Resultats de la cerca

S’exilià amb els seus pares a Perpinyà el 1939 Estudià a Illa, al liceu Aragó de Perpinyà i feu la carrera de lletres a Montpeller Exercí de professor i de periodista, i impulsà els Estudis Catalans a la Universitat de Perpinyà, on impartí classes de català fins a la jubilació l’any 1994 Collaborà regularment a Midi Libre , L’Indépendant i Sant Joan i Barres , i també a Serra d’Or , Tele-estel  i  La Vanguardia , com també en programes de ràdio Tot i que s’inicià publicant reculls poètics en francès, aviat es convertí en un dels més actius i brillants promotors de la llengua i la cultura…

S'inicià amb èxit a La Publicitat i Mirador i el 1936 s’exilià a París, on treballà per als serveis d’informació de Francesc Cambó, que collaboraven amb el bàndol franquista Posteriorment passà al front, on arribà a alferes provisional Collaborà a Destino i fou corresponsal d' ABC , La Vanguardia diari al qual estigué vinculat al llarg de tota la seva vida i Clarín de Buenos Aires Collaborà també a El Correo Catalán Seguí el desembarcament dels aliats, el procés de Nuremberg on fou un dels dos únics periodistes espanyols acreditats i la crisi del Congo Fou agregat de premsa de l’ambaixada…

Estudià al seminari de Palma, del qual sortí quan ja havia iniciat el darrer curs de la carrera eclesiàstica L’any 1888 fou collaborador habitual del Semanario Católico, Doctrinal, Científico y Literario 1888-90, revista bilingüe de propaganda catòlica El 1889 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, des d’on publicà articles al diari mallorquí  La Almudaina , on collaborà amb Miquel dels Sants Oliver El 1894 començà les activitats literàries i publicà, en castellà, la novella El Picaflor L’any següent retornà a Mallorca, on publicà Pimpollos Novelitas montevideanas 1895 S’…

En el vessant líric, ressalten la plasmació de la solitud particularment en Nit de Nadal i Records , el cant a personatges de condició humil, sovint marginats entre d’altres, Captant , Mort del joglar i Mort del soldat , la poesia amorosa particularment l’adulterina, l’elegíaca com Tristes , la interrogació metafísica que illustra Nebulosa , la poesia amb referents religiosos que oscilla de la professió de fe al dubte —més manifest en poemes no recollits—, passant per un cristianisme basat en l’amor i el perdó, una visió crítica de l’Església, l’ecumenisme i plantejaments que ratllen l’…

L’obra Constitueix un cant triomfal a la transformació soferta per Barcelona des de mitjan segle XIX Format per quaranta-sis quartetes de versos alexandrins, de rimes encadenades, planes els parells i agudes els senars, és el fruit d’un laboriós procés de redacció iniciat entre el 1874 i el 1875 i reprès el 1883, any en què l’autor l’amplià i esmenà tres vegades, les dues darreres poc abans de la seva publicació Les tres primeres estrofes presenten la ciutat protegida per la muntanya de Montjuïc, identificada amb Alcides Hèrcules, el mític fundador de Bàrcino segons una llegenda que Verdaguer…

Vida i obra Germà de Francesc Bartrina Participà activament en la Revolució de Setembre i, entre altres entitats, fou membre del Centre de Lectura, secretari del Casino Reusense i fundador del Club Republicano Federal de Reus, i, mentre vivia encara en aquesta ciutat, contactà amb les tertúlies barcelonines que constituïren La Jove Catalunya, de la qual formà part, i collaborà a “La Humanitat” El 1867 cità ja Comte si bé discrepant-ne, en un article sobre “La ciencia de los antiguos pueblos”, i, a Guerra a Dios , 1869, un dels seus escrits antireligiosos, amb el qual s’afegeix a la polèmica…

És autor d’una abundant i variada obra més de 200 títols, la majoria de novella infantil i juvenil, i conrea també la ciència-ficció, la novella negra i l’assaig Gran part de la seva obra de ficció té doble versió, en català i castellà També és un especialista en música, sobretot en rock , tema sobre el qual ha publicat Historia de la música rock  1981, Serrat 1988 i Gran enciclopedia del rock de la A a la Z 1993 Fundà revistes musicals com  Disco Expres 1970,  Top Magazine 1972, Extra 1972,  El Musical , Popular 1  1973 o Súper Pop  1977, d’algunes de les quals fou director, i dirigí el…

Vida i obra Franciscà menor, s’ordenà com a sotsdiaca el 22 de desembre de 1352 El 1365 assistí a la cúria d’Urbà V a Avinyó per jutjar l’autenticitat de les Revelacions de Pere d’Aragó, i tot seguit anà a París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma, on participà en la vida intellectual de les universitats Havent retornat a Catalunya, ja el 1371 optà a la càtedra de teologia de l’Estudi General de Lleida, sense èxit Gràcies a la intervenció de Pere III de Catalunya-Aragó i d’altres membres de la família reial, dels quals havia esdevingut persona de confiança, es graduà finalment a Tolosa el 1374…

Vida i obra Es dedicà també al periodisme i a la crítica d’art D’origen menestral, estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1864-72 Participà com a aficionat en activitats literàries, fins que el 1891 entrà a la redacció de la revista L’Avenç , amb articles decrítica literària i artística en els quals atacava la tradició acadèmica i renaixentista, alhora que defensava les noves posicions de la naixent renovació modernista que encarnava aquesta publicació El 1892 abandonà L’Avenç per passar a La Vanguardia com a redactor i crític artístic Amb Rusiñol, evolucionà cap al…

Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto,   Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt  i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…