Resultats de la cerca

Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem Díaz-Plaja…

De jove fou un dels fundadors del grup catalanista El Roure El 1924 fundà, amb Antoni López i Llausàs i Manuel Borràs, la Llibreria Catalònia, a Barcelona Durant la Guerra Civil de 1936-39 residí a França i a Sant Sebastià El 1943, amb tenacitat, reprengué les edicions en català, unes de les primeres autoritzades després de la guerra, que permeteren la lenta formació d’un nou públic de lectors en català i asseguraren una certa continuïtat Creà l’ Editorial Selecta 1943 i les colleccions “Biblioteca Biogràfica Catalana” 1950 i “Enciclopèdia Catalana” 1955, de l’editorial AEDOS Juntament amb…

Després d’estudiar al King’s College de la Universitat de Londres, el 1953 feu una tesi doctoral sobre Gustavo Adolfo Bécquer Ensenyà a la Queen’s University Belfast i a les universitats de Saint Andrews Escòcia, Sheffield i Liverpool, on fou cap del departament d’estudis hispànics des del 1963 i director del Bulletin of Hispanic Studies 1964-78, que l’any 1992 li dedicà un número especial Fou director del Centre for Latin American Studies de Liverpool 1966-70 i vicepresident de l’Asociación Internacional de Hispanistas 1974-80 Entre el 1978 i el 1999 ocupà la càtedra William R Kenan Jr, d’…

Es formà al seminari d’Oriola, d’on sortí per estudiar filosofia a Madrid i dret a València D’ideologia liberal, durant alguns anys exercí l’advocacia per, després, tornar a Oriola, on alternà la feina de procurador judicial amb el conreu de la literatura i l’edició del diari El Segura Traslladat a Alacant, formà part de la redacció d’ El Eco del Manzanares , creat per Nicasi Camil Jover, i fundà, també, La Revista del Teatro 1847 i, l’any 1864, La Nave, el avisador alicantino , diari de continguts literaris Com a president de la Junta Revolucionaria de Dolores tingué una actuació rellevant…

Estudià filosofia i idiomes, i residí un temps a Londres 1824-25 i 1830 Regentà la càtedra de francès de l’Escola d’Idiomes de la Junta de Comerç de Barcelona 1830 i la de llengua grega a la Universitat de Barcelona 1834-75, de la qual fou rector 1868-75 Publicà diverses gramàtiques 1833, 1847 i 1858 i crestomaties de la llengua grega 1847-61 El 1831 creà l’empresa Bergnes i Companyia, en què adoptà l’estètica editorial romàntica i contribuí a difondre autors moderns, sovint traduïts per ell mateix D’aquesta editorial són conegudes unes 265 produccions, caracteritzades per l’elegància i la…

Llicenciat en dret Fou dels fundadors de la secció igualadina de Convergència Socialista de Catalunya 1975 Membre de la comissió executiva del PSC PSC-PSOE 1978-92, fou regidor municipal d’Igualada 1979-83 i 1987-91 i de Barcelona 1983-87 Diputat provincial a la diputació de Barcelona 1979-87, durant el seu mandat com a president 1982-87 es produí la reforma administrativa d’aquesta institució 1982-87, així com la cessió del palau de la Generalitat al govern de Catalunya i la construcció de la nova seu de la diputació Can Serra Fou diputat 1988-99 i vicepresident del Parlament de Catalunya…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…

Fill de Josep Tharrats i Vilà , es traslladà a Besiers el 1932, on rebé una formació eminentment literària El 1935 s’installà a Barcelona i cursà estudis a l’Escola Massana La Guerra Civil de 1936-39 interrompé els seus plans fins el 1942, que recomençà les seves activitats artístiques Els tempteigs impressionistes inicials esdevingueren progressivament abstractes per influència de Mondrian i Kandinskij El 1946 les seves obres foren fetes de papers retallats, taques i enganxaments El 1947, a l’Institut Français de Barcelona, conegué August Puig, Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan…

Fill del lingüista Jaume Vallcorba i Rocosa , estudià filosofia i lletres a Barcelona Expert en literatura medieval, fou professor de filologia romànica a la Universitat de Barcelona i, entre el 1994 i el 2004, feu classes de literatura de tradició europea a la Universitat Pompeu Fabra Impulsor d’activitats diverses en el camp artístic i literari d’avantguarda, el 1979 fundà l’editorial Edicions dels Quaderns Crema i la revista Quaderns Crema , publicada fins el 1984 Com a poeta és autor d’ Onades i estels 1973, d’inspiració pròxima a la cançó pop A l’hivern preus especials 1976, d’elaboració…

De família d’origen alemany establerta a Catalunya des del 1890, el seu pare fou expulsat el 1936 de l’Estat espanyol amb la família, i hi tornà a residir d’ençà del 1939 El 1952, amb només quinze anys, es matriculà a les facultats de química i de dret i participà en el moviment estudiantil antifranquista Assemblea Lliure del Paranimf, 1957 i el 1964 fou expulsat de l’Estat espanyol per la seva activitat nacionalista Format als Estudis Universitaris Catalans amb Jordi Rubió i Ramon Aramon, també collaborà i rebé la influència de Joan Fuster, Pierre Vilar i Joan Coromines Amb Ramon Bastardes,…