Resultats de la cerca

Anà a Barcelona 1899 amb la seva família, on cursà estudis universitaris i hi conegué  Josep Carner , amb el qual prengué part en el nucli del que fou l’embrió del Noucentisme, especialment en la revista  Catalunya , en què collaborà entre el 1903 i el 1905, afavorint la comunicació entre les literatures catalana i mallorquina Fou també cofundador de la  Institució Catalana d’Història Natural  1899 El 1900 començà la carrera de ciències, però el curs següent es passà a la Facultat de Medicina Abans de completar els estudis anà a Bolonya, on el 1908 es llicencià en medicina i cirurgia…

Es llicencià en dret a la Universitat de Saragossa 1868 i fou notari de Ribes de Freser 1877-83 i de Manlleu Publicà un Formulario de capitulaciones matrimoniales y testamentos, arreglado a la legislación y costumbres de Cataluña 1885, 1888 A Manlleu, presidí el Centre Català, relacionable amb Valentí Almirall, i n’impulsà el Certamen Literari del 1890 Preconitzà la necessitat d’una Acadèmia de la Llengua Catalana, escriví dues obretes, reticents amb el criteri d’Antoni de Bofarull, amb la intenció de facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana als alfabetitzats en llengua castellana…

Graduat a Lió l’any 1931, feu carrera de metge militar i arribà a general S’especialitzà en radiologia i fou cap de servei de l’hospital Robert Picqué de Bordeus fins el 1956, any en què passà al ministeri de la Defensa Nacional a París Aprofundí els estudis en el camp de la medicina nuclear, fou director del centre d’investigació dels serveis sanitaris de l’exèrcit 1961 i responsable de les mesures de protecció humana enfront de les radiacions en les proves nuclears franceses Conreà la poesia catalana i publicà, amb el pseudònim Joan la Cella , un recull de poemes en edició bilingüe titulat…

Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d’història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació Fundà el Museu d’Història de la Medicina 1979, que dirigí fins el 1995 Fou també vicepresident de l’European Association of Museums of History of Medical Sciences Membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, publicà monografies, estudis i biografies sobre aquesta matèria, amb una especial atenció a la medicina a Catalunya Seis testimonios de la medicina ibérica 1967, un primer volum de la Història de la…

Llicenciat en dret a Barcelona, el 1956 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC Fou, juntament amb Pere Ardiaca i Francesc Vicens, un dels autors de les tesis del PSUC sobre el fet nacional català El problema nacional català , 1961, text fortament inspirat en els plantejaments de Joaquim Maurín sobre les tres fases burgesa, petitburgesa i popular del catalanisme Publicà diferents articles en les revistes del PSUC Horitzons  i  Nous Horitzons A causa de la seva activitat antifranquista el 1960 s’exilià a París, on amplià estudis l’École Pratique des Hautes Études de la…

Exercí diversos càrrecs al Consell de Cent, com el de conseller en cap 1623-24 i 1638-39 Fou ambaixador a Madrid 1616-17, des d’on adreçà diverses cartes al Consell de Cent Aquest epistolari, escrit en una llengua entre el registre formal i el colloquial, té interès per la seva aportació historicopolítica i per la crònica que ofereix de la vida a la cort de Felip III Regentà diverses càtedres a la Universitat de Barcelona i publicà tractats mèdics Fou catedràtic de la universitat barcelonina i publicà tractats de tema mèdic com Synopsis formularum medicarum, in sex libros Galeni de…

Fundador del Centre d’Influència Catòlica Femenina i del jurat del premi de La Lletra d’Or Conferenciant i divulgador, per ràdio i per premsa, de temes mèdics i literaris, s’especialitzà en endocrinologia, que exercí sobretot a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Fou, així mateix, professor d’aquesta especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona Entre 1990 i 1994 fou president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears Publicà Mals pensaments a favor de l’home 1962 i la biografia Agustí Pedro Pons 1964 Formà part de la junta directiva del FC Barcelona presidida per…

Vida i obra Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l’Interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya Joan I el designà, el 1393, amb Jaume Marc, jutge del consistori poètic de Barcelona És autor del Torsimany , tractat teòric i gramatical, seguit d’un diccionari de rimes, conservat a la Real Biblioteca d’El Escorial, i probablement autògraf Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l’època era considerat vàlid per a l’art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Ausiàs Marc…

Es doctorà en medicina i exercí la professió a la Bisbal i, a partir del 1897, a Barcelona Fou fundador del setmanari La Llar  1874, collaborador de La Renaixença , Lo Gai Saber  i Revista de Gerona , i director al començament de La Illustració Catalana Les seves vastes lectures, reflectides en els autors que traduí entre d’altres, Dante, Musset, Hugo, Heredia, D’Annunzio i Sully-Prudhon, deixaren petja en una obra poètica, recollida regularment en volum Breviari d’amor , 1885, reed 1904 Idilli , 1884 Quatre versos , 1892 Poesies completes , 1906, reed 1917, i In memoriam…

Des del 1456 fou paer en cap de Lleida El 1460 formà part de l’ambaixada que la paeria envià a Joan II per intercedir per la llibertat del príncep Carles de Viana Però en la revolta del 1462 actuà al costat del rei i intervingué com a intermediari en la capitulació de Lleida 6 de juliol de 1464, per la qual cosa la paeria li confiscà el seu alberg El monarca el nomenà veguer, conseller reial, i li atorgà el lloc d’Alcoletge A partir del 1473 fou catedràtic de prima de cànons de la universitat i treballà pel redreç de les escoles, sobretot contra les pretensions d’Osca de mantenir un estudi,…