Resultats de la cerca

Fundà diverses publicacions de poesia i d’art, entre les quals la collecció “Biblioteca de Poetes Valencians Contemporanis” 1915 i les revistes El Vers Valencià 1934 i Ribalta 1935 La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics , és molt extensa —més de seixanta llibres—, però desigual Escriví, també, una Història de l’art valencià 1957 i diversos pamflets polítics, com Els cavallers de Vinatea 1928 i El perill català 1931, atac al valencianisme polític procatalanista Publicà igualment alguns opuscles de tema gramatical, en els quals postula solucions ortogràfiques…

Nebot del dibuixant  Ramon Escaler i Ullastre i deixeble de l’escultor Josep Campeny Es donà a conèixer amb les seves comèdies i més tard conreà l’escultura dins el realisme anecdòtic de l’època El mestre està malalt, 1900 Tanmateix foren més conegudes les seves peces típicament modernistes de terra cuita policromada —especialment caps femenins— que catalogà 1903 i comercialitzà se’n conserven al Museu d’Art Modern de Barcelona Dissenyà també els capgrossos de Vilanova i la Geltrú 1949 i diversos diorames a Ripoll, Madrid i Barcelona Museus d’Arts i Indústries Populars Malgrat la gran…

Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, aviat preferí l’escultura S’abocà a un art antiacadèmic, basat en l’expressió del que ell anomenava la raça catalana i on s’ha detectat l’influx de Constantin Meunier Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des…

Pioner de les activitats subaquàtiques a Catalunya, fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines  CRIS de Barcelona 1953 i instructor de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques El 1953 traduí al castellà el llibre de Jacques Cousteau El mundo del silencio , que contribuí a la popularització de l’escafandrisme Publicà diverses obres de divulgació sobre submarinisme, com Els homes peixos 1954, Guía submarina de la Costa Brava 1956, el manual de submarinisme  Cómo se efectúan las exploraciones submarinas Técnica de escafandra autónoma 1960 i L’…

Vida i obra Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona 1692 Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels organismes…

Religiós franciscà, es formà a la universitat d’Alcalá de Henares Fou guardià del collegi de Sant Bonaventura de Tarragona, inquisidor de Barcelona 1696 i cronista provincial des del 1694 Escriví una Crónica de la Provincia de Cataluña 1715, que es conserva manuscrita a la Biblioteca Universitària de Barcelona És autor, a més, de petits tractats d’obres pietoses

Estudià a les escoles de la Junta de Comerç de Barcelona El 1801, juntament amb el geògraf Rojas Clemente, presentà a Carles IV un projecte de viatge d’exploració pel nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà Els objectius eren en teoria científics, però de fet el viatge obeïa a projectes d’expansió política i, sobretot, econòmica, per aquests països, en un moment que la pau amb Turquia i el nord d’Àfrica havia obert la Mediterrània al comerç català, altrament en conjuntura expansiva Badia emprengué el viatge el 1803, disfressat i sota nom aràbic Home intelligent i observador, i també bon dibuixant,…

Fou deixeble, a Barcelona, de l’escultor Josep Llimona, i residí uns quants anys a Xile Autor del Crist del pas monumental de la seu d’Osca  Com a autor de teatre, destaca per l’estrena i la publicació de diverses obres de caràcter popularitzant i d’intenció humorística, com El pes de la raça 1922 i La pubilla 1936, a més del poema dramàtic El flagell s d La seva filla , Roser Coscolla i Ferrer Barcelona 1903 – Granollers 1991 fou actriu de cinema El padre Juanico, 1922, adaptació de Mossèn Janot, de Guimerà i de teatre, i actuà sobretot al teatre Romea des dels anys vint als anys setanta

Vida Fill del notari Salvador Dalí i Cusí, amb el qual tingué una relació difícil que influí en la seva trajectòria posterior, ell mateix atribuí la seva personalitat singular a l’existència d’un germà mort tres anys abans del seu naixement a qui els pares havien posat el seu mateix nom Estudià a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres i a l’Escola de Belles Arts de Madrid, on ingressà el 1922 i d’on fou expulsat el 1923 i el 1926 Freqüentà la Residencia de Estudiantes, on s’integrà en el grup que seria conegut més tard com Generació del 27 i entrà en contacte amb el futurisme…