Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Francesc Joan
Literatura catalana
Cronista i poeta.
Cavaller, oncle d’Honorat Joan i Escrivà Participà en la defensa del Rosselló contra el rei de França des del 1503 i actuà com a representant del braç militar durant la guerra de les Germanies 1519-23 Participà en un certamen poètic València 1486 i fou jutge de les justes en honor de Carles V València 1528 És autor de la part compresa entre el 1503 i el 1535 del↑ Llibre de memòries de diversos successos de la ciutat e regne de València 1308-1664 edició moderna València 1930, crònica dels principals esdeveniments de la vida social valenciana, amb una relació del conflicte agermanat
Josep Castillo i Escalona
Cinematografia
Teatre
Literatura catalana
Actor, dramaturg i empresari.
Vida i trajectòria Començà de molt jove a l’antic Institut del Teatre del Liceu, i es professionalitzà el 1940 Destacà encarnant el pare Molins en La ferida lluminosa 1955-57, de Josep Maria de Sagarra Actor de revistes, escriví les obres teatrals Vendaval 1945, Camí d’estrelles 1957, Aventures de Pin i Pineta 1957, teatre infantil, Quizás mañana 1958, Gulliver en la luna 1959, infantil, amb Xavier Fàbregas i Rambla avall 1968 Feu d’empresari de les gires per Catalunya de les companyies Teatre a domicili 1957 i El carro de Tespis 1962, del grandiós muntatge Madame Butterfly 1961 i del…
, ,
Guerau de Requesens i de Relat
Literatura catalana
Eclesiàstic i poeta.
Fill probable de Lluís de Requesens i de Montoliu, senyor d’Altafulla i de la Nou, i d’Elfa de Relat Era canonge prepòsit de Lleida i conservador de la Universitat Fou elegit bisbe de Lleida el 1380, però actuà com a electe fins el 1387 a causa de les tibantors amb el papa d’Avinyó Climent VII Fundà la capella gòtica de l’Epifania, a la seu vella Convocà dos sínodes i feu diverses disposicions litúrgiques El 1392 assistí al consell especial convocat a Barcelona per Joan I per tractar dels afers de Sardenya i d’una possible expedició Se li atribueix el poema Llausor de la…
Magí Sevilla
Historiografia
Literatura catalana
Historiador.
Doctor en teologia i beneficiat de la parròquia de Santa Coloma El 1642 fou enviat a París com a tutor dels fills del governador de Catalunya Josep de Margarit i de Biure i hi restà fins a la mort Fou abat electe de Banyoles Des del 1647 actuà com a agent de la Generalitat i del Consell de Cent de Barcelona Escriví una crònica, de gran interès, dels fets esdevinguts a Catalunya des del 1598 fins al 1649, Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rosellón y Cerdaña , inèdita es conserva a París BNP ms esp 114-116 Hi mostra grans coneixements d’astrologia, usats com…
,
Josep Rodergas i Calmell
Literatura catalana
Assagista i poeta satíric.
Llicenciat en lletres, fou fundador i president de l’Orfeó Gracienc i secretari de la Unió Catalanista Escriví comèdiesi collaborà a “Cu-Cut , on, del 1910 al 1912, emprà el pseudònim Flavius per als seus versos satírics sobre l’actualitat política i social També escriví a L’Esquella de la Torratxa , La Tralla , “El Renaixement”, “La Veu Gracienca” i “La Veu de l’Empordà”, entre d’altres Guanyà alguns premis de poesia i actuà de mantenidor als Jocs Florals del 1924 Escriví l’assaig Art i monuments Catalunya 1926, i el 1951 publicà l’inventari Els pseudònims usats a Catalunya , on n’aplegà uns…
Joaquim Montero i Delgado
Literatura catalana
Comediògraf, periodista i actor.
Collaborador de la premsa barcelonina i director de “La Noche” 1934 Fou deixeble del també autor i actor Conrad Colomer Actuà en la companyia d’Enric Borràs fins que el 1900 marxà a Amèrica del Sud En tornar a Barcelona 1913 triomfà en el gènere còmic al Parallel Josep Canals el contractà per codirigir, amb Pous i Pagès, la companyia del Romea Conreà la comèdia, el vodevil, la revista i el sainet arrevistat Alguns dels seus títols són les tres versions de Monterògraff 1914 —revista amb inclusió d’elements cinematogràfics—, La parallela 1916, A Montserrat 1925, Jazz-…
Ivan Tubau i Comamala
Literatura catalana
Poeta, narrador i periodista.
Fou catedràtic de la Facultat de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona, collaborà habitualment en diversos mitjans de comunicació i actuà en el teatre i com a actor de doblatge Publicà obra poètica i narrativa en castellà i català, entre d’altres, les novelles Abans que no arribi l’hivern 1986 i Projecte Snoopy juvenil, 1991, la narració Vides privades 1991, i, en poesia, Les ostres i el vi blanc 1987 El 2001 guanyà la viola d’argent als Jocs Florals de Barcelona per Des d’un altre segle Posteriorment, amb Semen 2004, guanyà el premi Ausiàs Marc de poesia de Gandia 2003 També …
L’adolescent de sal
Literatura catalana
Novel·la de Biel Mesquida (1975) que denuncia la societat dels anys setanta sota la perspectiva exaltada d’un adolescent.
Desenvolupament enciclopèdic Un jove mallorquí analitza la seva crisi de consciència burgesa a través de l’escriptura esparsa de proses i poemes que mostren la repressió, el desig de llibertat i la descoberta de l’amor i el plaer El noi lluita des de les seves contradiccions per eliminar els vells prejudicis i transformar la societat La mateixa obra i la seva formalització es presenten com un acte de rebellia contra l’establert El text actua com a revulsiu contra el catolicisme, l’opressió policial, la societat basada en la unitat familiar i el sentit pragmàtic de la riquesa El jove…
Francesc Fayos i Antoni
© David Montón
Literatura catalana
Escriptor.
Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador El 1871 passà a residir a Barcelona, des d’on, després d’integrar-se activament al renaixement literari, actuà d’enllaç cultural amb València fou soci corresponsal de Lo Rat-Penat i als Jocs Florals de l’entitat del mateix nom fou premiat per la llegenda La bala d’argent , 1879 Formà part de la redacció de la segona època de Lo Gai Saber Collaborà també en La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Federació , El Obrero , La Solidaridad i d’altres periòdics Publicà assaigs La dona, estudi crític-filosòfic , 1880, divulgà els clàssics…
,
Bernabé Assam
Literatura catalana
Jurista i prosista.
Vida i obra Des del 1456 fou paer en cap de Lleida El 1460 formà part de l’ambaixada que la Paeria envià a Joan II per intercedir per la llibertat del príncep Carles de Viana Però en la revolta del 1462 actuà al costat del rei i intervingué com a intermediari en la capitulació de Lleida 6 de juliol de 1464, per la qual cosa la Paeria li confiscà el seu alberg El monarca el nomenà veguer, conseller reial, i li atorgà el lloc d’Alcoletge A partir del 1473 fou catedràtic de prima de cànons de la Universitat i treballà pel redreç de les escoles, sobretot contra les pretensions d’Osca de mantenir…