A mitjan segle XIX coexistien a Catalunya dos tipus d’agricultura: una agricultura comercialitzada, moguda i estimulada pel comerç d’exportació o per una forta demanda interior i una altra agricultura estacionaria, preferentment dedicada al consum local o comarcal. A dalt, portada de la revista d’agricultura “El Cultivador”, Barcelona, 1849. A baix, dibuix de J. Pahissa “La Ilustració Catalana”, 1899.

L’aspecte que oferia Catalunya a la darreria del segle XVIII era el d’un país eminentment agrícola. Segons el cens del 1799, la meitat dels ingressos fiscals del Principat procedia de...