Resultats de la cerca

Formada a l’Escola Massana, començà a publicar els anys seixanta a les revistes Oriflama i Triunfo També collaborà a la revista  Por favor , de la qual fou cap de redacció, i a  Diari de Barcelona , Dunia , Charlie Hebdo i Vindicación Feminista Les seves vinyetes reflecteixen una intenció crítica amb la pròpia classe social, la burgesia i, sobretot, la reivindicació feminista, moviment del qual fou una de les pioneres a Catalunya Foren aplegades a  Maternasis 1967, Y fueron felices 1970, Pels segles dels segles 1971, La educación de Palmira 1972, Mujercitas 1975 i…

Especialment significativa fou la seva tasca de divulgació de l’activisme sociopolític de caràcter feminista en diverses associacions com el Club Femení i d’Esports de Barcelona i, especialment, a la secció femenina d’Esquerra Republicana Collaborà en diverses publicacions periòdiques, com La Campana de Gràcia , “Evolució”, “La Rambla”, “Fornal”, “L’Opinió”, o “La Humanitat”, de la qual fou directora de la pàgina femenina És autora de diverses narracions i contes publicats a la premsa i d’un aplec de poesies inèdit

Germana del pintor Enric Monserdà i Vidal S’interessà de ben jove per la literatura, en contacte amb la tertúlia formada al taller de relligat de llibres del seu pare, i ja el 1862 publicà un poema en castellà dedicat a Josep Anselm Clavé, i de seguida desplegà, inicialment també en castellà, una intensa activitat literària i publicística articles a la premsa com “La contribución de sangre”, del 1863, sobre la llei de quintes, ficció narrativa, poesia, més tard i episòdicament teatre Sembrad y cogeréis , 1874 A partir del 1875 escriví en català Participà assíduament als Jocs Florals de…

Desenvolupament enciclopèdic Conclou la trilogia formada per Ramona, adéu 1972 i El temps de les cireres 1977 A mig camí entre l’assaig i la ficció, indaga en la nova realitat de la transició democràtica Definida com a novella feminista, ofereix una reflexió múltiple i complexa de les noves possibilitats vitals de la dona de l’any 1980 Les protagonistes femenines, Natàlia, Norma i Agnès, afronten l’alliberament sexual, el conflicte personal entre professió i maternitat i la indagació de la memòria històrica Estructurada en quatre parts, a la primera, “L’hora perduda”, Natàlia…

Signà amb el pseudònim de Felip Palma De formació autodidàctica i se-guint els passos de Caterina Albert, començà a escriure petits quadres en prosa que publicava a “Joventut”, i que recollí posteriorment a Asprors de la vida 1904 Collaborà a la revista Feminal i es relacionà amb els nuclis d’intellectuals modernistes, particularment amb Jaume Massó i Torrents i Modest Urgell, amb qui compartia l’afició a la pintura La seva obra narrativa, caracteritzada per una important força dramàtica, s’acosta als models de la prosa modernista El 1907 publicà la novella La caiguda , i pòstumament “La…

El feminisme es va configurar en les societats europees en el context de les revolucions liberals burgeses Constituí la iniciativa d’un grup minoritari que va crear una nova imatge i una valoració pública de les dones Les reivindicacions abastaren des de demandes de canvis legislatius que alteressin la condició civil de les dones com, per exemple, el dret de vot promogut pel moviment sufragista fins a la definició de noves pautes morals o la defensa del dret al treball que els permetés una autonomia econòmica Els precedents ideològics es troben en la Illustració i en l’individualisme religiós…

Professora de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili Doctorada amb un estudi sobre la novella de postguerra, La narrativa al Camp de Tarragona 1939-1985 1986, ha dedicat recerques al teatre, L’obra dramàtica de Mercè Rodoreda 2002, amb Francesc Massip, i a l’obra de MA Capmany, que ha reivindicat des del feminisme modern Maria Aurèlia Capmany Escriure la vida en femení , 2008 Ha fet aportacions a la crítica feminista i als estudis de gènere amb treballs sorgits entorn del seminari Paraula de dona Dones i literatura Tarragona des del 1994, del llibre Dones i…

Vida i obra Publicà diversos poemes en els volums dels Jocs Florals de Barcelona que el premiaren entre el 1894 i el 1900 —any en què fou nomenat mestre en gai saber— i en els d’altres certàmens Collaborà en les revistes L’Avenç , “Joventut”, “Pèl & Ploma” i Catalunya , entre d’altres La seva poesia, tot i perpetuar alguns trets renaixentistes en ple modernisme, se situà a l’avantguarda de l’època tot defensant una artificiositat contraposada a l’espontaneisme maragallià Per això molt sovint els seus poemes prengueren forma de sonets que, concebuts a partir d’una fusió del simbolisme iel…

Llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, després d’estar vinculada al món editorial 1983-98 i a l’ensenyament, es dedicà a escriure Gran part de la seva obra va destinada als infants i els adolescents Per al públic infantil ha escrit, entre d’altres,  La lluna en un cove 1987, premi Francesc Puig i Llensa 1987, El maximal 1993, L’Emi i en Max 1999, a partir del qual creà una sèrie, Finisterre 2000, Busco una mare 2005, premi White Ravens atorgat per la International Youth Library de Munic 2006, Un tió amb vista 2007,  Mala sort o bona sort 2008 i  Un mirall al cor…

Fou alumna de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, la qual cosa li permeté, de ben jove, entrar en contacte amb els ambients intellectuals i culturals de l’antifranquisme militant Llicenciada en filosofia i lletres, fou lectora de castellà a la Universitat de Bristol 1972-73 Guanyà el premi Víctor Català 1970 amb Molta roba i poc sabó 1971, on, amb tècniques realistes i psicològiques, descriu la generació universitària nascuda a la postguerra, tema que reapareix a la novella Ramona, adéu 1972, inici d’una trilogia que abasta El temps de les cireres 1977, premi Sant Jordi 1976 i L’ hora violeta…