Resultats de la cerca

Vida i obra Seguí la carrera militar, però el 1844 s’inicià com a actor professional al Teatre Principal de València, on estrenà un dels primers sainets valencians, Vicenteta la de Patraix 1845, adaptació d’una peça de Francesc Renart i Arús A partir del 1846 actuà amb regularitat al Principal de Barcelona en sainets de Robrenyo, Renart i altres autors, i al Liceu, en La Passió 1852 Del 1857 al 1862 actuà sovint als teatres Principal i Princesa de València, en què esperonà l’aparició de nous autors dramàtics valencians, com Rafael M ↑ Liern Entre el 1869 i el 1879 actuà al Romea de Barcelona…

Sacerdot, prior de la comunitat de preveres de Cervera Amb Baltasar Sança , elaborà el text cinccentista de la Passió de Cervera 1534, una representació cíclica per als dies de la Setmana Santa i en la qual Ponç mateix actuà fent el paper de Pilat

Actuà en el camp social de caràcter catòlic Com a poeta, participà en nombrosos jocs florals d’arreu de Catalunya i publicà Ramellet eucarístic 1904 La collecció “Lectura Popular” en recollí també un volum de Poesies 1919 Així mateix, és autor del drama La vinguda del Messies 1911

És atestat el 1419 Notari a Barcelona, gaudí d’una gran anomenada Autor d’epigrames i poesies en català i llatí, comentà el codi poètic del consistori de Tolosa, Las flors del gay saber , i feu un epitafi en llatí per a la tomba de la reina Elionor de Xipre Actuà com a jutge en el debat poètic entre Gabriel Ferrús i Guerau de Maçanet

Autor de poemes religiosos, com l’ Oració feta en nom del comanador Estela a Déu lo Pare i la Comèdia de la sagrada passió de Jesucrit , i d’un llarg comentari en prosa catalana a una cançó de Juan Rodríguez del Padrón Actuà com a jutge en el debat poètic del grup de Bernat Fenollar que se celebrà a València poc després del 1472

Debutà en la companyia Tutau-Mena, al Teatre Olimp 1872 El 1874 intervingué en obres teatrals al Liceu, i des del 1876 actuà al Romea Hi estrenà Mar i cel , de Guimerà, un dels seus majors èxits Escriví algunes comèdies, com Ja és l’hora 1880 i Qui serà l’avi 1887 Morí quan era a punt d’incorporar-se a la companyia de Carolina Tubau, al Principal

Actuà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual 1924 i amb el Teatre Català de la Comèdia 1936-37 Fou nomenat comissari del teatre català per la Generalitat el 1938 El 1946 dirigí l’estrena d’ El prestigi dels morts, de Josep M de Sagarra, i organitzà el Festival de Teatre Català del 1964 És autor de peces teatrals com Ombres del port 1936, Avui com ahir 1954 i el vodevil Clementina no rellisquis 1966, i de traduccions

Casat amb l’actriu Emília Baró Actuà a Barcelona al Teatre Romea i feu de director al Teatre Novetats Periodista, fou redactor en cap 1922 i director 1929 de La Publicitat Autor de comèdies teatrals El quart de la sort , 1922 La veritat sense contemplacions, 1922 i d’assaig Santiago Rusiñol , 1925 Joaquim Mir , 1931 Àngel Guimerà , 1938 Traduí al català una gran quantitat d’obres teatrals Sòfocles, Shakespeare, Shaw, entre d’altres i la novella Guerra i pau , de Tolstoi 1928 El 1936 fou nomenat director del Teatre Català de la Comèdia

També exercí d’actor teatral, activitat en la qual debutà al Centre Nacionalista Republicà Després s’integrà a la companyia del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans A partir del 1939 actuà en nombroses pellícules i els darrers anys de la seva vida es dedicà al teatre radiofònic i al doblatge de films És autor d’ El crit de la terra 1961, comèdia ambientada en el món del teatre, i de l’adaptació del vodevil de Henry de Gorsse i Maurice de Marsan, Esposa de circumstàncies , estrenada el 1968

Cavaller, oncle d’Honorat Joan i Escrivà Participà en la defensa del Rosselló contra el rei de França des del 1503 i actuà com a representant del braç militar durant la guerra de les Germanies 1519-23 Participà en un certamen poètic València 1486 i fou jutge de les justes en honor de Carles V València 1528 És autor de la part compresa entre el 1503 i el 1535 del↑ Llibre de memòries de diversos successos de la ciutat e regne de València 1308-1664 edició moderna València 1930, crònica dels principals esdeveniments de la vida social valenciana, amb una relació del conflicte agermanat