Resultats de la cerca

De família burgesa, era germà de l’industrial  Josep Monegal i Nogués Es llicencià en dret i alhora exercí com a financer en empreses del sector del metall S’inicià en la política militant a la Lliga Regionalista, però aviat derivà cap al Centre Nacionalista Republicà —formació amb la qual obtingué una regidoria per Barcelona el 1909— i acabà a la Unió Federal Nacionalista Republicana fins el 1914 Exercí bona part de la seva activitat intellectual durant el modernisme Estigué especialment vinculat a la revista Joventut , de la qual fou redactor i on publicà, sobretot, articles de matèria…

Llicenciada en filologia hispànica per la UAB i màster en Administració Pública per Esade, fou professora universitària, articulista en diversos mitjans de comunicació i presentadora de programes de televisió Directora dels serveis territorials de cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona 1995-97 i directora de la Filmoteca de Catalunya  1997-2000 i cap de gabinet del conseller de Cultura Jordi Vilajoana 1999-2003 El 2011 fou nomenada directora de la Casa de Cultura de Girona  antologada a Vibracions celestials 1999, Monòlegs a tres bandes 1992 i Anys i anys 1999 amb El silenci dels…

Vida i obra De família tradicionalista, cursà els primers estudis a Maó, on fundà les revistes Cruz y Espada i Gaceta de Menorca 1912 i collaborà també amb Joan March El 1914 s’installà a Palma, on collaborà en La Aurora i La Vanguardia Balear El 1917 fundà el periòdic La Veu de Mallorca , òrgan del Centre Regionalista de Mallorca en el qual militava, i des d’on propugnà un mallorquinisme catalanista com a única alternativa per a una illa provinciana i castellanitzada Poc després, establert a Barcelona, estudià filosofia i lletres i collaborà en La Veu de Catalunya S’afilià a les Joventuts…

De jove fou un dels fundadors del grup catalanista El Roure El 1924 fundà, amb Antoni López i Llausàs i Manuel Borràs, la Llibreria Catalònia, a Barcelona Durant la Guerra Civil de 1936-39 residí a França i a Sant Sebastià El 1943, amb tenacitat, reprengué les edicions en català, unes de les primeres autoritzades després de la guerra, que permeteren la lenta formació d’un nou públic de lectors en català i asseguraren una certa continuïtat Creà l’ Editorial Selecta 1943 i les colleccions “Biblioteca Biogràfica Catalana” 1950 i “Enciclopèdia Catalana” 1955, de l’editorial AEDOS Juntament amb…

Format a l’Escola Massana de Barcelona, el 1937 començà estudis d’història a la Universitat Autònoma, que interrompé en incorporar-se a l’exèrcit republicà Ferit al front, en acabar la guerra fou traslladat a l’Hospital Militar de Saragossa en règim de confinament, del qual sortí per fer el servei militar Llicenciat en història el 1943, fou deixeble d’Antoni Duran i Sanpere Aquest mateix any fundà el Partit Treballista Català, integrat el 1947 al Moviment Socialista de Catalunya  MSC Arxiver a l’Institut Municipal d’Història el 1946, fou cofundador de la revista Ariel 1946-51, destacada…

Llicenciat en dret Fou dels fundadors de la secció igualadina de Convergència Socialista de Catalunya 1975 Membre de la comissió executiva del PSC PSC-PSOE 1978-92, fou regidor municipal d’Igualada 1979-83 i 1987-91 i de Barcelona 1983-87 Diputat provincial a la diputació de Barcelona 1979-87, durant el seu mandat com a president 1982-87 es produí la reforma administrativa d’aquesta institució 1982-87, així com la cessió del palau de la Generalitat al govern de Catalunya i la construcció de la nova seu de la diputació Can Serra Fou diputat 1988-99 i vicepresident del Parlament de Catalunya…

Fill de Salvador Maluquer i Aytés Advocat i jurista, fou degà del Collegi d’Advocats i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Collaborà a La Renaixença  i fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Regidor de Barcelona i diputat a corts per Terrassa-Sabadell 1886 i Solsona 1896, hi defensà la vigència del dret català Fiscal del tribunal suprem espanyol 1903-05 i 1913-14, fou senador per Lleida 1903-05 Fundà el Partit Monàrquic Autonomista 1918 i fou nomenat president de la diputació durant el període posterior a la Dictadura En proclamar-se la Segona…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després deLo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives…

Fill de Josep Tharrats i Vilà , es traslladà a Besiers el 1932, on rebé una formació eminentment literària El 1935 s’installà a Barcelona i cursà estudis a l’Escola Massana La Guerra Civil de 1936-39 interrompé els seus plans fins el 1942, que recomençà les seves activitats artístiques Els tempteigs impressionistes inicials esdevingueren progressivament abstractes per influència de Mondrian i Kandinskij El 1946 les seves obres foren fetes de papers retallats, taques i enganxaments El 1947, a l’Institut Français de Barcelona, conegué August Puig, Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan…

Llicenciat en dret a Barcelona, el 1956 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC Fou, juntament amb Pere Ardiaca i Francesc Vicens, un dels autors de les tesis del PSUC sobre el fet nacional català El problema nacional català , 1961, text fortament inspirat en els plantejaments de Joaquim Maurín sobre les tres fases burgesa, petitburgesa i popular del catalanisme Publicà diferents articles en les revistes del PSUC Horitzons  i  Nous Horitzons A causa de la seva activitat antifranquista el 1960 s’exilià a París, on amplià estudis l’École Pratique des Hautes Études de la…