Resultats de la cerca

Format en plena atmosfera noucentista, assistí a l’escola Montessori dependent de la Mancomunitat i a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigides per Alexandre Galí Cursà el batxillerat a l’Escola Monturiol De ben jove ja mostrà inclinacions cap a l’art i el 1928 publicà el seu primer treball històric en la revista Junior El 1931 començà els estudis universitaris a la Facultat de Ciències Participà en la fundació de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i ocupà càrrecs en els sindicats d’estudiants Vinculat al catalanisme popular, fou membre de Palestra i de les Joventuts d’Esquerra…

Format a l’Escola Massana de Barcelona, el 1937 començà estudis d’història a la Universitat Autònoma, que interrompé en incorporar-se a l’exèrcit republicà Ferit al front, en acabar la guerra fou traslladat a l’Hospital Militar de Saragossa en règim de confinament, del qual sortí per fer el servei militar Llicenciat en història el 1943, fou deixeble d’Antoni Duran i Sanpere Aquest mateix any fundà el Partit Treballista Català, integrat el 1947 al Moviment Socialista de Catalunya  MSC Arxiver a l’Institut Municipal d’Història el 1946, fou cofundador de la revista Ariel 1946-51, destacada…

Fins a dinou anys visqué a Rialb treballant de pastor per a diverses pagesies Arribat a Barcelona es vinculà als grups de dansa i assistí a les tertúlies que Agustí Duran i Sanpere mantenia a l’Arxiu Històric de la Ciutat sobre temes de folklore de Catalunya Allí conegué Joan Amades, Aureli Capmany i Ramon Violant i Simorra Aquest últim, sobretot, l’encoratjà a escriure sobre el Pallars D’entre les seves obres cal fer esment de  Records de la meva vida de pastor  1955,  El meu Pallars,  en quatre volums 1959, 1961, 1967 i 1979,  L’home de la bossa Novella d’antics costums nupcials del Pallars…

Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…

Vida i obra D’una família d’acusades inclinacions culturals, era germà dels escriptors Manuel  i Josep Maria Folch i Torres , dels quals illustrà diversos llibres Es formà a Llotja 1905-10 i als Estudis Universitaris Catalans, a Barcelona, on fou deixeble de Josep Puig i Cadafalch Assistí també a un taller de forja El 1907 s’incorporà a La Veu de Catalunya  a requeriment de Raimon Casellas, i el succeí en la direcció de la pàgina artística del diari 1910-20, des d’on, sota el pseudònim  Flama , divulgà aspectes de l’art català i defensà en certa manera l’estètica del Noucentisme , el programa…

Formada a Llotja Barcelona Dirigí l’Escola Municipal d’Oficis de la Dona 1911-51 Classificà els brodats de diverses colleccions i museus barcelonins Guanyà diversos premis oficials i collaborà en diverses publicacions Com a folklorista, es dedicà sobretot a l’estudi de les rondalles, de les quals en recopilà prop d’un centenar seguint les directrius de Rossend Serra , de qui fou deixeble Divulgà les seves investigacions en conferències i articles publicats a La Veu Comarcal Ripoll, Art Jove , Catalana , Catalunya , La Veu de Catalunya ,  Butlletí dels Museus  i d’altres Una selecció dels seus…

Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en història per la Universitat de València, el 1968 passà a dirigir el departament d’art del Centre d’Estudis Universitaris d’Alacant, que esdevindria Universitat d’Alacant 1979, d’on fou catedràtic d’història de l’art Director de l’Institut d’Estudis Alacantins 1979-82 i director de l’Institut Alacantí de Cultura Juan-Gil Albert d’Alacant 1996-2003, fou membre de diverses acadèmies, entre d’altres la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i la Reial Acadèmia Catalana de…

Estudià solfeig, piano, violí i clarinet al convent de Sant Antoni de Pàdua de la seva ciutat natal, i en fou membre de l’orquestra Mestre nacional, exercí al Migjorn Gran Menorca, 1906-15, on fou director de la banda municipal, organista de la parròquia, creà un orfeó i fundà la revista Llum Nova 1912-23 També exercí a Artà 1915-25, on, a partir de la impremta Minerva fundada per ell, hi impulsà les revistes Llevant 1916 i Tresor dels Avis 1922, les quals dirigí fins el seu trasllat a Palma i on publicà nombrosos materials folklòrics Traslladat a Palma l’any 1925, fou membre de l’ Associació…

Fill d’una família molt humil del Raval de Barcelona, a causa de les estretors econòmiques passa uns quants anys amb els avis paterns a Bot Terra Alta, el poble natal del seu pare En tornar a Barcelona, estudià a l’escola del barri fins que, a nou anys 1899, abandonà els estudis per treballar en la parada familiar de draps als Encants i, tres anys més tard, en una altra parada prop del mercat de Sant Antoni, on obrí pel seu compte als Encants Nous un negoci de compra i venda de llibres L’ofici de llibreter de vell contribuí decisivament a la seva formació autodidàctica, ajudat per una memòria…

Volgué ésser la presència militant del nou grup, malgrat aplegar alguns autors d’actitud prenoucentista Consisteix bàsicament en una antologia, tant literària com plàstica, de les concepcions estètiques i artístiques del Noucentisme  en un moment en què el moviment ja era conegut i començava a establir-se La data de publicació és en aquest sentit ben significativa perquè coincideix amb altres circums­tàncies que illustren aquest mateix procés de consolidació El 1911 és, per exemple, l’any de publicació de La Ben Plantada d’ Eugeni d’Ors  i de la mort de Joan Maragall Tot i això, el caràcter…