Resultats de la cerca

Es formà a l’Escolania de Montserrat amb el pare Boada i el pare Palau Quan aquest abandonà el monestir durant el període desamortitzador el seguí a Granollers, i amb ell estudià piano, violí, composició i orgue Malgrat que estudià advocacia a Barcelona, durant tota la seva vida es dedicà a la música Fou organista de l’església parroquial de Caldes de Montbui Collaborà amb Josep Anselm Clavé en l’organització de cors populars i fundà, a Caldes, l’Euterpe Caldense, entitat per a la qual compongué diferents peces corals Aquestes obres seves foren molt ben acollides i conegudes per les societats…

Vida i obra Fou impressor a Perpinyà i a París, on acabà residint Treballà per al Partit Liberal fins que, arruïnat, abandonà el negoci d’impressor arran de la revolució de juliol del 1830 Es dedicà llavors a treballs d’investigació sobre literatura i història catalanes, la major part dels quals encara són inèdits es relacionà amb Raynouard i collaborà en els diccionaris biogràfics de Fèlix Torres i Amat i de Joaquim M Bover Entre el 1937 i el 1938 viatjà per Catalunya i les Balears en recerca de materials Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona La…

Vida i obra Doctor en dret, compositor i musicòleg, fou catedràtic d’estètica i història de la música del Conservatori Superior de València, periodistade “Las Provincias” i collaborador, entre d’altres, de La Revista i Revista Musical Catalana Capdavanter de la renovació de la narrativa culta valenciana i d’un esperit rebel, es deixà seduir per l’ideari prerafaelita anglès, l’aristocratisme esteticista i la ironia de Santiago Rusiñol El 1907 publicà Cuentos lírics , un recull eclèctic en què les narracions de major filiació amb els pressupòsits esteticoliteraris del modernisme —com l’…

Es llicencià en dret a Barcelona 1892 i feu oposicions d’ingrés al cos consular, però abandonà la diplomàcia per dedicar-se a la literatura Fou cofundador i crític teatral de la revista Joventut , on mostrà una mentalitat plenament modernista A partir del 1907 fou redactor de Las Noticias , on, amb el pseudònim Max publicà la secció “Paradojas” Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O Martí, Cyrano de Bergerac de Rostand, que tingué un gran èxit Els seus drames estigueren molt influïts per Ibsen i Hauptmann A Mal de verge 1906, explica la història i les reaccions vitals d’Angeleta, la qual…

Vida i obra Deixeble de Vicent Boix a l’institut de segones lletres, inicià estudis de dret, que no acabà El 1882 es decantà cap al periodisme i fou redactor d’“El Universo”, El Progreso 1888 tots dos de tendència republicana i “Las Provincias” 1900-02 Per motius de salut abandonà el periodisme i es dedicà als estudis històrics, que havia iniciat uns quants anys abans en publicar, amb JM Puig i Torralva, Orígens del gravat en València 1882 i Estudio histórico-crítico de los poetas valencianos de los siglos XVI, XVII y XVIII 1883 Publicà també, sovint sobre la base d’investigacions originals,…

Vida i obra Abandonà l’advocacia per dedicar-se al periodisme i dirigí el periòdic satíric “La Flaca” i “La Ilustración Artística” La seva obra en castellà, extensa i de gran acceptació, comprèn novelles històriques o socials Un Corpus de sangre , 1857 El pendón de santa Eulalia , 1858 Los misterios del pueblo español durante veinte siglos , 1858-60 i versions novellades de grans èxits teatrals de Francesc ↑ Camprodon Flor de un día , 1862, i Espinas de una flor , 1862 drames originals i traduïts La bolsa , de Ponsard, 1858, comèdies, i, encara, abraçant tots els camps de la creació,…

Vida i obra Publicà diversos poemes en els volums dels Jocs Florals de Barcelona que el premiaren entre el 1894 i el 1900 —any en què fou nomenat mestre en gai saber— i en els d’altres certàmens Collaborà en les revistes L’Avenç , “Joventut”, “Pèl & Ploma” i Catalunya , entre d’altres La seva poesia, tot i perpetuar alguns trets renaixentistes en ple modernisme, se situà a l’avantguarda de l’època tot defensant una artificiositat contraposada a l’espontaneisme maragallià Per això molt sovint els seus poemes prengueren forma de sonets que, concebuts a partir d’una fusió del simbolisme iel…

Es llicencià en filologia catalana i es dedicà a l’ensenyament fins el 1987 Aquest any abandonà la docència per dedicar-se exclusivament a la literatura, combinant la creació literària, les collaboracions a la premsa i, durant els primers anys, les adaptacions per al gran públic dels clàssics medievals catalans Publicà Qui al cel escup 1987, Sus scrofa 1988, Neguit 1988 i  Càlida nit 1990, premi Documenta 1989, narracions o novelles dominades per elements esperpèntics i marginals Posteriorment ha publicat novelles de base històrica Noms a la sorra 1995, Alfons XIV, un crim d’estat 1997, El…

Metge, abandonà la professió per dedicar-se a la política Milità en partits de tendència republicana, dins la qual dirigí el diari El Universo , a València Finalment, es lliurà a la literatura i als estudis històrics Soci fundador de Lo Rat Penat, i president 1889-91, participà assíduament en els seus Jocs Florals, on el 1880 li fou premiada una biografia de Francesc de Ribalta i el 1882, un catàleg de fills illustres de la província de Castelló, escrit en collaboració amb Vicent del Cacho El 1892 en fou mantenidor S’interessà pel folklore valencià en escrits com el pròleg a l’obra de Josep…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955 A més d’estudis de teologia, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i posteriorment es diplomà en humanitats clàssiques i en periodisme Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on dirigí la revista de la Companyia de Jesús  Mundo Social 1969-76, propera als postulats del Concili II del Vaticà i mal vista pel franquisme El 1976 abandonà l’orde i passà a ser director d’edicions d’ Oriflama , tasca que combinà amb la publicació d’assaigs filosòfics i sobre qüestions d’actualitat, especialment sobre catalanisme,…