Resultats de la cerca

Fundà diverses publicacions de poesia i d’art, entre les quals la collecció “Biblioteca de Poetes Valencians Contemporanis” 1915 i les revistes El Vers Valencià 1934 i Ribalta 1935 La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics , és molt extensa —més de seixanta llibres—, però desigual Escriví, també, una Història de l’art valencià 1957 i diversos pamflets polítics, com Els cavallers de Vinatea 1928 i El perill català 1931, atac al valencianisme polític procatalanista Publicà igualment alguns opuscles de tema gramatical, en els quals postula solucions ortogràfiques…

Religiós franciscà, es formà a la universitat d’Alcalá de Henares Fou guardià del collegi de Sant Bonaventura de Tarragona, inquisidor de Barcelona 1696 i cronista provincial des del 1694 Escriví una Crónica de la Provincia de Cataluña 1715, que es conserva manuscrita a la Biblioteca Universitària de Barcelona És autor, a més, de petits tractats d’obres pietoses

Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid, càrrec que…

Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, aviat preferí l’escultura S’abocà a un art antiacadèmic, basat en l’expressió del que ell anomenava la raça catalana i on s’ha detectat l’influx de Constantin Meunier Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des…

Es convertí al cristianisme a dotze anys i es feu dominicà Estudià filosofia i teologia i escriví algunes obres De invocatione daemonum, Conclusiones variae, De secretis naturae i De alchimia amb proposicions herètiques Per això fou denunciat al Sant Ofici i empresonat El seu cas féu molt soroll, i a despit que el volgué defensar l’inquisidor Eimeric, no es volgué retractar El 1369 el papa Gregori XI disposà que fossin revisats els seus escrits Entretant estava detingut al convent de Santa Caterina de Barcelona, on fou trobat mort al seu llit, fet que donà peu que algú cregués que la seva…

Fou deixeble, a Barcelona, de l’escultor Josep Llimona, i residí uns quants anys a Xile Autor del Crist del pas monumental de la seu d’Osca  Com a autor de teatre, destaca per l’estrena i la publicació de diverses obres de caràcter popularitzant i d’intenció humorística, com El pes de la raça 1922 i La pubilla 1936, a més del poema dramàtic El flagell s d La seva filla , Roser Coscolla i Ferrer Barcelona 1903 – Granollers 1991 fou actriu de cinema El padre Juanico, 1922, adaptació de Mossèn Janot, de Guimerà i de teatre, i actuà sobretot al teatre Romea des dels anys vint als anys setanta

Era fill d’Astruc Bonsenyor, traductor i intèrpret de Jaume I, i net de Jahudán de Cavallería , financer de les empreses de Jaume I El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab El 1313, essent a sou de Jaume II, traduí de l’àrab al català el llibre de medicina, avui perdut,  Alboquerim Dels ferres, d’al-Zaḥrāwī Uns vint anys abans —entre el 1291 i el 1295— compongué, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs , un recull de 753 proverbis i sentències morals i pràctiques,…

Nebot del dibuixant  Ramon Escaler i Ullastre i deixeble de l’escultor Josep Campeny Es donà a conèixer amb les seves comèdies i més tard conreà l’escultura dins el realisme anecdòtic de l’època El mestre està malalt, 1900 Tanmateix foren més conegudes les seves peces típicament modernistes de terra cuita policromada —especialment caps femenins— que catalogà 1903 i comercialitzà se’n conserven al Museu d’Art Modern de Barcelona Dissenyà també els capgrossos de Vilanova i la Geltrú 1949 i diversos diorames a Ripoll, Madrid i Barcelona Museus d’Arts i Indústries Populars Malgrat la gran…

Vida Fill del notari Salvador Dalí i Cusí, amb el qual tingué una relació difícil que influí en la seva trajectòria posterior, ell mateix atribuí la seva personalitat singular a l’existència d’un germà mort tres anys abans del seu naixement a qui els pares havien posat el seu mateix nom Estudià a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres i a l’Escola de Belles Arts de Madrid, on ingressà el 1922 i d’on fou expulsat el 1923 i el 1926 Freqüentà la Residencia de Estudiantes, on s’integrà en el grup que seria conegut més tard com Generació del 27 i entrà en contacte amb el futurisme Tingué una…