Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Josep Ribot i Fontserè
Literatura catalana
Poeta i novel·lista.
Estudià dret a la Universitat de Cervera i després a la de Barcelona, on es llicencià 1839 i hi fou professor 1840-43 Collaborà amb narracions i poemes a “El Guardia Nacional” 1836 i “El Vapor” 1837, entre els quals dos de catalans dedicats a l’actriu Matilde Díez Traslladat a Madrid, collaborà a les revistes “El Dómine Lucas” 1845 i “El Áncora” 1851, i publicà la novella Crónica de Don Juan I de Castilla, o Las dos coronas 1852 Tornat a Barcelona, es dedicà a la carrera jurídica i política i arribà a ser jutge de primera instància i tinent d’alcalde de Barcelona, i collaborà al…
Francesc de la Via
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Pertanyia a una família del patriciat urbà, culta i rica, que prengué part en el govern localde Girona durant els s XIV i XV Fou sotsveguer de Girona l’any 1406, jurat de la ciutat el 1416 isobreposat d’obres el 1431 També és documentada la seva presència entre els prohoms de la mà major entre el 1412 i el 1433 La seva obra conservada consta de dues cançons, una cobla i tres poemes llargs, i revela el coneixement dels trobadors i una certa influència d’Ausiàs Marc, la producció del qual s’inicià precisament en el seu temps, i no sembla probable que la influència fos en ordre…
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols
Literatura catalana
Jurista, polític i economista.
Estudià al collegi de Cordelles de Barcelona i a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de J ↑ Finestres del qual escriví un elogi, el 1777 i catedràtic de decretals i de dret civil 1776 en fou nomenat canceller el 1805 Les Instituciones del derecho público generalde España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado 9 vol 1800-03 són la seva principal obra jurídica, considerada la millor síntesi del dret públic positiu de l’antic règim Hi feu, a més, un balanç sistemàtic dels furs catalans no suprimits per Fe-lip V…
Roc Chabàs i Llorens
Literatura catalana
Erudit.
Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1868, des del 1891 fou canonge de la catedral de València, l’arxiu de la qual ordenà i catalogà Començà la seva obra d’investigador amb una valuosa Historia de Denia 1876 Amb la collaboració esporàdica, entre d’altres, de Fidel Fita, Teodor Llorente i Amadeu Pagès, publicà set volums de la revista “El Archivo” 1886-93, que representen una considerable aportació documental i crítica a la historiografia valenciana, en la qual introduí rigor metodològic i curiositat per temes inèdits Publicà estudis d’història jurídica i eclesiàstica i altres d’…
Rafael Gay de Montellà
Literatura catalana
Prosista, novel·lista i assagista.
Es llicencià en dret el 1904 Exercí d’advocat, s’especialitzà en dret mercantil i s’anà consolidant com a autor d’una extensa obra jurídica Ben aviat es mogué en l’àmbit catalanista i entrà a militar a la Lliga Regionalista Fou membre numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i ocupà diversos càrrecs en la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona Al principi de segle estigué vinculat a larevista gironina “Vida”, la qual cosa el posà en contacte amb el modernisme —tot i que l’aproximació fou molt limitada— i, també, amb el grup de Josep Carner La seva…
Andreu Rei d’Artieda
Literatura catalana
Autor dramàtic i poeta.
Vida i obra Es graduà de batxiller en arts a València 1563 i estudià drets a Lleida i Tolosa, però abandonà la carrera jurídica per la militar La seva fama com a poeta feu que hom li encarregués la confecció de poesies de circumstàncies, com les Octavas a la venida de la magestad del rey don Felipe nuestro señor a la insigne ciudad de Valencia València 1586 El 1605 publicà a Saragossa el volum Discursos, epístolas y epigramas de Artemidoro , una selecció de la seva obra que inclou poesies líriques, epístoles, sonets, epigrames i poesia religiosa, tot en castellà L’obra que li ha…
Octavi Saltor i Soler
Literatura catalana
Poeta, assagista i crític literari.
Vida i obra Es llicencià en dret i filosofia i lletres i treballà d’advocat i de periodista Fou membre de la Lliga Regionalista i formà part de diverses acadèmies i entitats culturals Collaborà a “Catalana”, La Revista , La Nova Revista , “Revista de Poesia”, La Publicitat , La Veu de Catalunya , Revista de Catalunya , “Occident”, “Presència” i Serra d’Or , entre moltes altres publicacions Poeta lligat al neosimbolisme, publicà els reculls poètics Cendra votiva 1952, Port-Salvi 1955, Rescat diví 1958, En el llindar diví sonets penitencials 1980 i Nadal, misteri i missatge 1981 També participà…
Jesús Massip i Fonollosa
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Dret civil
Arxiver, historiador i poeta.
Vida Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, dirigí l’Arxiu Històric i el Museu de Tortosa 1960-92, i del 1983 al 1991, l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Tortosa, d’on fou també professor d’història de l’art 1971-91 Del 1974 al 1983 fou professor d’història de l’art i d’història del dret de la Delegació de la Universitat a Distància de Tortosa UNED En 1960-80 fou delegat del patrimoni historicoartístic de Tortosa Amb Gerard Vergés, fundà la revista literària Gèminis 1952-62, i fou membre del consell de redacció de la revista Llengua i Dret 1983 En el camp de la…
,
Eduard Mendoza i Garriga
© Isolde Ohlbaum
Literatura
Escriptor en castellà.
Llicenciat en dret 1965, estudià sociologia a Londres 1966-67 i posteriorment, fins el 1973, treballà en l’assessoria jurídica d’una entitat bancària Des d’aquest any fins al 1982 residí a Nova York, on treballà com a traductor a l’ONU Els anys següents compaginà l’activitat literària amb la de traductor per a organismes internacionals i, a partir de mitjan anys noranta, amb la docència a la Universitat Pompeu Fabra La seva obra, en la qual sobresurt indiscutiblement la novella, s’inscriu en el marc de la literatura d’intriga i d’acció i es destaca per una hàbil construcció del relat a partir…
, ,
Gregori Maians i Siscar
Literatura catalana
Humanista il·lustrat.
Vida i obra Pel caràcter austriacista de la seva família hagué d’estudiar llatí i retòrica a Barcelona, al collegi de Cordelles El 1713 tornà a València, i ingressà a la universitat, on estudià dret i filosofia Hi feu estreta amistat amb la intellectualitat valenciana més reformista, al marge de la universitat El 1719 anà a Salamanca, on perfeccionà els estudis jurídics El 1723 guanyà la càtedra de dret de Justinià de la Universitat de València, però l’abandonà el 1733 Llavors passà a Madrid, en ser nomenat bibliotecari reial allà redactà una Carta = Pensamientos literarios adreçada al…