Resultats de la cerca

Vida i obra Collaborà, entre altres publicacions, a “La Creu del Montseny”, La Renaixença , L’Avenç , “Catalunya Artística” i “Joventut’, i dirigí la “Revista Illustrada Jorba”, de Manresa Es responsabilitzà de les edicions de les obres de Jacint Verdaguer Aires del Montseny 1901, i, conjuntament amb Lluís Carles Viada i Lluch, de La mellor corona 1902, un aplec pòstum de setanta-cinc poemes També participà assíduament als Jocs Florals d’arreu del territori català, on obtingué diversos premis De la seva producció, que té com a punt de partida el costumisme vuitcentista i que reflecteix el món…

Frare augustinià, fou llatinista i ensenyava a Barcelona seguint les Introductiones de Nebrija És autor i editor en costejà l’edició de l’adaptació catalana del Dictionarium llatí-castellà i castellà-llatí de Nebrija, que publicà a Barcelona amb el títol Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis 1507, amb un doble propòsit perquè els catalans poguessin treure profit de l’obra i perquè els hispans no catalans coneguessin la llengua catalana Collaboraren amb Busa, Joan Garganter i Martí Ivarra, que publicaren versos llatins als preliminars

Deixà els estudis eclesiàstics, i fou redactor de La Publicitat i La Veu de Catalunya També dirigí el setmanari “Mirador” Marcat de jove per les idees revolucionàries d’Andreu Nin, després tornà al catolicisme i fou un apologista polèmic influït pel moviment polític Action Française Després del 1939 collaborà a Destino amb el pseudònim de Romano És autor de la narració El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries 1925, de l’aplec d’articles Cada dia és festa 1946, de les proses líriques Salteri de la Mare de Déu de Montserrat 1948 i de Pàgines de la vida de Jesucrist 1961, que deixà…

Entre el 1539 i el 1589 fou mestre de capella de la catedral d’Urgell, llevat d’un període d’absència 1543-45 i l’època en què ocupà el mateix càrrec a Santa Maria del Mar de Barcelona 1577-78 Publicà la collecció “De los madrigales del muy reverendo Joan Brudieu, maestro de capilla de la sancta iglesia de la Seo de Urgel, a cuatro voces” 1585 L’obra conté uns Goigs de Nostra Dona , variacions de 3, 4, 5 i 6 veus sobre un tema marià d’arrel popular i quinze madrigals, quatre dels quals amb textos catalans D’aquests darrers, dos són escrits sobre poemes d’Ausiàs Marc el XIII i el…

Formà part del moviment de recuperació cultural valencià dels anys cinquanta a l’entorn de l’Editorial Torre Escriví, entre d’altres, els poemaris Ala encesa 1950, Retrobament 1960, premi València de literatura-poesia, Cant al meu poble 1969, Poeta en darrer cant 1985, Testimoni i ofrena 1988, Kanèfora 1998 i Clams d’ardida confessió 2000 En el camp de la història és autor de Les terres valencianes durant l’època romana 1963 L’any 2000 va rebre el Premi de les Lletres Valencianes

Vida i obra Monjo de Sant Miquel de Cuixà des del 1723, i prior claustral des del 1755 regí aquest monestir durant dos anys 1757-59 És autor de la Tragèdia fructuosa de l’illustríssim màrtir sant Fructuós inèdita, que s’inspira en la llegenda de sant Pere Ursèol És un drama allegòric en el qual conflueixen la tècnica del teatre religiós barroc i la del teatre popular entre una certa varietat de formes mètriques, hom hi troba un dels primers assaigs de l’alexandrí francès al Rosselló Bibliografia Vila, P 1988, vol III, p 331-349 Vegeu bibliografia

Arxiprest d’Àger i catedràtic de Sagrada Escriptura a Barcelona A la BC se’n conserven diversos manuscrits llatins de comentari aristotèlic i altres matèries Publicà un Sermó de la Immaculada Concepció Barcelona 1619 Al Concili Provincial de la Tarraconense del 1637 presentà un Memorial en llatí on, per raons pastorals, defensa l’ús del català en la predicació fou editat i traduït per M Prats 1995

Vida i obra Catedràtic de retòrica i poesia del seminari de Barcelona Després de la guerra del Francès, fou arxiprest de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses 1816 Perseguit com a carlí, patí presó i s’hagué d’exiliar a França 1836-37 La seva producció poètica més important, en català, castellà i llatí, està vinculada a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on ingressà l’any 1803 És autor d’un Canto alusivo a la defensa de los catalanes en Galípoli de las fuerzas combinadas del emperador y los genoveses 1805, de to neoclàssic, d’un Heroic cant català a la mort de Crist 1806 i d’una…

Vida i obra Estudià humanitats a Alcalá 1526-28 i es traslladà a Salamanca, on es doctorà en dret civil 1535 Continuà els estudis de dret a Bolonya amb Andrea Alciato 1535-37, i els de grec i lletres a Pàdua 1537 Fou nomenat bisbe d’Alifano Nàpols 1561, de Lleida 1561-76, on revitalitzà l’Estudi General, i arquebisbe de Tarragona 1576-86 En totes dues ciutats catalanes desenvolupà una important tasca cultural Realitzà diverses missions diplomàtiques per a Juli III, Pau IV i Felip II, i assistí al concili de Trento El catàleg de la seva biblioteca privada, una de les més importants de l’època…

Vida i obra Fou prior de l’orde de Sant Joan, a Perpinyà Adaptà al català el llibre de Charles Estienne L’agriculture et la maison rustique París 1564 sota el títol de Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril Barcelona 1617, que és una font important de notícies sobre remeis contra les malalties, mètodes d’agricultura i ramaderia, costums i creences de la vida rural El 1626 publicà a Perpinyà una traducció castellana de l’obra, a la qual afegí una nova part sobre la caça i un vocabulari de termes agrícoles en sis idiomes castellà, català, llatí, portuguès, italià i francès,…