Resultats de la cerca

Collaborà a Diario de Tarragona  i Destino Publicà estudis historiogràfics a Quaderns d’Història Tarraconense i a la Miscellània Fort i Cogul 1984, entre d’altres És també autor d’un article sobre Manuel de Montoliu editat a Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària  1980 i del pròleg a Visió lírica de Tarragona , d’Alfons Romeu Tingué cura de l’edició d’obres de FX de Garma Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña , segona edició d' Adarga catalana i de l’ Arxiepiscopologi de Josep Blanch Traduí al català la Marca Hispànica 1965 de Pèire de Marca i, per a la…

Vida i obra Actiu durant el primer terç del segle XV i, potser, ja en els darrers anys del XIV De perfil biogràfic encara no del tot definit, sembla que fou ciutadà de Lleida, ja que l’any 1429 se’l documenta en aquesta ciutat, allistant-se en l’armada contra Castella que el rei preparava en aquells anys Poc després, el 1430, fou armat cavaller i, entre el 1430 i el 1433, se l’acusà de participar en certes bandositats i lluites locals de la seva ciutat, fins al punt que acabà essent-ne bandejat i incapacitat legalment A partir d’aquell moment els seus béns passaren a la corona, i els…

Llicenciat en dret i en lletres Treballà per la renovació cultural catalana al País Valencià Després d’exercir com a professor de filosofia a l’ensenyament secundari, el 1975 assumí la direcció de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València Després de la dissolució d’aquest, s’incorporà al Servei de Normalització Lingüística de la mateixa universitat com a secretari fins a la jubilació El 1955 publicà un únic volum de prosa de ficció Paràboles i prou 1955, recull de les narracions publicades a la revista de l’exili Pont Blau  publicació editada a Mèxic per exiliats o…

Fundador i vicepresident del Cercle Obrer Intellectual de Catalunya, collaborador de L’Insurgent i fundador de la revista L’Estel S’exilià a França el 1939, i en tornà el 1960 Publicà la novella costumista Creus de la vida 1926 i l’obra de teatre Rebellies 1936

Vida i obra Estudià a l’Escola de Magisteri de València Fou autora de poemes i narracions, generalment d’ambient rural Collaborà a Las Provincias , El Vers Valencià , Pensat i Fet , L’Altar del Mercat , Glorieta , Sicània  i La Marina També participà en diverses antologies, com Glòria Vicentina 1944, i en les activitats de Lo Rat Penat El 1949 publicà Poemes de Penyamar , recull poètic que segueix la tradició paisatgística llorentina, però que inclou un cert component intimista i sentimental que l’allunya del tractament estereotipat del paisatge La seva obra narrativa, escrita abans del…

Inicià la seva trajectòria professional abans de la guerra civil a la redacció d’ El Matí i, l’any 1952, tornà al periodisme a la redacció d’ El Correo Catalán,  del qual fou sotsdirector i promotor de la seva modernització i catalanització Durant els anys seixanta del segle XX esdevingué un dels promotors de Migdia , projecte de diari català sota el franquisme que no pogué veure la llum Apartir del 1968, dirigí Tele-exprés i el convertí en un mitjà viu, que tractava dels problemes del país El 1976 s’incorporà a La Vanguardia , de la qual fou un dels tres directors adjunts En l’àmbit de l’…

Llicenciat el 1886, com a home de dret i de consell aviat guanyà un gran prestigi Participà com a defensor i testimoni en el procés de Montjuïc Fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona  1912, i després degà 1922 Dimití el 1924 per incompatibilitat amb la Dictadura de Primo de Rivera Durant el seu deganat feu comprar el palau Casares, que encara hostatja el Collegi d’Advocats El 1930 formà part de la comissió per a redactar l’apèndix del dret català del Codi Civil espanyol, i redactà el preàmbul de l’avantprojecte El 1934 fou elegit president de l’ Acadèmia de…

Vida i obra Fill del polític Amadeu Hurtado  Estudià lleis a la Universitat de Barcelona i exercí com a advocat Militant d’Acció Catalana, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona i nomenat tinent d’alcalde En acabar la guerra civil, el 1939 s’exilià a França i el mateix any s’establí a Mèxic Hi treballà com a dependent de llibreria i, posteriorment, fou sotsdirector del Banco de la Propiedad  Collaborà assíduament a Pont Blau de Mèxic i publicà el llibre de contes Unes quantes dones 1955 i la novella L’Araceli Bru 1958 Deixà inèdites les obres de teatre Vendaval i Sinceritat que li…

Estudià comerç i idiomes, i fixà la residència a Reus Líric d’un llenguatge cristallí, cantà virgilianament la terra camperola Publicà  Càntir de vidre 1954, Ales d’argila 1965, premi Ciutat de Barcelona 1961, Amb l’arrel enlaire 1975, premi Joan Alcover 1971 i Figures amb arbre 1978 La seva poesia, d’arrel religiosa i tradicional, tracta el tema bíblic i la natura, que idealitza amb verb pulcre i detallisme L’any 1976 fou proclamat mestre en gai saber

Collaborà en els periòdics republicans La Libertad i El Federal 1868 Alguns dels seus poemes foren publicats en llibres collectius com Tabal i donçaina Actor professional, és autor de l’obra dramàtica Bandera republicana i de peces còmiques com Ja ve Cucala 1873, La tea de la discòrdia 1873, Un empleo encomanat 1876, El mestre de fer colloquis 1875 i Perles del cor 1881, escrita en collaboració amb Francesc Bellido , entre d’altres