Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Narcís Comadira i Moragriega
Literatura
Pintura
Escriptor i pintor.
Formació i trajectòria Seminarista a Montserrat 1962-65, cursà estudis d’arquitectura i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en història de l’art Del 1971 al 1973 fou lector a la Universitat de Londres, estada que tindria una gran influència en la seva producció poètica posterior És membre del consell de redacció de la revista Serra d’Or i collabora a la premsa El País , Descobrir , Ara El 1976 exposà per primer cop la seva obra pictòrica a Girona L’any 2013 rebé la Creu de Sant Jordi, el 2020 el premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua…
,
Enigma
Literatura catalana
Llibre de poemes de Narcís Comadira (1985).
Desenvolupament enciclopèdic Amb aquest llibre l’autor explora per primera vegada de manera unitària un univers poètic carregat de preocupacions sobre el sentit de la vida i de l’art Dividit en quatre parts les dues primeres, anomenades “Emblemes” i “Desficis”, amb dotze poemes cada una, i dos poemes llargs, Triomf de la vida i Reqviem , més un pròleg , “Enigma” Aquest últim és la pedra angular en què gira tot el llibre Quinaés la «imatge de l’emblema», és a dir, el correlat objectiu que pugui vehicular els sentits individuals i mortals del cos i extreure’n el significat més universal i…
En quarantena
Literatura catalana
Llibre de poemes de Narcís Comadira (1990).
Desenvolupament enciclopèdic El títol de l’obra situa el lector en el marc temporal dels quaranta anys i escaig del jo líric, en un moment de pas i de balanços l’edat en què també ho havia fet Petrarca en el seu Cançoner , que constitueix una suspensió provisional de tota decisió en quarantena per examinar illusions passades i possibles camins presents i futurs El llibre es divideix en dues parts asimètriques, caracteritzades per l’absència de puntuació la primera I, amb vint-i-sis poemes de forma i mètrica molt variades incloent-hi un poema en italià i un altre en prosa, i la segona II,…
Denise Boyer
Lingüística i sociolingüística
Filòloga francesa.
Estudià a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà l’any 1994 amb la tesi d’estat L’oeuvre en vers de Salvador Espriu Essai de systématique Fou professora d’aquesta universitat 1970-96 i catedràtica de la Universitat d’Orleans 1996-2003, any que retornà a la Sorbona com a catedràtica de llengua i cultura catalanes i fou nomenada responsable del Séminaire d’Études Catalanes i directora del Centre d’Estudis Catalans, adscrit al Centre de Recherches Interdisciplinaires sur les Mondes Ibériques Contemporains CRIMIC d’aquesta universitat És autora d’estudis i assaigs crítics sobre l’obra de…
,
Rafael Masó i Valentí
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Estudià arquitectura a Barcelona Entre el 1900 i el 1906 desplegà una gran activitat com a escriptor Collaborà al “Diario de Gerona” i fou un dels fundadors de “Vida” 1902-03, revista en la qual publicà versos, articles d’art i alguna ressenya de llibres També collaborà en altres publicacions gironines com “Armonia” o “Lo Geronès”, i, a Barcelona, a “Montserrat” 1900-06 i Catalunya 1903-05 A través d’aquestes dues publicacions barcelonines i de la Congregació Mariana dels jesuïtes, entrà en contacte amb Josep Carner i s’integrà al grup de joves universitaris que el poeta liderava…
Rossend Arqués i Corominas
Literatura catalana
Professor de literatura italiana, lexicògraf, assagista i traductor.
S’ha dedicat principalment a la llengua i a la literatura italianes i a la literatura comparada italianocatalana, amb incursions als estudis de literatura catalana medieval En el camp de la lexicografia bilingüe ha publicat el Diccionari català-italià 1992 i el Diccionari italià-català 2002 i, a Itàlia, d'un Dizionario italiano-spagnolo / spagnolo-italiano Dins dels estudis de literatura italiana ha escrit articles i monografies sobre Dante, Cavalcanti, Petrarca, Vico i Leopardi, i ha estudiat la recepció catalana de Dante, Petrarca, Leopardi, Tasso i Grossi Ha traduït obres de Leopardi,…
Montserrat Corretger i Sàez
Literatura
Historiadora de la literatura.
Doctora en filologia catalana i professora de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili Responsable de la collecció “Columna Rem” 1994-97 i de la Revista del Centre de Lectura de Reus 2001-03 Ha publicat Alfons Maseras intellectual d’acció i literat Biografia Obra periodística Traduccions 1995, L’obra narrativa d’Alfons Maseras 1996, La terra del llamp Paisatges i gent de Reus i el Baix Camp 1998, Ferran de Querol i de Bofarull i Torredembarra 2006, Domènec Guansé, crític i novellista entre l’exili i el retorn 2011, Mitologia, simbologia i literatura 1890-1939 2012, amb Magí…
,
Carles Rahola i Llorens
Literatura catalana
Prosista, assagista, historiador i traductor.
Vida i obra Installat de petit a Girona 1884, fou autodidacte Formà part del grup modernista gironí Collaborà en un gran nombre de publicacions periòdiques, com “El Autonomista”, “L’Enderroc”, “Cultura”, “Lo Geronès”, “Lletres”, D’Ací i d’Allà , La Nova Revista , El Poble Català , La Publicitat , Revista de Catalunya , “Teatralia” i “L’Avi Munné”, entre d’altres En algunes ocasions emprà el pseudònim August d’Alzina Fou jurat de diversos certàmens literaris i un dels organitzadors dels primers Jocs Florals de Girona 1903 Presidí l’Ateneu de Girona 1922-39 i fou membre de l’ABLB i de la Real…
Al Cel
Literatura catalana
Llibre de poemes de Jacint Verdaguer, publicat pòstumament el 1903.
Desenvolupament enciclopèdic Tracta del «cel», on vol anar el poeta, que és el firmament que envolta la Terra amb els seus astres com a figuració de l’estatge de Déu, però que també és el paradís, la pàtria última de l’ànima immortal El llibre consta de trenta-cinc poesies, dedicatòria i pròleg Tot i que no és unitari, hi predominen les poesies d’admiració per les meravelles de l’univers astral, vistes pel poeta com l’obra del Creador i percebudes amb «terror» del sublim alhora que amb tendresa casolana La documentació del poeta amb dades de la ciència del seu temps es conjumina amb dades del…
Aproximacions al sezessionisme
En el món germànic, a Munic, a Berlin, a Viena o a Darmstadt, a les acaballes del segle XIX, una sèrie d’artistes volgueren desmarcar-se de l’art tradicional, i crearen unes associacions que prengueren el nom de Sezession oSecession, sota el qual hi cabien diversos estils militantment moderns El vessant arquitectònic d’aquests moviments innovadors es caracteritzà per una simplificació de les formes i dels ornaments, que tendien molt a la geometrització i al funcionalisme, cosa que l’escocès Charles R Mackintosh, molt influent a l’Europa central, ja practicava El paradigma emblemàtic del que…