Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Pere-Jordi Bassegoda i Musté

Pere-Jordi Bassegoda i Musté
© Fototeca.cat
Arquitectura
Literatura catalana
Poeta, traductor i arquitecte.
Exercí d’arquitecte, tasca que compaginà amb la dedicació al món de les lletres Com a arquitecte fou especialista en arquitectura legal Deixà publicacions sobre la marina del Masnou Maresme, d’on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d’En Santacília Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona 1912 i en altres certàmens de caràcter local 1911, 1918 A la collecció “Lectura Popular” agrupà les seves poesies, de ressonàncies modernistes Les seves obres més destacades són Roses místiques 1974 i Les cançons del meu molí 1976 També feu traduccions de Musset, Heine, Tagore, Baumarch i d’…
,
Llibret de versos
Literatura catalana
Títol amb el qual, amb variants, Teodor Llorente i Olivares agrupà i publicà la seva producció poètica valenciana, a partir del 1885.
Un sol llibre en aparença que, a mesura que passaren els anys, conegué cinc edicions i ampliacions, totes a València tres en vida de l’autor 1885, 1902 i 1909 i dues després de mort 1914 i 1936, la darrera de les quals del llibre ja convertit en volum d’ Obres completes La primera edició, vint-i-vuit anys després d’haver publicat en premsa les primeres poesies valencianes, recollia trenta-set composicions entre les quals hi ha La barraca i era dedicada a Marià Aguiló, el seu «volgut amic i savi mestre» A l’endreça que l’encapçalava, Llorente atribuí al llibre dos mèrits el de contribuir a…
Balades
Literatura catalana
Llibre de poemes d’Apel·les Mestres, il·lustrat per ell mateix i publicat l’any 1889.
Petites visions d’una edat mitjana mítica i romàntica, amb els personatges i els ambients essencials En alguns dels poemes, s’hi ressegueix una trama amorosa en general, són petites accions en què s’oposa, de manera pessimista, la vida lliure a la natura amb la vida a la cort, o l’amistat fidel dels animals i l’egoisme de l’home o, encara, s’hi presenta el fer lliure i els valors de qui no té res, o l’abús dels de dalt A vegades, s’hi plantegen les relacions de rebuig que pateix el poeta —artista o savi— per part de la societat —el poble o el poder dominant, unes relacions que algunes vegades…
Ramon Barnils i Folguera

Ramon Barnils i Folguera (1999)
Canal 33
Periodisme
Periodista.
Vida i obra Professor de ciències de la informació, a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-85, i a l’Escola Eina de disseny Afí al pensament llibertari i al catalanisme, destacà per l’esperit crític i l’estil corrosiu Collaborà en les revistes Sant Cugat , L’Hora , El Món , El Be Negre , Cul de Sac , Set dies , El Temps , Solidaridad Obrera , Canigó , Ajoblanco —de la qual fou director—, en els diaris El Correo Catalán , Tele-exprés , Diario de Barcelona , El Noticiero Universal , La Vanguardia , Mundo Diario i Avui , i en les agències d’…
,
L’arquitectura
Fins ben entrat el segle XIX, l’arquitectura, com a professió organitzada, no existia D’una banda, hi havia mestres d’obra i gremis De l’altra, arquitectes formats en les acadèmies, als salons o als viatges Tant les acadèmies com els gremis van desaparèixer, a França, passada la Revolució 1791 i a la resta d’Europa, amb el desenvolupament industrial i la liberalització dels mercats Al seu lloc sorgiren les primeres associacions professionals al Regne Unit RIBA, 1834, i als Estats Units AIA, 1857 A poc a poc s’imposà el registre obligatori Als Estats Units, per primera vegada, a l’estat d’…
El servei militar
El mapa mostra el volum dels efectius militars de cada Estat tot indicant també els que tenen vigent el servei militar obligatori Aquesta prestació respon a tres tipus fonamentals de reclutament l’universal, que recluta tots els ciutadans o tots els homes el parcial, que obliga únicament un grup humà, generalment ètnic, i el selectiu, que crida els ciutadans al servei militar per sorteig o segons una tria de criteris prefixats Tots els exèrcits obligatoris disposen d’un conjunt de forces professionals o voluntàries, que solen integrar les unitats d’elit La resta dels exèrcits són…
Jaume Collell i Bancells

Jaume Collell i Bancells
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, poeta, periodista i escriptor.
Vida Estudià al seminari de Vic i començà a escriure poesies de molt jove, que aplegaria més tard en diversos reculls i amb algunes de les quals anys a venir guanyaria premis als jocs florals Fou un dels fundadors de l’ Esbart de Vic 1867, nucli poètic que emulà el paper de la suprimida Universitat Literària i del qual edità una primera antologia 1879 Aquesta institució agrupà un estol de joves poetes, entre els quals Jacint Verdaguer , amb el qual collaborà al llarg de diverses etapes de la seva vida, tots ells relacionats amb el seminari conciliar i amb un fort sentiment patriòtic…
,
Els llibres
Des de l’antiguitat, i sobretot a partir de la impremta, el llibre ha estat l’instrument bàsic per a la transmissió de la informació, dels coneixements, del pensament i de la creació El llibre ha estat peça cabdal per al foment i la difusió de la cultura i símbol per als seus posseïdors de refinament i de benestar social i econòmic No és gens estrany, doncs, que l’índex de lectura de la població hagi estat tradicionalment un dels factors utilitzats per a mesurar el nivell cultural d’un país Probablement, però, al segle XXI perdrà part de la seva importància Ja en el transcurs del segle XX, l…
Ausiàs Marc

Ausiàs Marc
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Era fill de Pere Marc , de qui heretà el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i Vernissa, al ducat de Gandia Participà en les campanyes de Sardenya i de Còrsega, i assistí als setges de Calvi i Bonifazio 1420 Més tard participà en l’expedició de Gerba, al nord d’Àfrica 1424 Alfons el Magnànim recompensà aquests serveis confirmant i ampliant els privilegis que havien estat concedits al seu pare en els esmentats dominis El 1425 era falconer del rei al Regne de València En ser investit del ducat de Gandia el rei Joan de Navarra 1433, aquest retallà les prerrogatives que li…
,
Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Fou una de les figures més destacades de la historiografia catalana del segle XX Es crià en un ambient familiar benestant i propici al treball intellectual El seu pare, Carles Melcior, era notari i participà regularment en la premsa de l’època i tingué una certa vocació literària Ferran s’orientà de bon principi cap a les lletres, com succeí també al seu germà Carles , que esdevingué un dels escriptors més brillants de la primera meitat del segle Estudià al Liceu Políglota i des del 1910 cursà a la Universitat de Barcelona estudis de dret que no arribà a acabar i, simultàniament,…
, ,