Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Vicenç Pérez i Verdiel
Literatura catalana
Professor i novel·lista.
Travessà el Pirineu amb la seva mare el 1938 i s’establiren a Pesillà de la Ribera Catedràtic d’institut de castellà, doctor de tercer cicle, feu la seva carrera a Thonon-les-Bains Alta Savoia Diplomat de català, de retorn a la Catalunya del Nord feu classes de català per a adults a Alenyà, el seu poble d’adopció És autor de les novelles Jocs de vida i de mort 1985, L’ombra del llac 1992, Vendaval sobre el mas Negre 1999 i La croada dels llops 2002 També escriví un relat, La cova encantada 1990 El 2005 publicà un volum bilingüe sobre Pau Berga, presentació i antologia
Robert Robert i Casacuberta
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
De família modesta, de molt petit quedà orfe de pare, i, alhora que començava a collaborar a la premsa El Barcelonés i Los Rehiletes , treballà de joier i de dependent de comerç fins el 1851, en què anà a Madrid, on collaborà en diferents publicacions, fundà el periòdic satíric El Tío Crispín 1851 i el Diario Madrileño 1854 Addicte al Partit Democràtic, prengué part activa en la revolució del 1854 Relacionat, però, amb el carbonarisme, el 1855 fou empresonat dos anys al Saladero —d’on sortiria greument malalt— per l’article “Quisicosas del rey y la reina” publicat a El Tío Crispín…
,
Pere Mata i Fontanet
Literatura catalana
Narrador, assagista i publicista en llengua castellana i poeta.
Vida i obra Fill de metge, es graduà en medicina a Barcelona i se’n doctorà a Madrid 1846 Influït pel socialisme utòpic francès i per Mazzini, s’allistà a la Milícia Nacional i pertanyé al Partit Progressista Fou empresonat el 1836 i el 1838, i el 1837 i entre el 1838 i el 1840 s’exilià a l’Estat francès, on completà la seva formació mèdica Fou designat successivament alcalde de Reus i de Barcelona 1841, diputat a corts 1842-43 i, a Madrid, oficial primer del Ministeri de la Governació i catedràtic de medicina legal i toxicologia de l’escola de San Carlos 1843 Formà part de la Comissió…
La plenitud de la fabricació catalana de cotó (1861-1913)
El triomf de la fàbrica “de riu” Si vol subsistir, el sector cotoner català ha d’inventar-se una alternativa energètica, comprovada la poca importància dels recursos carboners Des del 1860, la força hidràulica, ara més aprofitable per l’adopció de la turbina, recupera el prestigi que la irrupció del vapor li havia fet perdre els trenta anys precedents A dalt, el Llobregat a l'Ametlla de Merola represa a la fàbrica A baix, resclosa en el riu Ter, prop de Ripoll, construïda per la fàbrica cotonera Badia 1904 A França, la indústria cotonera d’Alsacià filats i teixits, un territori mal dotat de…