Resultats de la cerca

Fou músic de professió Publicà i dirigí, a Olot, “La Aurora Olotense” 1859 i “El Faro de la Montaña” a Barcelona, “El Espectador” 1872 a Sabadell, “Los Ecos del Vallés” 1880 i “Diario de Sabadell” 1881-86, i a Arenys de Mar, “Ecos de la Costa” 1886-88 És autor de la lletra i la música de sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica , 1873, d’un oratori, del drama Arnau de la farga i del treball La industria de Sabadell 1870 Amb↑ Asènsio d’Alcàntara publicà Calabazas y cabezas 1865

Advocat, escriví de primer obres de teatre, entre les quals La noia de l’Empordà 1866, Misteris del mar 1867, Un casament de conveniència 1868 i Apropòsit català 1868, lloa de teatre escrita amb motiu de la vinguda dels felibres a la Bisbal, que és tema del poema Florejada bisbalenca 1868 Recollí poemes castellans i catalans a Espinas 1881 i publicà novelles de costums en castellà, explícitament antinaturalistes El duque de Ciempozuelos , 1891 La mancha en el armiño , 1893 Sara Rosales , 1896 Collaborà a “La Montaña de Montserrat” 1868 i a “El Faro Bisbalense” 1868 Fou membre corresponent de…

Feu estudis eclesiàstics iexercí de vicari en diverses poblacions, fins que el 1912 fou nomenat rector de Vall-llobrega Com a escriptor, publicà diversos articles i poemes en publicacions gironines “El Geronés”, “El Deber”, “El Faro” i, més assíduament, a “Vida” i barcelonines La Veu de Catalunya i Cu-cut Va escriure el «drama històric en tres actes i en vers» Cap d’estopes 1901 i la peça teatral en prosa Tartufisme El 1919, la collecció “Lectura Popular” recollí diversos dels seus poemes al volum Poesies 1919 Són composicions d’herència romàntica que prenen com a temes principals la…

Vida i obra Autodidacte, creà una impremta a Ciutadella en què s’autoedità la revista satírica “Mestre Libori” 1886-87 i la novella històrica Catalina 1886, molt deutora de Sor Àgueda Ametller de Miquel Eugeni ↑ Caimaris Emigrat a Amèrica el 1888, s’establí a Buenos Aires el 1892, on substituí el conservadorisme catòlic per un ideari republicà i maçó Reprengué la producció narrativa amb Zulema Leyenda muslímica 1894 i dues sèries de marines amb elements biogràfics, Estrellas de mar 1905 i Ortigas de mar 1908 Collaborador de la premsa argentina, fundà la impremta El Faro, editora de la…

Propietari rural, el 1885 heretà les propietats del seu germà Joaquim Collaborà a El Faro Bisbalense , Calendari Català , La Gramalla  i La Renaixença , entre altres revistes Influït per Aguiló i Verdaguer, incorporà models de poesia popular, en metres diversos, entre els quals és de destacar el de factura narrativa L’Angeleta 1876 i La festa de Santa Cristina d’Aro 1877 Conegut com Lo Cançoner o Lo Poeta de la Vall d’Aro , divulgà oralment tant la seva poesia com la d’altres coetanis Fou distingit al certamen de l’Associació Literària de Girona del 1873 i participà regularment, sense èxit,…

Vida i obra Hereu, el 1838, d’importants finques rústiques a la vall d’Aro, feu estudis de filosofia i es llicencià en dret el 1846, a Barcelona, i feu d’advocat a la Bisbal Publicà una sèrie de pensaments polítics al Calendari Català i a La Veu del Montserrat , en què denunciava l’assimilació política i cultural castellanes, i altres articles a “Lo Gai Saber”, sobre els jocs florals i sobre la centralització Collaborà a “El Faro Bisbalense”, especialment, el 1868, a propòsit de les festes d’homenatge als felibres, de retorn dels Jocs Florals de Barcelona, dels quals havia estat mantenidor l’…

Vida i obra Feu els estudis de magisteri a Girona i fou mestre d’escola, entre altres poblacions, a Sant Feliu de Guíxols i a Barcelona, i autor de manuals i mètodes escolars El auxiliar del maestro catalán en la enseñanza de la lengua castellana , 1869, molt reeditat Lectura bilingüe , 1900 Vocabulari català-castellà , 1910, i Estampa i ploma Mètode de lectura catalana , 1912, i publicà en diaris i revistes nombrosos articles sobre aspectes polèmics de l’ensenyament a Catalunya Collaborà amb relats i poemes catalans a “Lo Nunci”, entre el 1878 i el 1879, i amb poemes catalans o castellans a…

El 1871 es feu membre de La Jove Catalunya Difongué l’ideari republicà a “El Faro Bisbalense”, “El Independiente” de Girona, del qual fou fundador i director, “Revista de Gerona” i “El Demócrata”, on publicà un article que l’empenyé a exiliar-se a París, el 1887 En retornà el 1926, una vegada nomenat director de la Biblioteca Municipal de Girona, que incorporà la seva biblioteca particular A París feu de corresponsal de premsa, de primer a través del full autògraf “El Corresponsal de París”, hi dirigí la revista “Catalunya-París” 1903-04, portaveu del Centre Català, i “París-Quichotte” 1905,…

Capità de vaixells mercants, visità diversos continents i, per últim, s’establí a Barcelona 1880, on pertangué a la junta del Foment de la Producció Nacional i a la del port de Barcelona, fou director comercial del Centro Naval Español i president de l’Asilo Naval i d’El Faro Industrial Participà en la fundació del Banc del Foment de Barcelona i impulsà campanyes de caràcter proteccionista Fou vocal de la secció de Navegació de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, tresorer i president de la secció de Comerç de l’Ateneu Barcelonès, vicepresident de la Lliga de Contribuents…

Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise Cendrars i el…