià l’activitat política en les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana, i collaborà a El Baix Penedès 1906-12 i a El Poble Català fins a la crisi provocada pel pacte de Sant Gervasi 1911-març del 1914 S’orientà cap al socialisme, i milità, amb intermitències, en la Federació Socialista Catalana del PSOE 1913-19, on defensà el nacionalisme català des de les pàgines de La Justicia Social 1913-14,…
, ,
Les organitzacions internacionals
L’Estat és l’actor principal del sistema polític mundial Ho és des de la seva emergència institucional durant el Renaixement europeu, en el marc d’un procés de mundialització que començà amb els grans descobriments geogràfics i ha continuat fins als nostres dies L’Estat, com a forma d’organització política, s’ha exportat progressivament des d’Europa i s’ha implantat amb la sola excepció de l’Antàrtida a escala mundial La guerra va ser, i és encara, un instrument capital de les relacions entre els estats, però en el seu decurs aquestes relacions han vist aparèixer al seu entorn, i a la recerca…