Resultats de la cerca

Vida i obra Dirigí la revista “La Veu del Canigó” des del 1910 i l’“Almanac Català-rossellonès de la Veu del Canigó” 1921-23 i collaborà a “La Renaissance Catalane” El 1921 creà l’associació catalanista La Colla del Rosselló És autor de Tocs de guerra 1916, poesies en català, i d’obres sobre folklore, com Charmes du Roussillon 1933 i Folklore du Roussillon 1943 Com a historiador publicà Histoire du Parti Republicain dans les Pyrénées Orientales 1909, La politique roussillonnaise 1934 i una Histoire du Roussillon 1952, de tendència francesitzant, que contradiu l’activitat dels seus anys joves…

Llicenciat en filosofia i lletres 1901 i dret 1903, s’establí a Calaf, on exercí d’advocat i de secretari de diversos ajuntaments de la zona El 1918 publicà el recull de poemes De mon ermot i del verger d’Horaci És autor tambéde versions catalanes d’Horaci Obres de Q Horaci i l’ Epístola als Pisons , totes dues del 1922 Deixà, inèdites, moltes poesies

Desenvolupament enciclopèdic Escrits entre el 1904 i el 1906,excepte “A Horaci” 1879 i “Calma”, que és la traducció d’una de les odes d’Horaci El volum exemplifica la formulació d’una ideologia a través de la selecció i la interpretació d’uns referents culturals determinats, amb els quals es configura un sistema de valors morals, estètics i socials Amb voluntat preceptiva i esforç pedagògic en favor de les noves generacions, el poeta vertebra el seu sistema de valors entorn al classicisme Amb aquest terme es remet a l’esperit inherent a tots els pobles mediterranis,…

Vida i obra Entusiasta de la poesia llatina clàssica, essent estudiant traduí en prosa castellana l’ Ars poetica d’Horaci, publicada a Girona 1768, obra que conté alguns versos en castellà del traductor Pocs anys després publicà la traducció de les Bucòliques virgilianes Girona 1771, també en prosa castellana, amb comentaris i notes erudites En els preliminars d’aquesta darrera obra figuren un bon nombre de composicions poètiques llatines seves Bibliografia Condom i Gratacós, D 1987 Vegeu bibliografia

Doctor en filologia clàssica i notari, ha publicat les narracions breus El cap de Penteu 1993, premi Josep Pla, L’home dels miracles 1996 i L’art i Miss Arkansas 2003, contes sobre la banalitat i decadència del món contemporani, i les novelles Els dimonis familiars 1994, El cas Petrescu 1998, Un cos perfecte 2000, amb un to caricaturesc sobre la societat urbana, i Les raons de Venus 2007, i la peça teatral infantil Retornal país de Mai Més 1998 Ha traduït Horaci iD Garrett

Llicenciat en filosofia i lletres 1927, fou professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries 1930, catedràtic de llatí de l’Institut-Escola de la Generalitat 1932 i, més tard, de l’institut Milà i Fontanals La seva activitat com a filòleg restà molt vinculada a la Fundació Bernat Metge, de la qual formà part del consell directiu des del 1959 Hi traduí i edità les Poesies de Catul 1928, en collaboració amb Joan Petit els Discursos d’Iseu 1930-31, i cinc volums dels Discursos de Ciceró 1953-64 El seu art de traductor es manifesta especialment en la versió de les Odes d’…

Després d’estudiar a Girona i a Roma, on fou ordenat de sacerdot, esdevingué canonge i professor de sociologia del seminari de Barcelona 1919 Collaborà en la premsa catòlica de l’època, especialment a “Catalunya Social” 1921, i fou un dels impulsors a Catalunya de la democràcia cristiana com a inspirador d’Unió Democràtica de Catalunya, a més de consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Traductor conscienciós dels clàssics, destaca sobretot per la traducció de l’obra completa d’Horaci, a més de fragments d’Aristòtil i d’Homer, un volum de Discursos de…

El 1872 començà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on feu també els de ciències i de farmàcia entre el 1877 i el 1886 el 1896 s’hi llicencià en farmàcia per dedicar-s’hi professionalment Mentrestant, s’havia enrolat per poc temps en un batalló carlista, ha-via treballat en els negocis d’un germà seu i en negocis propis, que fracassaren, i com a pràctic de farmàcia a Sarrià Fou redactor del diari La Renaixença , en què, el 1892, publicà, al fulletó, una traducció de Dubrovsky de Puixkin fou també collaborador de La Illustració Catalana i es vinculà a la Unió Catalanista…

Vida i obra Es doctorà en medicina a la Universitat de Barcelona 1873, en la qual feu també estudis de física, química i ciències naturals Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1868 i, pel seu interès competent en la codificació de la llengua, de l’Eixam ortogràfic 1870 Feu collaboracions literàries poemes, articles crítics i traduccions i alguna vegada tècniques sobre botànica i meteorologia especialment a “Lo Gai Saber”, La Renaixença , La Illustració Catalana i “Revista Literària”, entre altres publicacions Es relacionà amb els felibres i fou secretari 1871 i mantenidor 1872 dels Jocs…

Vida i obra Des del 1899 exercí la crítica literària i artística a “Catalònia” i “Pèl & Ploma”, influït per les novetats que arribaven de París, sobretot del simbolisme i de la idea wagneriana d’art total També intervingué en la funda-ció de “Joventut” 1900 i de l’Associació Wagneriana de Barcelona 1901 Escriví textos significatius en defensa de l’ideari modernista, recollits en part a Riu amunt 1904 o en pròlegs programàtics com el de Croquis ciutadans d’Apelles Mestres 1905 L’obra poètica abraça diferents tendències Els primers títols — Assaigs estètics 1905 i Imatges i melodies 1906—…