Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià filosofia, pintura i idiomes a Barcelona El 1831 publicà un Canto erótico signat Libasindo , el recull poètic Veinticuatro poemas líricos i les tragèdies Aristodemo i Nicea El mateix any adreçà a la Real Academia Española una memòria en defensa de la teoria de la diferència quantitativa de les síllabes i la versificació castellana amb ritmes i metres clàssics, editada amb el títol El sistema musical de la lengua castellana 1832 Resident a Madrid des del 1832 i membre del cenacle de Gaspar de Remisa, estudià llengües clàssiques i orientals i collaborà a “El Vapor” 1833-34…

Llicenciat en dret i en lletres Treballà per la renovació cultural catalana al País Valencià Després d’exercir com a professor de filosofia a l’ensenyament secundari, el 1975 assumí la direcció de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València Després de la dissolució d’aquest, s’incorporà al Servei de Normalització Lingüística de la mateixa universitat com a secretari fins a la jubilació El 1955 publicà un únic volum de prosa de ficció Paràboles i prou 1955, recull de les narracions publicades a la revista de l’exili Pont Blau  publicació editada a Mèxic per exiliats o…

Vida i obra Cursà els estudis de dret a la Universitat de València 1854-60, on establí amistat amb Teodor Llorente i conegué Marià Aguiló, que l’influí Ocupà càrrecs administratius importants a la companyia ferroviària MSA 1876-79 a Madrid Collaborà, entre altres publicacions, a “El Pensamiento de Valencia” 1858, “El Miguelete” 1856, “Las Bellas Artes” 1858, “La Opinión” 1860-66, “Las Provincias” i “Revista de Valencia” 1881-83 Juntament amb altres joves, fundà la societat literària La Estrella 1852-57, i fou membre del Liceu de València i president de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic…

Llicenciat en filosofia i lletres i doctor amb una tesi sobre l’aprenentatge del català com a llengua estrangera 1982, fou catedràtic de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà alguns treballs acadèmics en publicacions especialitzades En el camp audiovisual, traduí nombrosos guions per a TV3 al llarg de la primera dècada d’existència D’ençà que el 1966 sortí a la llum La mort a Venècia i Mario i el màgic de Thomas Mann, traduí una seixantena d’obres a partir de l’alemany i l’anglès Sobresurten alguns clàssics de la literatura alemanya, com…

Vida i obra Després d’exercir el magisteri passà al periodisme al costat del seu amic Rovira i Virgili Entrà com a redactor d’ El Poble Català 1906 i prengué part en el moviment de Solidaritat Catalana 1906 Com a protesta pel pacte de Sant Gervasi 1914, passà al diari “El Diluvio” 1914-15 Durant la Primera Guerra Mundial dirigí la revista “Iberia” 1915-18, al servei de la causa aliada Visqué i reportà la situació del front parisenc i fou corresponsal a Barcelona de l’Agència Havas Fundà l’Agència Fabra 1919, entitat que significà l’accés del món periodístic català a les notícies estrangeres…

Filòloga i professora, ha publicat les narracions infantils Els gira-sols blaus 1993 i El pirata 101 1995, i els llibres de poesia Olis sobre paper 1996, premi Senyoriu Ausiàs Marc 1995, A cor què vols 1997, Reflexió de la llum 1999, premi Ciutat d’Olot-Joan Teixidor 1998, Jardins d’amor advers 2000, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 1999, Pou de glaç 2002, premi Carles Riba 2001, Retrat en blanc 2004,  Baies 2005, premi Cavall Verd de poesia,  Molí encès 2005,  L’ocell a la cendra 2010,  La mà interior 2011,  La llum constant 2013,  En el teu nom 2015,  Beatriu o la frontera 2019 i  D’una…

Desenvolupament enciclopèdic És difícil trobar la font del Leandre i Hero corellà, perquè, en tractar-se d’una llegenda popular que no formava part de la genealogia dels déus pagans, no ha gaudit de gaires recreacions literàries d’una certa extensió En textos previs a Corella, hom la troba, per primera vegada, en sis versos de les Geòrgiques de Virgili III, 258-263 i en les Heroides d’Ovidi XVIII-XIX La història d’aquests dos enamorats es llegeix a través de l’allegoria amorosa del mar en tempesta, àmpliament difosa per Ausiàs ↑ Marc Joan Roís glossa la història a través d’algunes sentències…

Desenvolupament enciclopèdic És un dels seus llibres més destacats Hi reprèn la utilització de personatges, temes i formes de l’època clàssica grecollatina com havia fet abans i després amb les èglogues de Virgili o les figures de Catul i Ovidi D’entrada, el recull d’Estellés és una subversió de les Horacianes 1906 de Miquel Costa i Llobera, amb tota la seva càrrega de desrealització, classicisme, enyor de Grècia, noblesa, formalisme, universalitat i unitat, però el llibre d’Estellés és el contrari realista, proper, emotiu, irònic, modern, estudiadament informal, popular,…

Vida i obra Funcionari de la Generalitat, periodista i redactor d’“El Llamp” de Gandesa i “La Riuada” de Móra d’Ebre Fou secretari del conseller de Sanitat, Martí Rouret Exiliat a Montpeller, el 1942 anà a Mèxic, on collaborà a La Nostra Revista , Pont Blau i Xaloc Amb l’exili inicià l’activitat d’escriptor, dedicada al memorialisme com a cronista de les Terres de l’Ebre i a la biografia El 1944 s’estrenà amb el llibre Francesc Pujols per ell mateix , editat el 1967, i el 1953 publicà Benissanet , evocació sublimada i realista El 1961 retornà per installar-se a Benissanet i a Tarragona,…

Doctor en teoria de la literatura i literatura comparada i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha conreat l’assaig amb Al marge dels versos estudis sobre la forma i la percepció poètiques 1999, premi Agustí Bartra Ciutat de Terrassa 1998, Un segle de lectura 2002, premi Josep Vallverdú 2001, El poeta sense qualitats 2004, premi Rovira i Virgili 2003, La crítica de Gabriel Ferrater 2004, Modernitat del món fungible 2006,  L’art imaginatiu Les idees estètiques de Gabriel Ferrater 2007, premi IEC-Josep Carner 2004, Poètica de l’exili 2011, Els cants de l’èxode…