Resultats de la cerca

Ordenat de sacerdot el 1888, es llicencià en teologia a València i feu cura d’ànimes en diferents viles del Bages i Osona, on destacà com a predicador Homilies breus del evangelis dominicals , 1915, i Plàtiques religioses en català Dedicà diverses monografies al seu poble natal Notícia històrica sobre una població catalana fou premiada als Jocs Florals de Barcelona el 1897 i n’ordenà els arxius municipal i parroquial Fruit de la seva experiència fou el manual sobre Els arxius parroquials 1912 Publicà, a més, El feudalisme de remença 1911 i Lo timbal del Bruc 1890, recull d’articles…

Pertangué al grup de predicadors apostòlics del convent de Sant Miquel d’Escornalbou, i posteriorment fou guardià del convent de Sant Francesc, a Santpedor És autor de Font mística i sagrada del paradís de la Iglésia 1704, exposició didàctica de la doctrina cristiana, que tingué nombroses edicions catalanes i castellanes al llarg del s XVIII

Vida i obra Entrà a la Companyia de Jesús el 1888 Residí a Barcelona des del 1905 Els referents que més l’influïren foren Milà i Fontanals i Torras i Bages, amb qui collaborà en el congrés celebrat amb motiu del centenari de Balmes publicant Apologética de Balmes 1910 La influència torrasiana es concretà en una doble direcció estudis medievals i afeccions estètiques El 1906 realitzà l’estudi dels manuscrits medievals de l’Arxiu del Palau i participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana El seu primer estudi d’investigació històrica fou Còdexs de l’arxiu del Palau ,…

Sortida de fàbrica a Santpedor Armengué i Planas

L'evolució de la població i de les principals variables El segle XIX, un període relativament poc estudiat de la història de les poblacions europees Certificat de bateig Mataró, 1810 La realització dels dos primers censos de la població espanyola al final del set-cents semblava presagiar una consolidació ràpida i relativament precoç de l’estadística demogràfica en aquest país, però en realitat no va ser així L’administració espanyola igual que les dels altres països mediterranis, va trigar encara molts anys a crear i a organitzar un institut modern d’estadística Durant la primera meitat del…

A mitjan segle XIX coexistien a Catalunya dos tipus d’agricultura una agricultura comercialitzada, moguda i estimulada pel comerç d’exportació o per una forta demanda interior i una altra agricultura estacionaria, preferentment dedicada al consum local o comarcal A dalt, portada de la revista d’agricultura “El Cultivador”, Barcelona, 1849 A baix, dibuix de J Pahissa “La Ilustració Catalana”, 1899 L’aspecte que oferia Catalunya a la darreria del segle XVIII era el d’un país eminentment agrícola Segons el cens del 1799, la meitat dels ingressos fiscals del Principat procedia de l’agricultura,…