Resultats de la cerca

Participà en el certamen celebrat a la seu de València en honor a la Immaculada Concepció 1622 amb diverses poesies en català, i en el de la Universitat 1623, amb composicions en castellà Del primer destaquen quatre dècimes sota el títol  Polida rosa que olor Les seves obres foren incloses en els llibres de festes dels respectius certàmens 1623 i 1626

Fill del senyor de Sumacàrcer Lluís Crespí de Valldaura Es doctorà en lleis a l’Estudi General de València, d’on fou catedràtic de cànons 1500-03 i rector 1506 Participà amb quinze composicions al Cancionero General d’Hernando del Castillo València 1511, totes escrites en castellà, fins i tot una glossa d’una cançó falsament atribuïda a Jordi de Sant Jordi Una dècima seva en català que esmenta F Cerdà i Rico a les seves Notas al “Canto de Turia” és en realitat una falsificació de Josep Marià Ortís

Vida i obra Publicà un llibre de poemes, Paraula del vent i del foc 1976, però, sobretot, es donà a conèixer com a guanyador del premi Sant Jordi 1977 amb la novella Coll de serps 1978 d’escriptura densa i argument de violència continguda La publicació de La regina de la Pobla de les fembres peccadrius 1980, més desenfarfegada i irònica, i amb llenguatge a voltes deliberadament arcaïtzant, tingué una notable acollida crítica Posteriorment publicà El cant de la Sibyla 1983 Aquestes dues novelles tenen fons històric i se situen en els moments de màxima plenitud de la societat valenciana També…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1904 Aquell mateix any estrenà i publicà la seva primera obra i la més significativa,  La morta , d’influència ibseniana i ambient negre i malaltís Després escriví Claror de posta 1905, peça de vague ressò maeterlinckià i no tan reeixida El 1907 feu una incursió en el teatre líric amb El mestre , musicada per Enric Morera Posteriorment es decantà cap a la moda de l’anomenada “alta comèdia”, en la qual s’havia iniciat el 1905 amb Comèdia d’amor En aquesta línia se situa bona part de la seva extensa producció posterior, amb obres com el…

Fill del pintor Nicolau de Credença Reparà probablement unes vidrieres de la catedral 1550 i de la casa de la ciutat 1551 És autor d’un mapa de les possessions de la Pia Almoina al terme de Garraf 1571 i contractà amb els consellers un plànol general de Barcelona 1586, desconegut Prengué part amb diverses poesies, en castellà i en català, en tres certàmens de caràcter religiós, dos en honor de la Immaculada Concepció i un altre sobre la immortalitat de l’ànima, celebrats tots tres a Barcelona Un dels certàmens immaculistes, se celebrà pels volts del 1580, i els altres dos certàmens se…

Fou mestre d’escola a Portvendres i a Banyuls de la Marenda, on, a la festa de les lletres catalanes del 1883 feu el seu discurs en català Abans, però, havia publicat Flors de Canigó 1868, un recull de poesies en un català força net de gallicismes, amb el qual guanyà el premi dels Jocs Florals de Besiers El 1874 publicà a Montpeller els poemes Dolçures i La pedregada , i el 1884 li foren premiades unes Corrantes rosselloneses als Jocs Florals de Barcelona És considerat un dels precursors de la Renaixença al Rosselló Traduí faules de La Fontaine i de Florian

Com a poeta, influït per Carles Riba i amb un rerefons religiós, publicà Fidelitat 1949, llibre que representà una fita de la lírica de postguerra, i D’allà on ve la veu 1958 També ha publicat narrativa per a infants La pluja que va ploure per primera vegada 1966, L’avet valent 1966 i El poll i la puça 1979 Dedicat a la pedagogia, fou un dels renovadors en aquest camp i introductor de la pedagogia activa a Catalunya cofundador de l’ Associació de Mestres Rosa Sensat , fou director de diversos centres d’ensenyament, com ara les escoles Thau i Casp o la residència escolar Bell-lloc de Cardedeu…

Havent ingressat a la Companyia de Jesús 1673, fou professor al collegi de Monti-sion i rector del de Sant Martí a Palma, i dues vegades rector del de Calataiud Qualificador del Sant Ofici Filipista durant la guerra de Successió, fou expulsat de Mallorca per Carles III En 1711-12 treballava, tanmateix, a Barcelona Per encàrrec de la Universitat Literària de Mallorca, escriví unes Disertaciones históricas Palma 1700 per provar la immemoriabilitat del culte a Ramon Llull i en defensa de l’ortodòxia del Doctor Illuminat, a les quals afegí una versió castellana del text anònim de la Vita coetanea…

Estudià a l’escola de Funcionaris de la Generalitat i a l’Ateneu Politècnic Delegat per Andreu Nin, s’entrevistà amb el president de Mèxic, Lázaro Cárdenas novembre del 1936 per sollicitar l’asil polític de Trotskij S’exilià el 1939 i s’installà a Mèxic el 1940, on fundà Publicaciones Panamericanas, Ediciones Quetzal i B Costa-Amic, Editor Fou l’editor que publicà més llibres en català a l’exili prop de seixanta, i més de mil cinc-cents llibres d’autors mexicans Fou guardonat amb el premi Catalunya Enfora de la Generalitat de Catalunya 1989

Fou redactor de La Publicitat Traduí al català obres teatrals com L’enemic del poble i Hedda Gabler, d’Ibsen, Els teixidors de Silèsia , de Gerhardt Hauptmann, i Joventut de príncep , de Wilhelm Meyer-Förster És autor dels drames Els cimals 1901, La força 1919 i, en collaboració amb Josep M Jordà, de traduccions d’obres teatrals al castellà Part de la seva obra inèdita és a la Biblioteca Popular de Figueres