Resultats de la cerca

Data 20 de setembre de 1440 El Consell de la ciutat de Tortosa, per utilitat de la cosa pública i per decorar i ennoblir la ciutat, decideix que la despesa de construir una o diverses fonts que s’alimentaran de l’aigua de la font propera del convent de Santa Clara, i la despesa del viatge que el mestre ha fet a Barcelona, siguin pagats dels béns de la universitat De la construcció de la font Ítem, al que fonch proposat que com los dits honorables procuradors, per utilitat de la cosa pública de aquesta ciutat, e axí matex per decorar e ennobblir aquella, hagen feta cercar e cavar…

Ciutadà de Barcelona, és autor de la composició Romiatge de la casa santa de Jerusalem amb les perdonances d’aquella , inclosa al Jardinet d’Orats 1486

Professor de la universitat d’Hamburg i director durant molts anys de l’Ibero-amerikanisches Institut d’aquella ciutat, dedicà una especial atenció a la literatura llatinoamericana a través de molts articles que prengueren forma en una gran obra de síntesi Geschichte der latein-amerikanischen Literatur 1969 Treballà també sobre la literatura catalana, sobretot la lírica Charakterköpfe jungkatalanischer Lyrik Joan Maragall , 1921, i Katalanische Lyrik der Gegenwart , 1923 En collaboració amb Rudolf Slaby publicà entre el 1932 i el 1937 un diccionari del castellà i l’alemany,…

Residí des de dotze anys a València, on formà part de l’Ateneu Científic i Literari Comerciant afeccionat a la literatura, publicà en castellà el seu primer llibre de poemes, Flores sin aroma 1872 Fou un dels fundadors de Lo Rat Penat 1878 i de l’Ateneu Mercantil 1879 Obtingué la flor natural pel poema La dona valenciana als Jocs Florals del 1885 d’aquella entitat i dedicà diverses composicions a les reines de la festa Pòstumament hom aplegà la seva obra poètica a Poesies 1900, amb pròleg de Llorente i diversos escrits d’homenatge, i a “Lectura Popular” 1916

Vida i obra És autor d’un gran nombre de colloquis, sovint reeditats, en què descriu festes reials i religioses, del moment, modes i temes de discussió popular, a través de diversos personatges imaginaris Pepo de l’Horta, Pepo Canelles, Nelo i Quelo, Cento el Formal i Tito Bufalampolla, etc Sota una forma jocosa i desenfadada, els seus romanços exalcen la monarquia borbònica i les commemoracions oficials D’un to més teatral és la Junta secreta , impresa el 1788 També compongué dues peces dramàtiques bilingües amb motiu de la visita a València de Carles IV 1802 per ser representades a l’aire…

Publicà en castellà Lejos de casa 1967 i Cruzar una calle para escaparse de casa 1968, reculls excepcionals adscrits al realisme líric i de preocupacions socials de l’època Després de 20 boyards papel maíz 1974, no tornà a publicar en castellà, tot i traduir prolíficament a aquella llengua, especialment narrativa francesa En català es donà a conèixer amb Per a un duc Bach escriví música d’orgue, a Weimar 1971, premi Carles Riba 1970, sense modificar la tònica dels anteriors reculls Amb Ideari a la recerca de la fruita tendra 1976 encetà un to més irònic i meditatiu Conreà també…

Fill de Ferran Girón de Rebolledo i Ferrandis d’Herèdia, baró d’Andilla, i de Beatriu de Vila-rasa i de Vila-rasa Era nebot i besnebot, respectivament, dels poetes Joan Boscà  i Joan Ferrandis d’Herèdia Lligat al grup d’escriptors valencians que utilitzaven el castellà hi ha poesies seves en obres com la Carolea , de Jeroni Sentpere , o la Diana enamorada , de Gil Polo , participà en alguns certàmens literaris, com ara la justa poètica dedicada a sant Ramon de Penyafort València 1602 També en castellà i dins el camp de la literatura de la Contrareforma, escriví…

Desenvolupament enciclopèdic Clarament dividit en dues parts ben diferenciades i adreçat, aparentment, a un públic femení, descriu de manera detallada i amb arguments pro i antifeministes, l’ideal de vida de la dona entesa com a ésser social, estretament lligada, per tant, a la seva edat i a la seva condició infanta, donzella, casada, vídua, religiosa Dedica una extensió considerable a regular el comportament de la dona casada envers el seu marit, acostant-se, d’aquesta manera, als opuscles per al matrimoni tan habi-tuals en aquella època Tot i que es mostra més rígid amb el…

Desenvolupament enciclopèdic Es conserva fragmentària 849 versos de l’inici en un únic testimoni manuscrit ms 308 BC, sense nom d’autor i sense títol Es basa en esquemes de la comèdia clàssica, essencialment en el del conflicte entre l’amo i el criat, tot i que només conservem el plantejament de l’acció, la qual s’esdevé en una finca rural La comicitat sorgeix de la contradicció entre els propòsits dels personatges principals i les seves realitzacions concretes l’amo Cas, conservador, primerament enèrgic, però finalment poruc i el criat principal Cornei, aventurer en un principi, però submís…

Fill de Teodor Llorente i Olivares Es llicencià en dret l’any 1901, però no exercí Treballà des de jove a “Las Provincias”, diari que dirigí 1911-49 Fou secretari de la societat Lo Rat Penat, director degà del Centre de Cultura Valenciana 1940-49 i cronista provincial Escriví el volum de narracions Ráfagas del campo 1909, les versions de rondalles mallorquines aplegades per Antoni M Alcover, Cuentos maravillosos 1913 i Nuevos cuentos maravillosos 1928, la biografia Eduardo Escalante 1934 i l’estudi Mistral i Llorente Recull de notícies i impressions 1932 També publicà els reculls d’articles…