Resultats de la cerca
Es mostren 3986 resultats
Esteve Albert i Corp
Esteve Albert i Corp
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Historiografia catalana
Historiador, poeta, autor teatral i promotor cultural.
Vida i obra Fill d’una família de masovers del Maresme, cursà els estudis primaris al Seminari de Barcelona i els secundaris a l’Institut de Mataró Durant la guerra civil fundà el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars A la postguerra mantingué una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l’exili i fou un actiu membre de la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956, on impulsà els pessebres vivents d’Engordany i també estudià la història medieval d’Andorra, la Seu d’Urgell i Puigcerdà De la seva bibliografia històrica cal…
, ,
Estanislau Alberola i Serra
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg i poeta.
Aplegà, amb Manuel Peris, un Refraner valencià 1928, prologat pel pare Fullana Fou mestre en gai saber dels Jocs Florals de Lo Rat Penat i esdevingué molt popular per les seves obretes teatrals en vers, entre les quals cal citar Un alcalde de monterilla estr 1890, La pau del poble en collaboració amb L Blesa Prats i música de Josep Pasqual, 1901, Me case o no me case 1925, Cançonera valenciana 1926, L’amo i senyor 1927, Ans que tot, mare 1928, La filloxera i L’hostal del pi 1828 i Al que es burla 1829 les dues darreres en collaboració amb S Soler i Soler Publicà dues colleccions de cantares
,
Pere Alberc i Ferrament
Música
Cristianisme
Compositor i organista.
Vida i obra Es va formar musicalment a les catedrals de Vic i de València, sota el mestratge del seu oncle Pere Vila En 1534-36 visqué a València, on degué relacionar-se amb Mateu Fletxa el Vell , Lluís del Milà, Bartomeu Càrceres i la resta de músics vinculats a la cort del duc de Calàbria A l’abril del 1536, arran del traspàs de Joan Ferrer, ocupà el càrrec d’organista de la catedral de Barcelona A l’agost d’aquell mateix any, el capítol barceloní i Pere Vila van signar una acta notarial segons la qual aquest cedia una important suma de diners per restaurar l’orgue i donar rendibilitat al…
, ,
Anselm Albareda i Ramoneda
Anselm Albareda i Ramoneda
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Cristianisme
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, bibliotecari i cardenal.
Vida i obra Cursà estudis eclesiàstics al monestir de Montserrat i, en professar, canvià el seu nom de Joaquim pel d’Anselm Després feu la llicenciatura de teologia a l’Anselmianum de Roma Interessat per la història dels monestirs catalans, es preparà intensament a l’Escola Vaticana de Paleografia i Diplomàtica amb el cardenal Ehrle i, a Friburg de Brisgòvia, amb Heinrich Finke 1921-24 Fou responsable de la impremta de Montserrat i fou nomenat arxiver del monestir de Montserrat, on fundà les dues colleccions de documents i estudis Analecta Montserratensia 1917 i Catalonia Monastica 1926 Ben…
, ,
Joaquim Albanell i Vilas
Teatre
Periodisme
Literatura catalana
Autor dramàtic i periodista.
Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí La Barretina Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits anàrquics , 1892 La gent de…
,
Josep Albanell i Tortades

Josep Albanell i Tortades
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Llicenciat en Filologia per la Universitat de Barcelona, treballà durant molts anys en el món editorial i posteriorment s’incorporà a la secció de formació d’una entitat d’estalvi Amb el recull de narracions Les parets de l’insomni 1973 guanyà el premi Víctor Català, i l’any següent el Sant Jordi per Pinyol tot salivat , que fou publicat amb el títol de Calidoscopi sentimental pinyol tot salivat 1975 Seguiren el llibre de poesia Tractat de vampirologia 1975, i els llibres de narracions Tractat de vampirologia 1975, Si fa no fa, fals 1976, Qualsevol-cosa ficció 1976, Joc de…
,
Joan Alavedra i Segurañas
Literatura catalana
Periodisme
Música
Escriptor i periodista.
Vida i obra De formació autodidàctica, treballà en el comerç, el periodisme i la ràdio, i fou secretari del president de la Generalitat 1931-34 És autor del recull d’articles El fet del dia 1935, de la narració Tossa 1954, del Poema del pessebre 1948, sobre el qual Pau Casals feu un oratori, i de les biografies Pau Casals 1962, L’extraordinària vida de Pau Casals 1969 i Conxita Badia, una vida d’artista 1975 El seu Poema del Pessebre , premiat als Jocs Florals de l’exili el 1943, fou musicat per Pau Casals en l’oratori El Pessebre , que constituí el vehicle de la seva campanya per la pau…
, ,
Julià Bernat Alart
Historiografia catalana
Filologia
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, filòleg i arxiver.
Vida i obra Figura entre els erudits rossellonesos més illustres del segle XIX pel valor científic i l’envergadura de la seva obra, tant la publicada com la inèdita L’obra filològica d’Alart —referida de manera especial i gairebé exclusivament als antics comtats del Rosselló i la Cerdanya— té més importància i extensió en relació amb la dels seus contemporanis Joan Coromines, en diverses obres seves, crida l’atenció sobre el gran valor científic de l’obra d’Alart, que considera cabdal per a la filologia catalana i, especialment, per a l’estudi històric del lèxic català Això no obstant, tant…
, ,
Mateu Aimeric
Filosofia
Historiografia catalana
Filòsof, historiador i humanista.
Vida i obra Utilitzà els pseudònims Quintus Moderatus Censorinus i Mateu Massanet El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748, i ensenyà humanitats, retòrica, filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde El 1742, i durant sis anys, ocupà la càtedra de filosofia suarista de la Universitat de Cervera i establí una profunda amistat amb l’humanista Josep Finestres Fou un dels primers que qüestionà l’escolasticisme a Catalunya i un dels impulsors de la reforma de la filosofia a Cervera Passà després al rectorat del Collegi de Barcelona, on collaborà amb el bisbe Asensi…
, ,
Ignasi Agustí i Peypoch

Ignasi Agustí
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Novel·lista, periodista i poeta.
Estudià als jesuïtes i es llicencià en dret a Barcelona Collaborà de jove en diversos periòdics i fou militant de la Lliga Regionalista Com a escriptor s’inicià als anys trenta conreant en català diversos gèneres El veler 1932, poesia L’esfondrada 1934, drama en vers, i Benaventurats els lladres 1935, narració En esclatar la Guerra Civil Espanyola passà al bàndol franquista i, amb Josep Vergés i Matas , fou un dels fundadors i principals collaboradors del setmanari Destino , que posteriorment dirigí 1944-56, i d’ Edicions Destino Des del 1936 escriví només en castellà La seva obra més…
,