Resultats de la cerca

Cursà estudis al convent de Sant Agustí de Barcelona, en acabar els quals hi prengué l’hàbit 1699 Posteriorment fou ordenat prevere El 1711 és esmentat com a vicerector del collegi de Sant Guillem, centre superior d’estudis augustinià a la ciutat de Barcelona De dots reconeguts per a l’oratòria, vers el 1720 obtingué el títol de mestre en teologia i des d’aquest any fins al 1723 fou prior del convent de Girona Després d’un període en què ocupà diversos càrrecs dins l’orde, fou prior del convent de Barcelona 1729-32, on destacà el seu impuls per a la construcció del nou edifici El 1732…

Home de lletres, afavorí l’intercanvi cultural entre els cenacles poètics de Lleida i Barcelona, l’assimilació de noves tendències literàries, la difusió de l’ideal catalanista i la normalització lingüística Fou collaborador, entre d’altres, d’ El Diario de Lérida , La Falç , Vida Lleidatana i Catalunya Participant assidu als Jocs Florals de Barcelona —hi fou premiat el 1911, el 1913, el 1922 i el 1924, i nomenat mestre en gai saber el 1922—, també fou mantenidor de certàmens literaris La seva poesia orientada a descriure les terres pirinenques, influïda per Verdaguer, Maragall i Carner,…

La seva literatura, de caràcter popular i moralitzant, s’adreçava sobretot als infants i als joves Publicà llibres de rondalles i de contes tradicionals, com En Pere sense por 1920, Caterineta, Caterinó 1921, i Faules i moralitats 1930, illustrat per Junceda i molt reeditat El 1918 guanya la viola d’or als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Missa rasa , i és autor dels reculls de poesia circumstancial Cofret de versos 1918, Comanda Versos d’avinentesa 1923 i La mainada felicita 1951, entre d’altres Per al teatre escriví obres com La rosa beneïda 1932 i La venjança de la reina 1933 També…

Fou clergue menor del convent de Sant Sebastià de Barcelona i gaudí de molta fama com a predicador Publicà alguns sermons com Sermón del Divino Redentor 1767 i una Oración fúnebre en las exequias de Carlos III 1789 Com a poeta, la seva abundosa producció Dècimes a Figueres , Epitafi a un escolà , entre d’altres, en català i castellà, resta majoritàriament inèdita També és autor d’un pronòstic humorístic, El Sarrabal de la ciudad de Barcelona para el año 1792 1820, i d’una comèdia de sants, Lo clarí de Aquitània i martell de l’heretgia, sant Hilari Deixà manuscrit un dietari en castellà…

Professà a Montserrat 1681 i fou prior i arxiver del monestir Redactà una Breve historia de la montaña de Nuestra Señora de Montserrat , que, segons Torres i Amat, fou publicada, i deixà manuscrits, una història dels priors, abats i homes illustres de Montserrat i una relació dels benefactors del monestir, en castellà

Fill de l’arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, fou prevere, beneficiat de la parròquia de Sant Miquel Estudià a Barcelona i a Salamanca, on es doctorà Fou catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1786-90 i de la de Bones Lletres 1787, on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques En 1803-05 edità, a partir dels materials que li havia lliurat el bisbe Fèlix Amat i en collaboració amb Josep Bellvitges i Antoni Joglar , el Diccionario catalán-castellano-latino

Ordenat sacerdot el 1956, exercí de professor al petit seminari i fou rector de quatre parròquies del Riberal rossellonès Baó, Vilanova, Cornellà i Pesillà, on acabà el ministeri Es donà a conèixer amb una petita guia històrica sobre Cotlliure el 1953, i esdevingué conservador delegat a les Antiguitats i Objectes d’Art dels Pirineus Orientals Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i del Felibritge, fou membre fundador del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans  GREC i de l’ Institut Rossellonès d’Estudis Catalans  IREC Animador del butlletí Société agricole, scientifique et littéraire…

Es formà al collegi de Montaigu de París, i a partir del 1509 ensenyà al collegi de Cocqueret Es doctorà en teologia a París 1522 i hi fou professor d’arts Havent retornat a València, fou nomenat rector perpetu de la universitat i catedràtic de teologia tomista 1526 Publicà a París bon nombre de comentaris als escrits d’Aristòtil Predicamenta , 1516, Porfiri i Petrus Hispanus, i altres obres lògiques, entre les quals uns Magna exponsabilia 1518 molt celebrats al seu temps, i a València els quatre volums de les Sentències de Pere Llombard 1527-31 Fou un seguidor de l’escola terminista de John…

Ordenat sacerdot el 1830, fou membre de la congregació dels lazaristes i professor de teologia al seminari de Carcassona i a Càors 1833 i de Sagrada Escriptura a Amiens Se secularitzà per motius de salut i visqué al seu país Amb pocs referents més que Francesc Vicent Garcia , de qui era un gran admirador, fou escriptor d’una gran dignitat literària i d’un notable alè èpic Publicà unes Cobles en llaor dels benaventurats Abdon i Sennén Perpinyà, 1859 i, pòstumament, el 1882, Josep Bonafont li edità Les bruixes de Carençà , recull de llegendes fantàstiques sobre el massís del Puigmal,  Arles,…

Mestre en arts 1578 i catedràtic de filosofia 1588 Ingressà 1592 a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d' Industria , on llegí sis composicions poètiques en castellà, en general de tema religiós, i vuit discursos També participà amb una composició al certamen poètic dedicat a sant Vicent 1600 Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris 1586