Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Estructurat en tres parts, indicades pel subtítol “Llegendari, cançons, odes”, consta de quaranta poemes breus i d’un poema èpic, Llegenda de Montserrat , format per tretze cants, que conta la llegenda de fra Garí Verdaguer recull en l’aplec gairebé tota la producció de tema montserratí la publicada arran de les festes del suposat millenari de la troballa de la imatge de la Mare de Déu 1880, com a culminació d’una gran campanya religiosa i patriòtica en la qual tingué un paper molt rellevant com a poeta i ideòleg Cançons de Montserrat i…

Trajectòria professional i càrrecs Germà de l’historiador Àngel Duarte i Montserrat Llicenciat en filologia catalana 1984, fou secretari dels Cursos de Llengua Catalana i de la Comissió Sociolingüística de la Universitat de Barcelona 1978-81, i treballà a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya 1981-89, i ha estat director 1983-2003 de la Revista de Llengua i Dret , publicada per aquesta institució Ha estat també cap del Servei d’Assessorament Lingüístic, subdirector general de Formació d’Adults, cap de l’àrea d’Imatge Institucional i director general de Difusió i…

Fou alumna de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, la qual cosa li permeté, de ben jove, entrar en contacte amb els ambients intellectuals i culturals de l’antifranquisme militant Llicenciada en filosofia i lletres, fou lectora de castellà a la Universitat de Bristol 1972-73 Guanyà el premi Víctor Català 1970 amb Molta roba i poc sabó 1971, on, amb tècniques realistes i psicològiques, descriu la generació universitària nascuda a la postguerra, tema que reapareix a la novella Ramona, adéu 1972, inici d’una trilogia que abasta El temps de les cireres 1977, premi Sant Jordi 1976 i L’ hora violeta…

Passà la infantesa a Cadis, Londres i Cartagena El 1935 inicià estudis de lletres a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Carles Riba L’any següent fou seleccionada per impartir classes d’anglès en un institut de Barcelona, en substitució de professors mobilitzats Acabada la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià amb els seus pares, primer a França i posteriorment a la Gran Bretanya, on dugué a terme tasques d’ajut als refugiats En esclatar la Segona Guerra Mundial es traslladà a Xile, on treballà a l’empresa del seu pare, a Valparaíso, i posteriorment com a professora d’anglès a l’escola…

Eclesiàstic, beneficiat de la Seu de Mallorca i mestre de gramàtica de la Universitat de Palma Publicà, entre altres obres gramaticals, Ortografía y significados de nombres y verbos Palma 1779 i Significados en español y en mallorquín de las partes de la oración latina contenidas en el primer libro del Samperio Palma s d amb dues reedicionss d

De formació autodidàctica, dirigí grups culturals i populars de Sants i fundà diverses revistes Deixeble de Pompeu Fabra, feu de corrector de proves i fou director literari d’Editorial Selecta De les seves novelles — Vides inútils 1930, Blanca o bruna 1931, Pel foc de la prova 1932 i Un ram a la finestra 1932— sobresurt Seixanta minuts 1948, de tècnica naturalista i dins l’escenari de les lluites socials esdevingudes entre el 1917 i el 1923 A més de poemes — De l’encís dels dos amors 1922—, publicà teatre — Una creu vora el camí 1933, Carbassot 1935 i L’enlluernat 1951— i contes Herois de…

Vida i obra Es doctorà en medicina a la Universitat de Barcelona 1873, en la qual feu també estudis de física, química i ciències naturals Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1868 i, pel seu interès competent en la codificació de la llengua, de l’Eixam ortogràfic 1870 Feu collaboracions literàries poemes, articles crítics i traduccions i alguna vegada tècniques sobre botànica i meteorologia especialment a “Lo Gai Saber”, La Renaixença , La Illustració Catalana i “Revista Literària”, entre altres publicacions Es relacionà amb els felibres i fou secretari 1871 i mantenidor 1872 dels Jocs…

Doctor en lletres, fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat de Barcelona 1952-64 Home de saber universal, dotat d’una fina sensibilitat literària i artística, collaborà com a crític musical a “Mirador” i fou director literari de l’editorial Seix-Barral Però, sobretot, excellí en l’art de la docència, que exercí amb un agut sentit crític Al costat dels cursos de filologia clàssica, la seva especialitat, dictà lliçons de literatura llatina medieval i de poesia francesa Figurà al consell directiu de la FBM i traduí les Poesies de Catul amb Josep Vergés, 1928, els Discursos…

Llicenciada en filologia clàssica per la UB i deixebla de Miquel Dolç i de Josep Vergés, fou collaboradora de la Collecció Fundació Bernat Metge, des del 1968 en les tasques de correcció, de revisió i d’edició, i entre el 1994 i el 2007 fou membre del consell directiu Del 1988 al 1998 fou redactora i correctora de Curial Edicions Catalanes Gran coneixedora de les llengües clàssiques i especialista en la fixació del català, el 1998 esdevengué directora de publicacions de la Fundació Bíblica Catalana Versionà les Faules d’Isop 1984 i 1989 i els 12 primer cants 3 volums de la Ilíada d’Homer…

Es formà a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics i a l’Escola Eina, de Barcelona S’ha especialitzat en la illustració de llibre infantil i juvenil, en què s’ha manifestat com una gran colorista destaca, sobretot, com a creadora d’un món personalíssim de personatges Collabora habitualment en diverses revistes i editorials entre els nombrosos títols que ha publicat destaquen L’oca d’or , Valentina n as de nap , En Patufet , Els Bum-Bum van a l’escola , El moro Mussa 1999,  Txa-txa-txà 1994, Blanc o negre 1997, La bruixa dels panellets 1996 i la sèrie sobre Pau i Pepa Li han estat…