Resultats de la cerca

Durant els anys trenta exercí de redactor al diari “El Matí” Entre el 1932 i el 1936 participà en diferents Jocs Florals, on fou premiat per proses de caràcter històric sobre el passat mariner de Lloret i per narracions morals El 1933 fundà el periòdic quinzenal “Aires Lloretencs” És autor d’assaigs i reportatges de tema local i mariner — Lloret de Mar 1959, Dos segles de marina catalana 1961 i Vint anys de turisme a la Costa Brava 1970— i d’una biografia del pintor Josep de Togores 1970, les converses amb el qual donaren lloc al volum Monòlegs amb Esteve Fàbregas i Barri 1989…

Militar de professió Fou un dels fundadors de l’Ateneu de Maó el 1905 Collaborà a la “Revista de Menorca”, publicació que l’Ateneu adquirí el 1906 També publicà en el “Butlletí de Nostra Parla” Fou l’impulsor i el director de la “Pàgina Menorquina” 1927-36, suplement quinzenal sobre història, literatura i folklore del diari conservador “El Bien Público”, on publicà al costat d’Antoni Orfila Pons i Enrique Fajarnés Tur A la “Pàgina Menorquina” publicà algunes poesies en català, i una part de l’obra poètica d’Antoni Febrer i Cardona, escriptor que reivindicà Defensà la distinció…

Exercí de mestre 1907-09 a l’Escola Catalana Doctor Robert, adscrita a les escoles del Foment Autonomista de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on deixà un gran record i on inicià les seves collaboracions a la premsa amb els primers versos i articles a la revista La Ressenya Periòdich d’informació local illustrat i literari , creada el 1907 i dirigida per Anton Busquets, que aviat novembre del 1907 canvià el nom pel de La Ressenya Literària, publicació quinzenal catalana Home de caràcter inquiet i esperit viatger, visqué a Zuric 1909-10, París 1910, Moscou 1910 i Sant Petersburg…

S’inicià en el món periodístic fundant la revista “Bandera” 1930, a Collblanc, i collaborant a “Flama” 1931, on també signava Zoilo Petit Dirigí “Diari Mercantil” 1932-33 on, sota el pseudònim de Josep J Margaret , recreà el model assagístic de les glosses d’Eugeni d’Ors El 1933 fundà el diari “Avui Diari de Catalunya” i el 1935 esdevingué director del “Diario del Comercio” El 1934 es consolidà com a editor amb la creació dels “Quaderns Literaris”, una collecció de format popular nascuda amb l’objectiu d’introduir clàssics estrangers i de donar a conèixer autors catalans Fundà també Edicions…

El Govern eslovac va iniciar un ambiciós pla de reforma fiscal per lluitar contra l’economia submergida i l’evasió fiscal, a través de la prohibició del pagament en efectiu de compres superiors a 5000 euros i la creació d’una loteria de factures amb periodicitat quinzenal que permetrà als eslovacs participar-hi mitjançant la validació dels seus rebuts i factures per imports superiors a un euro L’economia eslovaca va continuar creixent moderadament durant aquest any prop del 0,8%, sobretot gràcies a les exportacions que van afavorir un augment de la producció, especialment en el…

Vida i obra Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Enquadernador d’ofici, estudià primeres lletres i alguns cursos de magisteri i, de jove, escriví alguns poemes romàntics en castellà i les peces teatrals En lo Mercat de València i La calúmnia castigada Republicà federal, prengué part activa en la Revolució de Setembre del 1868 i publicà diversos poemes polítics, aplegats en el volum Cantos republicanos Reprengué alguns d’aquests temes la pena de mort, la contribució de sang, l’esclavisme més tard, en els drames Justicia contra justicia i La esclavitud de los blancos Firmà una…

Es doctorà en ciències Fou un dels més entusiastes impulsors del moviment catalanista durant el darrer quart del segle XIX Amic i collaborador d’Àngel Guimerà en diverses empreses patriòtiques, a vint anys participà en la creació de La Jove Catalunya 1870, i collaborà en el setmanari La Gramalla que amb alguns socis d’aquesta entitat —Francesc Matheu, Iu Bosch, Felip de Saleta, Isidre Reventós, Josep Thomàs i Rossend Messeguer— havien fundat 1870 El 1871, amb els mateixos amics i el suport dels membres de La Jove Catalunya, inicià la publicació de la revista quinzenal La…

Estudià al seminari de Vic, des d’on participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic, en les del Círcol Literari continuadament fins el 1891 i en les de la Joventut Catòlica, i hi fundà la revista quinzenal  L’Almogàver 1882 L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n’anà a Barcelona, on estudià dret a la Universitat de Barcelona s’hi llicencià el 1892 i feu de corresponsal del setmanari vigatà La Veu del Montserrat , on també publicà poemes Collaborà a La Renaixença i a La Illustració Catalana  El seu cosí Jacint Verdaguer el recomanà per fer de mestre de llatí…

Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a  La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…

Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta…