Resultats de la cerca

Fill del ciutadà honrat de Barcelona Miquel Rossell Monjo jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona Escriví alguns tractats pietosos, en català, Combat espiritual de l’ànima en l’hora i agonia de la mort , Espiritual exposició d’alguns misteris de la Passió de Cristo i vint-i-set biografies de monjos del monestir, Vidas, hechos y felices muertes de algunos virtuosos monjes , escrit vers el 1746

De família d’origen provençal, traduí Mistral a l’italià Mireio , 1890 i dedicà alguns estudis a la literatura occitana Havent conegut la literatura catalana a través de Víctor Balaguer, traduí L’Atlàntida de Jacint Verdaguer 1916, reeditada el 1928 Dedicà alguns estudis a la literatura catalana I trovatori catalani , 1894 Pierre Michel Carbonell , 1897 i preparà una antologia d’escriptors catalans moderns Publicà La lingua basca 1926, que inclou un petit diccionari basc-italià

Vida i obra Estudià filosofia i lletres i medicina, i fou metge de la seva vila natal Publicà Ecos del alma 1890, Armonías marianas 1883, La tradición y la vida de los pueblos i El genio de la ciencia 1888, reflex de la seva profunda fe religiosa És autor d’alguns drames La estrella de la Rábida , La Pilarica i de l’assaig La novela moderna , contra la novella naturalista Obtingué la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1895, per L’arpa llemosina , i deixà alguns sainets inèdits Bibliografia Ferrer, E 1981 Vegeu bibliografia

Fou ordenat de sacerdot el 1860 i fou capellà del Collegi de Perpinyà 1878, professor de retòrica i canonge Escriví poesia humorística i, sobretot, religiosa, com Alabances a la Mare de Déu , llegida a les festes de Banyuls de la Marenda 1883, traduí el llibre de Job i diversos himnes eclesiàstics, publicats a “La Croix” És autor del recull de poemes Noms de casa 1889, que illustren el significat d’alguns cognoms catalans S’interessà per qüestions de llengua i contribuí verbalment a l’estudi “Alguns mots catalans d’etimologia grega” de Carles Bosch de la Trinxeria,…

Sacerdot claretià, fou el primer a reprendre la predicació en català a la catedral de Barcelona Obtingué càtedres d’anglès a l’Escolade Comerç de la Corunya 1903 i a la de Barcelona 1910 El 1902 fundà la revista “Tipismo” i el 1903 publicà el Manual del tipista , un tractat de mecanografia de gran difusió Alguns dels seus poemes, de caràcter jocfloralesc, foren premiats en diversos certàmens i es recolliren, en part, a Vers i prosa s d, “Lectura Popular”, XVIII Traduí El paradís perdut , de Milton —traducció publicada només fragmentàriament—, Cuentos basados en el teatro de…

Fundà i dirigí la “Revue Hispanique” 1894-1933, on publicà molts dels seus treballs d’investigació, principalment orientats cap a la recerca de fonts i als estudis bibliogràfics Bibliographie des voyages en Espagne et en Portugal , 1896 Bibliographie hispano-française , 1912-14 Bibliographie de Jacinto Verdaguer , 1912 i Manuel de l’hispanisant , 1920-25, en collaboració amb L Barrau-Dihigo i a l’edició de textos de la versió francesa de la Disputa de l’ase , d’Anselm Turmeda, 1911, i d’ Els mestres de València , de Gaspar Guerau de Montmajor, 1915 Participà al Primer Congrés Internacional…

Llicenciat en filosofia i lletres i doctor amb una tesi sobre l’aprenentatge del català com a llengua estrangera 1982, fou catedràtic de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà alguns treballs acadèmics en publicacions especialitzades En el camp audiovisual, traduí nombrosos guions per a TV3 al llarg de la primera dècada d’existència D’ençà que el 1966 sortí a la llum La mort a Venècia i Mario i el màgic de Thomas Mann, traduí una seixantena d’obres a partir de l’alemany i l’anglès Sobresurten alguns clàssics de la…

Vida i obra Era el gran d’una colla de germans, alguns dels quals destacaren en la política, les arts i la vida eclesiàstica, i es feu càrrec del negoci familiar d’adoberia Conreà la literatura només d’una manera esporàdica Collaborà, amb diversos pseudònims Al-Majori , Fermín i, sobretot, Pau de la Pau , a “La Dulzaina”, “Revista Balear”, “La Ignorància” i “La Roqueta”, i també al Calendari Català de Briz Escriví alguns poemes en castellà i el 1868 guanyà un accèssit als Jocs Florals de Barcelona La seva poesia, de factura no gaire acurada, té, però, un cert to…

Vida i obra Es llicencià en dret i exercí d’historiador i de publicista Fou un dels fundadors del Centre Català Vilafranquí i membre del Centre Catalanista de Vilafranca Creà alguns diaris locals de vida efímera i collaborà a “Les Quatre Barres”, “Penedès Nou”, “Catalunya Artística”, “Baluard de Sitges” i “Joventut”, entre d’altres El 1908, per raons professionals, s’establí a Sitges Publicà monografies històriques sobre el Penedès, com Monuments vilafranquins 1896 i Notes sobre el moviment intellectual i artístic de Vilafranca del Penedès durant el segle XIX 1902, a més d’…

Franciscà, fou custodi i bibliotecari major del convent de Sant Francesc de València 1815 Publicà diversos himnes i poemes —alguns a la premsa— i escrits de tema religiós, tots en llengua castellana