Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Octavi Saltor i Soler
Literatura catalana
Poeta, assagista i crític literari.
Vida i obra Es llicencià en dret i filosofia i lletres i treballà d’advocat i de periodista Fou membre de la Lliga Regionalista i formà part de diverses acadèmies i entitats culturals Collaborà a “Catalana”, La Revista , La Nova Revista , “Revista de Poesia”, La Publicitat , La Veu de Catalunya , Revista de Catalunya , “Occident”, “Presència” i Serra d’Or , entre moltes altres publicacions Poeta lligat al neosimbolisme, publicà els reculls poètics Cendra votiva 1952, Port-Salvi 1955, Rescat diví 1958, En el llindar diví sonets penitencials 1980 i Nadal, misteri i…
Francesc Xavier Dorca i Parra
Literatura catalana
Filòsof i erudit.
Estudià a la Universitat de Cervera, on el 1772 guanyà una càtedra d’oratòria Es retirà en obtenir 1778 una canongia de la catedral de Girona És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia També feu treballs d’història eclesiàstica, com Colección de noticias para la historia de los santos mártires de Gerona 1807 i un episcopologi de la seu gironina, inèdit Compongué poemes en llatí i algunes composicions menors en català
Nicolau de Pacs i Sureda
Literatura catalana
Lul·lista i poeta en llatí.
Vida i obra Deixeble, a Mallorca, de Joan Cabaspre i de Gregori Genonard, els quals succeí en l’ensenyament de la filosofia lulliana El 1508 continuà ensenyant a Alcalá, cridat per Cisneros, que inicià en aquesta disciplina esdevingué el seu conseller i el realitzador del fons lullià de la seva biblioteca i feu de mitjancer entre aquest i el grup lullià de París Charles Bouillé, de València Alfonso de Proaza i de Mallorca Promogué, a Alcalá, l’edició de textos lullians traduí al llatí el Fèlix de les meravelles de Ramon Llull, amb el títol Liber de mirabilibus orbis , i al castellà el…
Cant espiritual
Literatura catalana
Poema d’Ausiàs Marc.
Desenvolupament enciclopèdic En diversos manuscrits no portava títol i, fins a l’edició de València del 1539, no li fou donat per primera vegada el nom de Càntica espiritual , que ha estat adoptat en bona part de les edicions modernes Consta de 224 versos estramps, distribuïts en vint-i-vuit estrofes de vuit versos Sembla obra de la maduresa del poeta, però no té el caràcter moral d’altres composicions d’aquesta època i té, altrament, un accent molt personal El poeta s’adreça directament a Déu i l’interroga sobre la seva salvació Sent dintre seu el desig de caminar envers Déu, però la…
Lluís Via i Pagès
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta, narrador, periodista, autor teatral i traductor.
Atret per gèneres diversos, fou una figura representativa del Modernisme conservador S’inicià a La Renaixença i de seguida quedà vinculat al modernisme, i publicà a Gent Nova , El Poble Català i La Novella d’Ara Així mateix fundà i dirigí la revista Joventut 1900-06, que exercí una gran influència i des d’on donà a conèixer Víctor Català També s’ocupà de la crítica teatral a El Teatre Català Participà als Jocs Florals de Barcelona, d’on fou secretari del Consell Directiu i mantenidor Marginat pels noucentistes, acabà arrenglerat amb l’antinoucentisme de Francesc Matheu, tal com…
,
Domini màgic
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Vinyoli, escrit el 1980, revisat el 1981 i publicat el 1984.
Desenvolupament enciclopèdic Redactat en plena crisi d’abatiment, rere la decisió de no escriure més, sorgeix amb la urgència de fixar les visions íntimes i les inquietuds d’un solitari —solidari amb el lector— que, abandonat ja el viure, es formula preguntes existencials i les participa convençut de la missió del poeta —l’«escollit per lloar»— com a missatger diví S’hi evidencien dues directrius temàtiques el sentiment tràgic de la mort, acceptada amb dolor, i el valor únic de la poesia nascuda de la puresa i la necessitat —sinceritat— profundes del jo Dividit en quatre parts de…
Jaume Ferrer de Blanes
Literatura catalana
Cosmògraf, escriptor i mercader.
Vida i obra De família de Blanes, fou molt conegut per la seva activitat cartogràfica El 1466 passà a la cort de Ferran I de Nàpols, i cursà estudis en aquella ciutat i a Palerm Tornà el 1469 a Catalunya com a tresorer de l’estol que Ferran envià en ajuda de Joan II El 1472 tornava a ser a Nàpols, on exercí diversos oficis a la cort, com ara el de «negociant de pedres precioses», «joyeller» i «lapidari», amb motiu dels quals realitzà nombrosos viatges per tota la Mediterrània a partir del 1472 Continuà, però, al servei de Ferran, entre el 1480 i el 1487, i el 1487 reapareix a Nàpols com a…
Josafat
Literatura catalana
Novel·la de Prudenci Bertrana publicada el 1906.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la vida del campaner de l’església de Santa Maria de Girona, fanàtic de la moral i de la religió, per bé que insociable, esclau dels propis instints i incapaç de créixer intellectualment En la línia de la narrativa modernista, encetada poc abans per Raimon Casellas o Víctor Català, Josafat presenta un personatge incapaç d’individuar-se i de dominar el seu destí, atrapat en una xarxa de condicionants provinents del món que l’envolta Reclòs en la torre de l’església nun espai que esdevé simbòlic—, resta immergit en l’enterboliment mental dins d’aquest àmbit de…
Nabí
Literatura catalana
Poema al·legoriconarratiu de Josep Carner.
Desenvolupament enciclopèdic Sorgit de la maduresa artística i de la crisi moral del poeta, objectiva amb sinceritat el seu debat intern filosòfic i religiós i en forneix una resposta a través de la història bíblica de Jonàs, que esdevé així un símbol humà universal en cercar en Déu el sentit de viure La importància lírica d’aquest poema rau en les seves múltiples interpretacions, encapçalades per l’article de Carner “El Déu llunyà i el Déu pròxim” 1931 Nabí planteja el conflicte entre el creient i Déu, i narra la decepció i la revolta del profeta davant l’incompliment de la paraula de Iahvè…
Donar per a remei de l’ànima
L’home dels segles X i XI era plenament conscient de la fragilitat de la seva existència terrenal Sabia que el pas del temps el conduïa inevitablement a la mort, perquè “ningú que ha estat posat en la carn pot evadir la mort” La mort inevitable no deixava d’inspirar por, específicament “la mort sobtada”, aquella mort inesperada, causada per una malaltia imprevista o per les ferides rebudes a la guerra Posat davant la mort “torbat d’espant, amagat en el meu cor, meditava sobre la vinguda del judici etern” Així, la por de la mort no era tan sols la por d’assumir la finitud del “pelegrinatge…