Resultats de la cerca

Vida i obra Era notari i conservador dels arxius del Rosselló Publicà un Manual de la doctrina cristiana Perpinyà 1685 i Ales per volar a Déu Perpinyà 1695, obres per a la formació espiritual adreçades a un públic popular sota la influència del mètode i la doctrina de Francesc de Sales i dels autors ascètics castellans Bibliografia Miralles, E 2007 2 Vegeu bibliografia

Vida i obra Estudià filologia hispànica La seva carrera acadèmica es desenvolupà a la Universitat de València fou vicedegà 1986-87 i degà 1987-89 de la Facultat de Filologia, director del Departament de Filologia Espanyola 1992-95, director del Servei de Biblioteques i Documentació 2002-06 i vicerector de Cultura 2010-11 Com a autor teatral, la seva obra és escrita en collaboració amb el seu germà Rodolf Sirera , amb el qual fundà el grup El Rogle 1972-77, i s’inicià amb Homenatge a Florentí Monfort 1972 i amb una àmplia trilogia sobre la realitat social i política del País Valencià durant la…

És coneguda amb el nom de Maria Domènech de Cañellas S’establí a Barcelona i participà en el moviment de promoció de la dona, de caràcter filantròpic i educatiu, portat a terme per Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà i Carme Karr, amb les quals collaborà a Or i Grana 1906 i Feminal 1907 fundà la Federació Sindical d’Obreres de l’Agulla Havia publicat a Tarragona alguns treballs amb el pseudònim Josep Miralles , i escriví unes quantes novelles Neus , 1914 Els gripaus d’or , 1919 Herències , 1921 Després de la guerra civil publicà dos llibres de poemes Al rodar del temps 1946…

Desenvolupament enciclopèdic Cada una de les cent proses repassa la història d’un mite grec, de la qual dona una versió irònica i banalitzadora que entronca el llibre amb una línia de classicisme modern antiheroic André Gide, Jean Giraudoux, Llorenç Villalonga Amb la lògica del sentit comú més elemental són desacreditades les inversemblances i les complicacions de les faules mitològiques, alhora que els seus protagonistes —els déus i les deesses olímpics, els herois i les heroïnes— són rebaixats al nivell d’una humanitat prosaica, víctimes d’un cúmul de confuses passions que ni tan sols ells…

Vida i obra Usà el pseudònim Mingo Revulgo Collaborà a “Baleares”, “La Voz de Porreras” i “Mallorca Nova” Com a poeta publicà gloses satíriques i circumstancials de signe popular i els reculls Vida artillera 1928 i Cançons republicanes 1931 També participà en Els poetes peninsulars de postguerra 1951 Es feu famós amb sainets i comèdies de caràcter costumista, en els quals intentà superar els límits i tòpics de l’anomenat teatre regional En les darreres obres manifestà una certa tendència cap a un teatre de caràcter més simbolista Estrenà, entre d’altres, L’amo de Son Magraner 1949, S’hereu…

Vida i obra Ingressà al seminari de Mallorca el 1903 i fou ordenat de sacerdot el 1913 Es dedicà d’una manera especial a l’ensenyament, tot i que també exercí com a historiador Treballà amb Antoni M Alcover en el setmanari “L’Aurora” i collaborà en altres periòdics i revistes, sempre des de plantejaments catalanistes La seva tasca més important fou la investigació històrica, feta de manera autodidàctica i no sempre amb el mateix rigor Entre les publicacions d’aquest gènere, ja siguin articles o llibres, destaquen treballs com Don Pere d’Alcàntara Penya 1923, Règim polític de Mallorca al segle…

Vida i obra Doctor en farmàcia 1915, fou batlle d’Artà 1926-27, president de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1934-36, i el 1984 fou nomenat doctor honoris causa per la UIB Collaborador de “La Nostra Terra” i “Almanac de les Lletres”, escriví diversos estudis científics i tècnics, i de tema històric, cultural i literari D’un estil elegant i amb una visió del món coincident amb la dels noucentistes mallorquins, els seus assaigs, de marcat caràcter divulgatiu, tendeixen a reflectir les formes de vida tradicionals i a rescatar de l’oblit figures emblemàtiques del món intellectual En-tre…

Vida i obra Beneficiat de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers Ordenat sacerdot 1524, fou beneficiat de la seu de Barcelona 1526, el seu arxiver probablement des del 1529 i també canonge 1543 Feu quatre estades a Roma entre el 1540 i el 1556, durant les quals entrà en contacte amb humanistes italians Com a arxiver inicià el 1536, en català, la sèrie Exemplaria , una crònica de la seu amb la compilació i inventari de documents l’ Speculum de la Pia Almoina, el qual inclou un petit armorial dels canonges de la seu de Barcelona i un extens episcopologi en llatí, acabat el 1547…

Ordenat sacerdot 1917, doctorat en teologia i catedràtic del seminari de Mallorca, l’any 1934 fou nomenat canonge de la seu i, el 1948, canonge arxiprestal, canceller i secretari de cambra i de govern del bisbe Josep Miralles Secundà inicialment el catalanisme catòlic d’un sector del clergat mallorquí i el 1920 predicà en català el Sermó de la Conquesta de Mallorca , abans d’Antoni Maria Alcover Amb Joan Rotger fou fundador de la revista Studia 1929 Participà en certàmens literaris Influït per Costa i Llobera, en poesia destaquen In hoc signo vinces 1913,  L’incendi de Ca-Na Vaquera i L’…

Estudià filologia catalana a la Universitat de Barcelona S’inicià en el circuit del teatre amateur els anys vuitanta L’any 1995 feu el salt a la professionalitat amb l’obra  Paraules encadenades , amb la qual guanyà el XX premi Born de teatre, el premi Crítica Serra d’Or a la millor obra en llengua catalana i el premi Butaca, atorgat per votació popular Traduïda al castellà, es presentà a Madrid, Buenos Aires, Caracas i Medellín, i fou portada al cinema Killing Words sota la direcció de Laura Mañá La seva següent obra, Dakota 1996, guanyà el premi Ignasi Iglésias 1995 i tornà a aconseguir…