Resultats de la cerca

Vida i obra Fill del barri barceloní de la Ribera i comerciant de professió, tingué una formació literària autodidàctica Es donà a conèixer el 1875 a La Renaixença , de primer com a poeta i després com a prosista, i collaborà, entre altres revistes, a L’Escut de Catalunya , L’Aureneta , La Illustració Catalana i Revista de Catalunya Guanyà tres premis extraordinaris i un accèssit als Jocs Florals de Barcelona i en fou mantenidor 1893 i 1913 Com a poeta, publicà Menudalla 1878, reeditat el 1887 i 1895 i Aires vells 1910, reculls de poesia humorística que obtingueren força ressò popular Molt…

Vida i obra Net de l’escriptor renaixentista Josep Lluís Pons i Gallarza El 1911 acabà el batxillerat a l’Institut Balear, on posteriorment fou professor d’història, i inicià la carrera d’arquitectura 1912-14, que abandonà El 1922 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Amb Joan Estelrich dirigí La Veu de Mallorca 1917-19, on publicà un nombre considerable de traduccions —en vers i en prosa— i gran part de la seva poesia, amb el pseudònim de Fergus També collaborà en diverses revistes, com  Ofrena  1916-18, La Revista ,  Correu de les Lletres  1922-23,  Sóller i…

Fill d’un mariner mallorquí i d’una dama madrilenya, es llicencià en dret 1850 i en filosofia i lletres 1855 a la Universitat de Barcelona, on el 1856 llegí el discurs inaugural de curs, sobre l’oratòria a la universitat Fou redactor de la revista manuscrita  El Plantel , que s’edità entre el 1844 i el 1845, juntament amb Miquel Victorià Amer, Pere d’Alcàntara Penya, Victòria Penya i Llorenç Ponç Santandreu Aquests eren estudiants mallorquins a Barcelona que es relacionaren amb els grups d’intellectuals catalans i s’impregnaren del corrent renaixentista català Durant aquests anys, Pons…

Ocupà diversos càrrecs municipals i figurà entre els dirigents d’entitats culturals i benèfiques manresanes És autor d’una Descripció i alabança de la vida campestre 1837, composta en monosíllabs, i d’unes Dècimes a una senyora dita Alberta , representatives dels gèneres bucòlic i festiu, incloses en la secció de “passatemps” de Los trobadors nous

Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat de filologia romànica, fou catedràtic de llengua i literatura espanyoles en un institut de batxillerat  Publicà nombrosos assaigs — Cales de Santanyí 1962, Els oficis 1982, Santanyí, imatges d’ahir 1992, o, entre d’altres, Blai Bonet el poeta i el paisatge de Santanyí 1999— i les biografies de Bernat Vidal i Tomàs, Antoni Gelabert i Miquel Llabrés A més, tingué cura de l’edició del recull d’articles Gabriel Alomar i els pintors del seu temps 1987, collaborà amb Miquel Vives en l’elaboració de la Guia bibliogràfica de la llengua i literatura…

Eclesiàstic, collaborà assíduament a Sóller i a Grano de Mostaza , que fundà i dirigí És autor de la novella de costums La llar dels avis 1921 i de les obres Estudio biográfico del Dr José Pastor Castañer 1942 i Biografía del obispo Colom

Jesuïta 1746, ensenyà als collegis de Cordelles 1760 i de Betlem Barcelona El 1764 marxà a Cervera, com a professor de filosofia al Collegi de Sant Bernat i el 1766 era catedràtic de filosofia suarista de la Universitat, on establí amistat amb Josep Finestres i Llucià Gallissà Exiliat a Itàlia el 1767, hi ensenyà filosofia, història, dret i teologia, i hi publicà nombroses obres, principalment de dret canònic, en llatí i en italià Aplicà a l’estudi del dret canònic el nou mètode de la romanística del segle XVIII És autor de Dissertatio historico-dogmatica de materia et forma sacrae…

Fill d’ Hug V i Sibilla de Palau, vescomtessa de Bas Inicialment s’ocupà amb preferència de l’administració interna del comtat el 1280 concedí una carta de franquícies als homes de Cadaqués, el 1283 eximí de certs tributs els habitants del castell i terme de Fortià i enllestí la fortificació del castell de Sant Salvador de Verdera No pogué evitar que el 1281 la seva mare es vengués el vescomtat de Bas a Pere el Gran, si bé es refeu l’any següent en casar-se amb Marquesa, filla i hereva del vescomte Guerau VI de Cabrera Fidel servidor de Pere el Gran , lluità contra la invasió francesa del…

Formada a l’Escola Massana, començà a publicar els anys seixanta a les revistes Oriflama i Triunfo També collaborà a la revista  Por favor , de la qual fou cap de redacció, i a  Diari de Barcelona , Dunia , Charlie Hebdo i Vindicación Feminista Les seves vinyetes reflecteixen una intenció crítica amb la pròpia classe social, la burgesia i, sobretot, la reivindicació feminista, moviment del qual fou una de les pioneres a Catalunya Foren aplegades a  Maternasis 1967, Y fueron felices 1970, Pels segles dels segles 1971, La educación de Palmira 1972, Mujercitas 1975 i Cambios y recambios 1983…

Periodista especialitzat en la crítica teatral i literària, fou redactor de La Vanguardia 1890-1932 i collaborà a Lo Sometent  de Reus, entre d’altres Per al teatre escriví Los joves 1899, drama realista de tendència naturalista, i algunes peces menors com La Josepha 1893, El apóstol blanco 1901 i Florida eterna 1907 Publicà també el recull de narracions La Riallera 1903 i els versos de caràcter teosòfic La tragèdia divina 1905 Traduí al català La vaga dels forjadors 1898, de F Coppée, i Molt soroll per res 1909, de W Shakespeare És autor de diversos llibres de caràcter didàctic i d’un…