Resultats de la cerca

L’any 2010 va estar marcat per la recuperació econòmica del país, que va tornar a créixer en nombres positius, i per l’entrada en vigor de l’acord de lliure comerç de l’Associació de Països del Sud-est Asiàtic ASEAN amb la Xina, el primer país del món quant a volum d’habitants i el tercer més important quant a termes econòmics, tan sols per darrere de la Unió Europea i del NAFTA Aquestes dues novetats, però, no van suposar un canvi en l’estructura econòmica del país, que va continuar sent molt dependent del sector del gas i el petroli No en va, un informe del Fons Monetari Internacional…

A la postguerra s’incorporà un quant temps a Unió Democràtica de Catalunya Fou un dels fundadors de l’editorial Estela Expert en afers vaticans i influït per Mounier, divulgà el pensament conciliar Dialèctica conciliar 1968, Nuevos caminos en la Iglesia 1969 i Iglesia y liberación en América Latina 1972 El 1994 publicà El nacionalcatolicisme a Catalunya i la resistència 1926-66 1994 Comentà l’actualitat eclesial des de la premsa diària

Resideix a Mallorca des del 1975 És autor, en llengua catalana, dels poemaris Les Balcàniques 1995, Ambaixador d’un país inexistent 2000 i Kibblah 2005 de diversos reculls de contes i narrativa Els llums encisadors , 2005 i de les novelles Incident a Malaco 1999 i Recorda’t de Mary Quant 2001 També ha publicat narrativa i poesia en castellà Ha traduït diverses obres del suec, com l’antologia Set contes suecs 1999 i El Pelicà 2003, d’August Strindberg

Vida i obra Pertanyent a una illustre família, estudià a Nàpols humanitats Hom el situa a la cort de Joan II, on mantingué una notable correspondència en llatí i en català amb altres humanistes, com ara Bernat Boïl, Esperandéu Espanyol, regent de la càtedra lulliana de Palma des del 1481, i Jeroni ↑ Pau Aquest epistolari constitueix un dels corpus més reeixits quant a erudició clàssica i bíblica Escriví un tractat en llatí conegut amb el títol De contemplatione Bibliografia Vilallonga, M 1993 Vegeu bibliografia

Residí un quant temps a Cuba, i, de nou a Barcelona, estudià d’advocat El 1902 es traslladà a Madrid, on fou un dels organitzadors del Centre Català Com a polític, milità successivament en els partits de Castelar, Ruiz Zorrilla, Canalejas i finalment en el partit reformista La seva obra teatral és molt extensa i comprèn títols en català i castellà Entre molts d’altres, hom pot citar Los orfanets 1887, El dia del judici 1892, L’hereu del mas 1893, Els minaires 1899, Gent de vidre 1901, la seva obra més famosa, Sin gobierno 1901, Los vencedores, El sabio Vernier , etc

L’11 de febrer es van celebrar eleccions generals a Mònaco Amb una participació del 70,35%, els resultats van ser aclaparadors La llista Primo Prioritat Mònaco va obtenir 21 dels 24 escons i un 57,7% dels vots Horitzó Mònaco, 2 escons i el 26,1% dels vots Finalment, la Unió Monegasca, 1 escó i el 16,2% dels vots D’aquesta manera, el líder guanyador, Stéphane Valeri, va ser nomenat president del Consell Nacional, el càrrec electe més important del país Quant al càrrec de ministre d’Estat primer ministre, és de designació del cap de l’Estat, i el va ocupar Serge Telle

En la celebració del 40è aniversari de la independència, el primer ministre, Keith Mitchell, va anunciar el projecte de reforma constitucional que vol impulsar el seu Govern Una de les principals reformes previstes és adoptar el Tribunal de Justícia del Carib com a última instància d’apellació, la qual cosa obligarà el Govern de Grenada a negociar un acord amb Londres per deslliurar-se de la darrera vinculació política –els tribunals de justícia britànics– que resta entre aquest país i l’antiga metròpoli Quant a l’àmbit econòmic, es va signar un programa d’ajustament estructural per a poder…

Estudià magisteri a Girona i fou mestre d’ensenyament primari Lector i admirador dels escriptors de la Renaixença, sobretot d’Àngel Guimerà, participà en diversos certàmens literarisHavent aconseguit la plaça de mestre a Salas Astúries, on visqué durant un quant temps, escriví Impressions d’un viatge 1917, publicades a la collecció “Lectura Popular” El recull és format per una sèrie de deu articles breus en què narra el seu periple i exposa les seves experiències com a docent, a més de la visió personal d’Astúries, tant pel que fa a qüestions culturals llengua, costums, ensenyament com…

Entre el 1987 i el 1989 publicà els tres volums del Curs de sociolingüística , escrit en collaboració amb Carles Palanca vol 1 i Amadeu Viana vol 2 i 3 És autor del llibre de converses amb Joan Fuster, Joan Fuster converses inacabades 1992, de l’estudi lingüístic La llengua als mitjans de comunicació 1993 i de la biografia del jugador de pilota Paco Cabanes, El genovès 1996 Quant a la producció assagística, ha publicat La utopia necessària 1994, el dietari Espill d’insolències 2001, premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta i Quina política lingüística 2008 El 2007 publicà el text…

Provenia d’una família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria Cursà estudis de filosofia i teologia a Barcelona i de dret a Lovaina Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, la qual cosa el dugué a formar part del consell àulic de Carles VI, entrà a l’orde dels predicadors, on fou provincial 1746 i mestre general 1756, i finalment Pius VI l’elevà al cardenalat 1775 En el si de l’orde renovà i impulsà la filosofia tomista La seva producció poètica, en català i castellà, és obra de joventut Intervingué en diversos debats poètics amb altres nobles barcelonins lletraferits 1721, i…