Resultats de la cerca

Vida i obra Membre d’una família d’impressors, treballà a la impremta del seu avi matern fins que, el 1785, la continuà amb el seu nom El seu establiment passà a Felip Guasp i Barberí, en casar-se aquest amb la seva vídua, Caterina Pascual És autor del dietari Relació d’algunes curiositats escrites començant l’any 1740 , on es recullen notícies diverses referides a Mallorca fins el 1800 En les bregues que llavors se suscitaven entre lullistes i marrells tomistes, el dietari es caracteritza per la seva posició radicalment antilullista Es conserven diverses còpies manuscrites del dietari, una…

El 1974 començà a treballar com a delineant Simultàniament començà a escriure i a editar poesia fins el 1979 dirigí i dissenyà els volums de la collecció “La musa decapitada”, i posteriorment, fins el 1982, la collecció de poesia “Tafal” Collaborà com a articulista en El Día de Baleares i en el Diario de Mallorca  i en publicacions com ara Reduccions , Urc , Latitud 39 , que dissenyà en 1982-83, i Blanc d’ou Publicà els poemaris Xicraini, nit de portes cremades 1977, Aixall híctic 1977, Exercicis de despoblació 1978, Llibre de les virtuts 1980, Necròpsia 1984 premi Ciutat de Palma…

Fill i successor de Nicolau Pueyo i Rossinyol, fou tercer marquès de Campofranco Amic de Bonaventura Serra, mantingué correspondència, entre d’altres, amb Gregori Maians El 1764 fou nomenat regidor perpetu de Palma i el 1779 ingressà a la Societat d’Amics del País Té publicats els poemes en francès L’éloquence des Baléares restaurée Palma 1847 i Sur l’entreprise d’Alger Palma 1838 el poema en castellà Rasgo métrico o invocación Palma 1753, i, en llatí, el poema Parnassidos Palma 1773, 1868 i una heroida en estil ovidià titulada…

Estudià la carrera eclesiàstica a Palma i es doctorà en teologia a Roma Antilullista militant durant la seva joventut i home erudit, es convertí aviat en un predicador de prestigi Fou beneficiat a les esglésies parroquials de Sóller i Manacor i a la seu de Mallorca, qualificador del Sant Ofici i prior del tercer orde de Sant Domènec En castellà, publicà unes ordinacions per a aquest orde religiós 1730, alguns sermons 1730-32 i una narració en prosa i en vers relativa a les festes amb les quals els mallorquins, el 1732, celebraren la conquesta d’Orà, i deixà inèdita una…

Beneficiat de la seu de Mallorca Traduí al castellà diverses obres de Lucreci, el Stabat Mater Dolorosa 1838 i altres obres llatines Escriví poemes lírics i goigs, però destaquen sobretot les seves composicions satíriques Publicà Carta de un mallorquín a un suyo amigo valenciano sobre el tratado de la rabia Madrid 1791, Palma 1802 i Carta del maestro a su discípulo Palma 1802 Deixà inèdita una Comedia de la general conquista de Mallorca

Fill de Tomàs Aguiló i Forteza , es llicencià en dret a València 1879 Fou director de l’Arxiu Històric de Mallorca 1895 i de la Biblioteca Provincial de Palma 1902 Collaborador de Josep M Quadrado, fou secretari 1886-95 i president 1899-1917 de la Societat Arqueològica Lulliana i director del seu Bolletí  1901-17, en què publicà la majoria dels seus treballs històrics relatius a l’illa Collaborà també a Museo Balear , La Almudaina , Revista de Menorca  o La Veu del Montserrat , i és autor de l’estudi biogràfic Fra Anselm Turmeda 1885 En morir, donà la seva biblioteca i la seva…

Vida i obra Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou arxiver de l’Ajuntament de Palma i professor de l’Institut Balear Fou collaborador de diaris i revistes com Es Ca d’Inca , Catalunya , Tresor dels avis , Catalana , Mitjorn i La Almudaina , entre d’altres Com a poeta començà conreant la poesia en castellà després participà sovint als Jocs Florals de Barcelona, on fou proclamat mestre en gai saber l’any 1920 Es decantà per la poesia religiosa, èpica i costumista Publicà els reculls Flors d’ametller 1903 i Instantànies 1904 Tanmateix, constitueixen la seva aportació més…

Vida i obra Fill de Tomàs Aguiló i Cortès De família xueta benestant, en una primera època intentà professionalitzar-se com a escriptor i com a ensenyant ocupà una càtedra d’història a l’institut de Tarragona del 1848 al 1850, però després s’installà definitivament a Mallorca i hi va viure del patrimoni familiar Adoptà des del començament posicions ideològiques conservadores inspirades per Chateaubriand, Manzoni i Balmes Fou regidor de Palma del 1863 al 1866, en què ocupà el càrrec de tinent d’alcalde Mantingué relacions amb intellectuals conservadors de Barcelona com Roca i…

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Palma, i periodisme a l’Escola Oficial de Madrid Al seu treball literari i periodístic, cal afegir-hi la tasca com a professor i conferenciant Dirigí la Llar de la Joventut de la Diputació Provincial de les Balears 1977-80 El 1935 fundà i dirigí la revista de crítica literària i artística Ideas Estéticas Fou director de les publicacions Ciudad , Cort , Dijous i Hoja del Lunes Redactor del Baleares , collaborà en Última Hora , El Día , Diario de Mallorca i La Estafeta Literaria Fou membre del CSIC i acadèmic de la Real Academia…

Estudià belles arts i professà com a frare llec al convent dels dominicans de Palma A més d’escriptor, era gravador, pintor i escultor barroc Esculpí el retaule de l’altar major de Santa Eulàlia de Palma i d’altres esglésies mallorquines La seva obra literària alterna els temes devots i els satírics, i només se n’han conservat cinc composicions, perquè, després de mort, un altre frare del seu convent cremà totes les que li semblaren deshonestes Escriví dues comèdies religioses  Comèdia famosa del gloriós sant Caietano , adaptació lliure d’una altra comèdia…