Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Gaston Paris
Literatura catalana
Filòleg francès.
Successor del seu pare, Paulin Paris, com a professor del Collège de France, contribuía consolidar un ensenyament científic de la filologia Fundador de les exigents “Revue Critique” 1866 i “Romania” 1872, es destacà pels estudis i les edicions d’autors francesos i provençals Histoire poétique de Charlemagne , 1865 La vie de Saint Alexis , 1872 La Poésie du Moyen-Âge , 1885 François Villon , 1901 Participà com a jurat al concurs literari de Montpeller del 1875 i se n’ocupà al “Journal des Debats” Hi coincidí amb Manuel Milà i Fontanals, i es cartejaren per tractar qüestions com la dels…
Francesc Sales i Coderch
Literatura catalana
Novel·lista.
El 1981 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de narracions Les alveolars a la Romània 1982 i després s’especialitzà en narrativa infantil i juvenil, amb una àmplia producció Fugir 1985, Les cartes de la Mila 1985, premi Vaixell de Vapor, El secret de les màquines 1988, El trencament 1991, Escrit a l’ordinador i El meu amic 1992 També conreà la narrativa per a adults Biern 1989 i L’àngel de l’abisme 1992 Guanyà el premi Baldiri Reixach amb una programació de literatura universal per a joves També traduí diversos autors italians i dirigí les colleccions “L’Odissea” Empúries…
Paul Meyer
Literatura catalana
Filòleg francès.
Fou professor al Collège de France, des del 1876, data en què, en la sessió inaugural, afirmà de passada la influència directa dels felibres, i sobretot de Mistral, en l’origen mateix de la Renaixença, tesi que fou rebatuda per Joaquim ↑ Rubió i Ors l’any següent, a l’Acadèmia de Bones Lletres L’any 1872 fundà, amb Gaston Paris, la revista “Romania”, en què publicà, al costat de textos medievals francesos i occitans, alguns textos catalans Nouvelles catalanes inédites El 1876 viatjà a Mallorca en missió filològica És autor de Les derniers troubadours de la Provence 1872, La Chanson de la…
Alfred Morel-Fatio
Literatura catalana
Hispanista francès.
En acabar els estudis a l’École des Chartes de París, el 1874, entrà a la Bibliothèque Nationale i hi catalogà manuscrits Més endavant ensenyà literatures estrangeres a Alger i al Collège de France Des del 1885 fou secretari tresorer de l’École des Chartes fins el 1907 Fou també director adjunt i director d’estudis de l’École Practique des Hautes Études Molt influent entre els hispanistes francesos, publicà un gran nombre de treballs sobre llengua i literatura catalana i castellana, i mantingué relació epistolar i personal, entre altres filòlegs i erudits, amb Manuel Milà i Fontanals, al qual…
Amadeu Pagès
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Deixeble d’Alfred Morel-Fatio a l’École des Hautes Études de París, es doctorà a la Sorbona el 1912 amb la tesi Auzias March et ses prédécesseurs i amb una tesi complementària, en català, titulada Introducció a l’edició crítica de les obres de Auzias March , publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC, sobre els manuscrits i les edicions del poeta valencià, per al nom del qual Pagès sempre utilitzà la grafia Auzias Professor d’ensenyament secundari a París i a la Rochelle, i inspector d’acadèmia després, a la Turena, dedicà a la literatura catalana medieval la major part dels seus…
,
Germà Colón i Domènech
© Universitat Jaume I
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1952, a Lovaina i a Zuric i es doctorà a Madrid el 1952 Professor a Barcelona i, des del 1959, a Basilea del 1967 al 1998 com a titular, fou professor associat de la Universitat d’Estrasburg 1968-72 Tingué com a mestres Antoni M Badia i Margarit, Felip Mateu i Llopis, Martí de Riquer, Josep M de Casacuberta i Joan Bastardas i, en lexicografia romànica, sobretot catalana i castellana, Walther von Wartburg, Sever Pop i Arnald Steiger Estudià temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia i edità textos antics…
, ,
De les canoes de pesca als vaixells factoria
Les millores en la construcció de les embarcacions de pesca, en particular pel que fa als mitjans de propulsió, de la vela a la màquina de vapor o d’aquesta al motor diesel, han contribuït a facilitar l’accés als oceans i a llurs recursos El moment decisiu per a l’explotació dels oceans arribà amb la construcció dels enormes vaixells factoria amb aquestes embarcacions, capaces de processar el producte de les captures a bord mateix, no solament es pot arribar a qualsevol punt de l’oceà, sinó que, a més, no cal tornar a port durant períodes molt prolongats Les primeres barques que dugueren…
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit de les estepes i les praderies
Pràcticament totes les estepes i les praderies del món s’han vist afectades d’alguna manera per l’acció dels humans i pel seu bestiar domèstic És per això que moltes, ja siguin naturals o seminaturals, presenten un elevat nivell de diversitat florística, fins al punt que, en alguns estatges i en algunes àrees, s’acosta al de les selves tropicals Les pampes de l’Argentina i l’Uruguai, per exemple, tenen més de 400 espècies de poàcies gramínies, en bona part d’origen exòtic aquesta riquesa, superior a la dels “cerrados” del Brasil, és atribuïble al bestiar que pastura aquestes pampes, ja que ha…
L’aprofitament dels recursos animals de les boscanes decídues
L’activitat cinegètica La caça ha estat durant molt temps un factor important en el desenvolupament i la subsistència de moltes societats humanes Molts especialistes creuen que la capacitat de planificar primer la mort d’un animal gran i després la distribució de l’aliment que podia proporcionar més enllà d’un dia constituí un pas decisiu en l’evolució de la intelligència humana A més a més, la cooperació necessària per a caçar animals grans pot haver estat un factor significatiu a l’hora de desenvolupar les primeres estructures socials humanes La caça a les boscanes de l’antigor Els humans…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals de les boscanes decídues
El pes de la història A tot el bioma de les boscanes decídues, l’impacte humà ha estat ininterromput d’ençà de temps molt remots Aquest impacte ha estat la causa de la desaparició total del bosc en grans superfícies, dels canvis d’ús de l’espai de les boscanes per destinar-lo a la pastura i a la producció de farratge, de canvis en el règim hídric, de la sobreexplotació de determinades espècies arbòries, de vegades fins a portar-les a frec de l’extinció en algunes àrees, de la introducció d’espècies exòtiques, etc En qualsevol cas, els humans han transformat les boscanes decídues amb més…